Els làctics a un preu just, també per als més menuts

Des de Thinquery i conjuntament amb la Cooperativa Plana de Vic, vam idear i crear una dinàmica per a explicar la transcendència de la llet a un preu just als infants. A través de les històries dels ramaders Pep i Maria, les criatures poden fer-se una idea de la problemàtica actual en el sector lacti, i també entendre com poden formar part de la solució. El conte ha pogut ser usat en dues ocasions; per una banda, a l’espai la Casa de Pagès del Mercat del Ram, on els infants van poder veure el conte digitalment, pintar-ne les il·lustracions i finalment, jugar a col·locar les peces als plafons de fusta que vam crear amb els personatges del conte, posant en pràctica el que havien après sobre el tema de la llet. 

Per altra banda, el conte va tornar a ser aprofitat en el marc de la Fira Làctium celebrada el passat 14 i 15 de maig a Vic. En aquesta ocasió, els infants van tenir l’oportunitat de conèixer la història d’en Pep i la Maria a través de la narració d’una animadora infantil, que els va explicar el conte i els va fer participar de la dinàmica dels plafons de fusta. Així doncs, nens i nenes van marxar a casa amb consciència sobre la importància de pagar un preu just en la llet i els formatges que compren les seves famílies. Tot això forma part de la campanya de conscienciació global de Vaquers Plana de Vic, que han engegat amb la creació de la llet Terra i tast, així com el nou Formatge Territori que s’ha elaborat juntament amb la formatgeria Mas el Garet a partir de la llet dels Vaquers. 

creativitat, creixement, idees, innovació, thinquery

Reflexions entorn el 28è congrés de la Fefic conduït i dinamitzat per thinquery

Els dies 25 i 26 de novembre va fer-se realitat el congrés que ja feia setmanes que teníem dissenyat sobre el paper. Tot va començar amb un encàrrec clar per part dels responsables de la Fefic, organitzar un congrés dinàmic i participatiu que servís per repensar les fires.  

La nostra proposta va ser atrevida, ludificar el procés d’innovació per dissenyar la fira del futur. Per fer-ho vam vertebrar el contingut a partir del model propi T+i i del joc de creativitat de Thinquery thinKIT!

Com en tots els projectes ens emportem una gran experiència i 3 bons aprenentatges.

  1. Mètode  

Tot i inspirar-nos amb metodologies com el Lean Startup i el Desing Thinking des de Thinquery adaptem mètodes i metodologies per respondre a la necessitat del client. En aquest cas va ser important treballar conjuntament amb @enricbrufau i la junta directiva de la Fefic a l’hora de dissenyar els continguts per adaptar el model T+i i per definir el procés d’innovació.

Va quedar clar que cal aplicar MÈTODE!!!!

Vam experimentar com construir les fires del futur seguint el model T+i

T: Connectar Tendència, tenir una visió de Transversalitat i treballar en equip, Team. 

+i: Idees i Innovació: Aportar valor nou. No es tracta d’omplir la paret de pòstits de colors sinó que innovar va més enllà de generar moltes idees. Cal seleccionar les que poden aportar-nos valor afegit, elaborar conceptes, implementar-los, fer-los viables i sumar aliats.

2. Compartir coneixement

La importància de comptar amb coneixement expert.

Va ser un encert poder combinar càpsules de coneixement expert i dinàmiques de treball per interioritzar el procés d’innovació. Poder OBSERVAR aprofundint en les tendències sectorials parlant de gastronomia amb en Pep Palau, d’artesania amb la Marina Calls i en Xavier Villas, d’Indústria amb en Jordi Palmiola i de fires multisectorials amb en David Torrellas i en les tendències tranversals parlant de digitalització amb l’Eduard Dalmau, de sostenibilitat amb l’Alba Cabañas i d’experiència d’usuari amb en Xavi Escales ens va servir per definir les properes passes a partir d’informació rellevant.

 La riquesa de compartir coneixement entre iguals.

Crear equips diversos de professionals del sector de les fires provinents de realitats diferents va enriquir enormement el congrés. Venim d’un temps difícil on el sector d’esdeveniments ha sigut un dels més afectats. El mateix nom del congrés, FEM PINYA, era una declaració d’intencions que es va fer evident durant el dia i mig de feina intensiva. Treballar amb persones amb ganes de compartir experiències i coneixement és un plaer que va enriquir a tots els que en vam formar part.

3. Ens agrada jugar!

Innovar és un procés que requereix esforç, recursos i temps. Per poder-ho fer en un dia i mig i no morir en l’intent vam ludificar tot el procés. Els participants van rebre un briefing per dissenyar una fira basant-se en les tendències sectorials. Amb la fira dissenyada vam forçar-los a generar idees noves per digitalitzar-la, fer-la més sostenible i convertir-la en una experiència pels visitants utilitzant el joc de taula ThinKIT.

El congrés va ser intens i utilitzar el joc ens va servir per mantenir el grau de concertació i assimilació de continguts per part dels participants.

Des de Thinquery vam gaudir veient, dinàmica rere dinàmica, com prenia forma el que havíem planificat i com s’implicaven els professionals. Un cop més constatem que són moments de canvis i que a tots els sectors hi ha persones liderant equips disposades a assumir riscos i innovar. 

congrés, creativitat, creixement, fefic, fires, idees, innovació, reptes, thinquery

A thinquery plantem una llavor perquè creixi l’esperit emprenedor

Des de Thinquery ja fa 5 anys que treballem al costat d’empreses, organitzacions i persones emprenedores a l’hora de dissenyar nous productes, serveis i marques. Els acompanyem per idear, orientar i planificar la seva estratègia.

L’experiència ens demostra que darrera els projectes i les idees que han reeixit sempre hi ha una persona emprenedora. Una persona amb iniciativa que passa de les idees a l’acció, una persona curiosa i creativa que sap acompanyar-se i fer equip. Una persona o un equip que planifica i gestiona els projectes per assolir uns objectius.

Amb el COVID hem entès de cop què vol dir viure, gestionar i treballar en un entorn VUCA i hem vist de prop la importància de tenir en els equips persones emprenedores que en un moment determinat són capaces de tirar endavant projectes malgrat les circumstàncies adverses.

En aquest context i amb convenciment que l’esperit emprenedor és una capacitat que pot cultivar-se, des de Thinquery hem volgut passar a l’acció i posar el nostre granet de sorra per fomentar l’emprenedoria. Durant la pandèmia vam dissenyar ThinKITyourserlf un programa d’acompanyament i una caixa d’eines, un KIT,  per formar i posar a l’abast dels professionals noves eines i metodologies per dissenyar i implementar projectes.

Tot just acabava d’agafar forma ThinKITyourself que ja vam realitzar la primera formació, Emprendre amb Creativitat, una formació de 30h hores per a professors de Formació Professionals que imparteixen les assignatures de Formació i Orientació Laboral (FOL) i Empresa i Iniciativa Emprenedora (EIE). Però volíem fer un pas més, volíem incentivar directament a les persones que s’estan formant i per això vam convocar la primera edició dels premis Llavor.

Hem convocat la primera edició dels Premis Llavor amb l’objectiu de premiar les idees emprenedores, incentivar la creativitat, cultivar l’emprenedoria i afavorir la generació d’idees empresarials entre els alumnes de cicles formatius de la Catalunya Central.

Aquesta setmana hem fet el tancament amb una molt bona valoració d’aquesta primera edició.

Van inscriure’s 22 projectes de 4 centres educatius diferents i amb 54 alumnes emprenedors implicats darrera dels projectes. 13 projectes van quedar exclosos per haver-se inscrit fora de termini.

Dels 22 projectes inscrits finalment se’n van presentar 15 projectes i després de la valoració inicial es van escollir 6 projectes finalistes. El dia 14 de juny vam escoltar les defenses dels 6 projectes finalistes. Amb 5 minuts cada projectes ens van convèncer del talent i l’esperit emprenedor que apel·lem que hi ha dines les aules apunt per iniciar la seva carrera professional. Però havíem d’escollir guanyadors.

El Jurat format per Roger Fosas, del Centre de Desenvolupament Empresarial de Manresa; Victoria Dot, consellera de l’empresa Nordlogway; Josep M Moratal, responsable del programa Impuls FP de la direcció general de formació professional inicial de la Generalitat de Catalunya; Lluís Vall, president de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà; Xavier Capellas, secretari del Centre de Formació de Tecnologies de Manlleu i Carme Sáez, fundadora i responsable de Thinquery van valorar els diferents projectes tenint en compte:

  • Grau d’innovació del projecte
  • Viabilitat de la proposta
  • Presentació escrita i pitch realitzat
  • Responsabilitat social del projecte

La decisió va ser difícil però finalment es va atorgar el premi a la millor idea o projecte empresarial per projectes de Cicles Formatius de Grau Superior al projecte LINKSPORTS elaborat per Clàudia Arocas, Aleix Estany i Ariadna Solé de l’Escola Montserrat i tutoritzats per Yolanda Solà. El jurat va destacar-ne la qualitat del projecte en tots criteris de valoració i en ressalta la voluntat de trobar una solució per esports minoritaris.

A més a més del premi al millor projecte van donar-se 2 premis especials.

Va atorgar-se el premi especial a projecte més innovador al projecte EL MEU MÓN elaborat pels alumnes de 2on de CFGS d’Educació Infantil del Campus professional de la Facultat de Ciències Socials de Manresa UVIC-UCC en el marc de l’assignatura d’Emprenedoria i tutoritzat per Dolors Vázquez. El jurat en va valorar l’oportunitat que suposa incloure una escola bressol en una universitat i les sinèrgies que se’n poden generar entre els diferents grup d’interès aportant valor nou a la comunitat.

I finalment, SELF TOURISM elaborat per Biel Comas Saavedra, Daniel Cuenca López i Pau Llauradó Rodriguez de l’escola Joviat i tutoritzats per Gemma Cirera va emportar-se el premi especial a projecte més viable. El jurat va concloure per unanimitat que era el projecte que havia demostrat més viabilitat per poder-lo portar al marcat amb garanties.

Amb l’entrega d’aquests premis hem pogut tancar el cercle. Des de Thinquery estem contentes de poder fomentar l’esperit emprenedor entre les persones més joves a través dels Premis Llavor, acompanyem als professors a través dels programes de formació d’Emprendre amb Creativitat i continuem al costat de les empreses i organitzacions en el nostre dia a dia com a consultores i amb projectes com ThinKITyourself. Ara tanquem primeres edicions, dels premis pels alumnes i de formació pels professors, però en vindran més i ens posem a treballar ja per presentar les segones edicions.

creativitat, emprenedors, estratègia, innovació, màrqueting, Premisllavor, Think It Yourself, thinquery

Desenvolupem un itinerari personalitzat i caixa d’eines per el servei d’emprenedoria de l’Agència de desenvolupament del Berguedà

Thinquery ha treballat amb tot l’equip de l’àrea d’empresa de l’Agència Desenvolupament del Berguedà per definir el model d’atenció i acompanyament de les persones emprenedores de la comarca. A través de diferents sessions vam co-crear un itinerari personalitzat i una caixa d’eines amb tots els recursos necessaris per emprendre al Berguedà.

El procés fa iniciar-se definint, a través d’un mapa visual, els recursos que s’estaven oferint als emprenedors, vam partir d’una diagnosi per dissenyar l’itinerari personalitzat a seguir per acompanyar els emprenedors. Vam dissenyar l’itinerari “de la idea al negoci”.

Les eines i metodologies recollides en la caixa d’eines es van elaborar d’acord a les necessitats del servei i dels seus professionals i de les particularitats i tipologia d’emprenedors i empreses del territori.

Amb el model consensuat i les eines elaborades, es fan fer formacions als tècnics per aprofundir en les diferents metodologies i eines d’assessorament. A través de casos pràctics es va seguir tot l’itinerari perquè poguessin incorporar en el seu dia a dia les noves eines desenvolupades per millorar la personalització que s’ofereix als emprenedors i d’aqueta manera millorar la qualitat del servei prestat.

casos, casos pràctics, Desenvolupament, emprenedoria, idea de negoci, millora de qualitat, Personalització, procés, thinquery

TU POTS CREAR, INNOVAR I CRÉIXER!

En el nostre dia a dia treballem amb persones i empreses que volen treure un nou producte al mercat. Acompanyem a emprenedors que volen impulsar projectes i professionals que volen gestionar l’organització d’una manera eficient. Compartim amb tots ells el neguit d’haver d’estar alerta de les oportunitats, identificar on són les amenaces i quina és la millor experiència que espera el client.

A Thinquery fem equip, ens envoltem dels millors professionals per donar resposta a les necessitats dels nostres clients. Estem al dia en metodologies i eines per ser àgils, facilitar processos i trobar la millor solució a cada repte que tenim al davant.

La nostra inquietud per saber més, la nostra curiositat per conèixer com treballen els altres, la nostra perseverança en acumular, traduir i simplificar coneixement ens ha portat a tenir una biblioteca d’eines i recursos que ens ajuda a l’hora de crear, créixer i innovar.

Portem al nostre ADN compartir, treballar en xarxa, generar sinèrgies i connectar professionals. Per això posem el nostre granet de sorra i us volem facilitar el nostre banc d’eines per fer-vos més fàcil el crear, créixer i innovar.

Neix thinKITyourself, un programa d’acompanyament i una caixa d’eines perquè els professionals tinguin al seu abast noves eines i metodologies, estiguin a l’avantguarda i tinguin una guia de com aplicar-les.

ThinKITyourself és:

  1. Formació per a la capacitació dels professionals perquè puguin ser autosuficients en l’ús de les eines.
  • Coneixement expert en diferents àmbits amb un equip de professionals liderats  per Thinquery (gestió, estratègia, màrqueting, recursos humans, innovació, emprenedoria,…)
  • Accés a continguts curats amb plantilles, metodologia, tècniques de creativitat  i tips que s’actualitzaran constantment i ampliant-se en continu, per poder ser eficients, àgils, flexibles i didàctics en tot tipus d’assessoraments i de gestió de projectes.
  • Personalització.  Dissenyem itineraris personalitzats i formacions a mida adaptat a les necessitats de cadascú en funció de la tipologia de projectes i processos.

ThinKITyourself vol empoderar a les persones, i inspirades en la metodologia do it yourself, creem aquest kit perquè creiem en el think it yourself

Sabem que en el context en què vivim és més important que mai a ser creatius i eficients, fer les coses de manera diferent per seguir aportant valor. T’ajudem a fer el pas, THINK IT YOURSELF!

continguts, Crear, créixer, expert, formació, innovar, Personalització, professional, professionals del sector creatiu, Think It Yourself, thinquery

CARME SÀEZ PARLANT D’INNOVACIÓ SOCIAL A RÀDIO ESTEL A LA VEU DE CÀRITAS

Ahir, 8 de juny, la Carme Sàez, fundadora de la consultoria Thinquery va explicar allò que ha de canviar en les organitzacions d’acció social en el programa ‘La Veu de Càritas’ de Ràdio Estel. El programa reflexiona sobre el futur i el replantejament de les entitats no lucratives, entre elles Càritas, un cop passat l’estat d’alarma i la pandèmia.

Podeu escoltar el programa aquí (La intervenció de la Carme al minut 7:25).

Podeu llegir l’entrevista completa aquí també:

A l’altra banda del telèfon tenim a la Carme Sàez, fundadora de Thinquery. Bon vespre, Carme, a més a més de la teva experiència en el món empresarial també sabem que has col·laborat en diferents ocasions amb Càritas, oi?

Si, he treballat amb Càritas Catalunya en la dinamització de les sessions participatives en el marc de creació del seu pla estratègic, també amb l’àrea de comunicació, treballant l’alineació de l’equip i voluntariat de Càritas Catalunya i amb Càritas Urgell en la definició de nous models de negoci. 

Aquesta crisi dibuixarà una nova situació per a les entitats no lucratives? Com creu que les afectarà organitzativament?

La nova situació es dibuixa de de dues perspectives:

Per la part positiva

La cooperació i la solidaritat són valors que han aflorat d’aquesta pandèmia i sembla que han vingut per quedar-se. El consumisme ha anat a menys, s’ha incrementat la solidaritat entre persones i també el voluntariat “espontani”, com les xarxes veïnals. La societat ha pres més consciència de que tots som tots iguals, independentment del nivell social, raça o creença, i això donarà un canvi positiu en la societat.

Per la part no tan positiva….

Veiem que incrementa la demanda de serveis socials i de suport per afrontar les conseqüències d’aquesta crisi. Això implica organitzar molt eficientment els recursos, captar nous recursos amb perfils diferents. També veiem que els nostres entorns canvien molt ràpidament, es parla dels entorns VUCA ( volàtils, incerts, complexes i ambigus) i per tant ens tocarà ser molt àgils i tenir organitzacions molt flexibles i innovadores.

Els perfils han de ser multidisciplinars i fins i tot hem vist que els propis usuaris dels serveis es converteixen en voluntaris ja que la causa ho demana. Caldran nous models que regulin aquestes relacions.

Les entitats hauran d’analitzar què tenen, què han après i poden fer diferent arrel de la Covid i quines capacitats i  recursos  han d’anar a buscar fora i quines es treballen i es capaciten.

És el moment de centrar-se en l’usuari però també en la supervivència de les entitats, Hem de buscar l’impacte social però també assegurar la continuïtat de les entitats.

Serà el moment de ser molt eficient amb els recursos. Els recursos s’hauran d’organitzar per aconseguir els objectius, ser més eficients i sobretot pensar en buscar altra tipus de voluntariat i noves fonts de finançament.

La nova situació implicarà un canvi en el model de gestió de les organitzacions?

Caldrà un anàlisi de les noves necessitats i com des de la seva missió es pot donar resposta a aquestes noves necessitats. Organitzacions seran més flexibles, més ràpides i més innovadores per adaptar-se a les noves circumstàncies.

Hi ha una tendència a treballar més per projectes, que en l’àmbit social són les causes, programes, els col·lectius i no tant en l’àmbit jeràrquic. Per poder fer això és important que s’entengui bé la missió, més enllà de la tasca de voluntariat. l’assoliment d’objectius a curt termini, tenir clar quin és l’impacte que busquem. 

També veig entitats més obertes a cooperar entre elles. Aquests dies hem vist com es construeix un hospital en una setmana. Això és possible gràcies a la sincronització d’esforç, capacitats i recursos. Tots, en un moment determinat i per un objectiu concret ens posem a treballar per aquesta causa, independentment de qui hi ha al darrera.

Tots el grups d’interès tenen unes capacitats que s’hauran de sincronitzar per donar resposta a l’emergència. I això ho ha de liderar el tercer sector.

I les entitats posaran la salut i la seguretat de les persones per sobre de tot, no només perquè sigui un imperatiu legal. Primer seran les persones i la seva integritat.

Ha estat evident també l’increment de la confiança entre persones dins de les organitzacions. El teletreball és un exemple, i aquesta confiança incrementa la llibertat de l’individu i el seu apoderament, i això fa créixer les organitzacions.

Les entitats no lucratives hauran de redefinir les seves estratègies? Com afectarà la post-crisi a la visió de les organitzacions?

Les entitats no lucratives “lluiten” per recursos públics i privats i micro-finançament a través de les donacions. Aquests recursos ara són escassos. 

Espanya és dels països de la CE que inverteix menys en polítiques familiars. La renda mínima vital serà insuficient en moltes casos, especialment amb famílies amb infants.  Les entitats no lucratives com Càrites hauran de respondre als buits, s’haurà de donar més suport, i escoltar-les més. 

S’hauran d’assegurar la manutenció i subministraments domèstics, oferir formació d’orientació laboral i a més a més amb més força arrel de  la Covid-19, més suport educatiu als fills, generar oci pedagògic, suport emocional i creació de vincles per què diferents famílies cooperin entre elles per crear comunitats de mutu suport.

Per altra banda  també lluiten per obtenir recursos humans. Aquests recursos humans o el que anomenem voluntaris, són els que donen suport, són les mans però també han de ser el cervell.

És per això que les organitzacions no lucratives tenen dues opcions: 

1-Unir-se per lluitar a favor de la seva causa 

2- Diferenciar-se per captar els recursos que necessiten.

Hauran de cooperar més entre elles i coordinar-se millor. Les més grans d’àmbit global amb les d’àmbit local.

Les organitzacions hauran de relacionar-se amb els seus col·lectius o grups d’interès de manera diferent. La digitalització és per a tots i ha arribat per quedar-se. Ens servirà per a l’optimització de processos i estandardització de l’atesa. Per comunicar-nos millor, per fer més visible la nostra causa. El contacte social tan necessari ha de disminuir en temps de Covid i per tant hem de repensar els serveis.

S’hauran de buscar nous aliats que ens ajudin amb noves competències i entendre el voluntariat també d’aquells que ens poden capacitar tant als membres de l’organització com als propis voluntaris, que en alguns casos, sobretot amb perfils de gent gran, serà molt necessari.

Caldrà fer aliances amb nous perfils per abordar noves necessitats.  Per exemple: una cadena electrodomèstics que repara telèfons i són un punt de recollida quan són obsolets. Un acord amb una empresa social que aquells telèfons /dispositius que es reparen es fa una donació. O que aquells que la gent es canvia, enlloc de vendre’ls a wallapop es reutilitzen per donar-los amb famílies amb risc d’exclusió.

Les entitats han d’ajuntar-se amb centres de recerca o empreses privades per generar motor d’ingressos i han de pensar en l’emprenedoria social i la innovació.

Un dels temes que preocupa a entitats com Càritas és el fet que bona part del seu voluntariat el constitueixen persones grans que, pel seu risc, s’han hagut de confinar i això ha afectat la capacitat d’atenció de les Càritas. Si no retorna bona part d’aquest capital humà, quin enfocament hauran de prendre?

Aliances amb entitats de voluntariat de joves com per exemple escoltisme.  
Establir relacions de complicitat amb l’entorn d’aquests voluntàries i amb altres entitats de voluntariat.

També s’han desplegat xarxes veïnals que han estat donant suport i que ara queden desemparades o sense una causa. Per tant hem  de poder accedir fins i tot dels propis usuaris a nous col·lectius afins a la causa.

Creu que Càritas necessitarà d’un nou posicionament de marca en un entorn cada cop més secularitzat?

Totes les entitats han de comunicar millor la seva causa. Càritas haurà d’avaluar si amb l’estratègia que te´ara arriba o no als objectius que persegueix. Té dues opcions:

  • Continuista i reforçant el marcat sentit religiós
  • Enfoc  en la causa per sobre del sentit religiós però sense perdre els valors.

Com es necessitaran molts recursos i totes les entitats estan competint, hem de comunicar molt bé. 

S’ha de ser molt creatiu per trobar aquests col·lectius que se sentin afins a la nostra causa.

Avaluar quin és el canal d’entrada.

Per a vostè, quina és la proposta de valor que hauria d’aportar Càritas en el futur més immediat?

La causa i el propòsit per sobre de tot. El perquè estem actuant amb qui estem actuant i com ho fem. 

Explicar quina és la nostra visió de societat. I com el voluntari pot aportar. Què voleu que els voluntaris facin per ells.

Quin o quins creu que són els valors diferencials de Càritas respecte altres organitzacions socials?

Especialitzats en la pobresa

Impacte en el territori, proximitat

Tenen veu, són capaços de fer lobby i d’influir

Són coneguts per tothom

Si col·labores amb Càritas, arriba directament, sense “intermediaris”

Vostè ha efectuat accions de formació a Càritas? Quins són els àmbits de la formació dels voluntaris/es i professionals contractats de Càritas que caldrà refermar? Els caldrà noves competències i habilitats?

Caldran noves competències. Treballar la innovació, la millora de la comunicació amb els voluntaris perquè entenguin el propòsit de Càritas i no tant el seu. El Covid ens ha ensenyat i ha accelerat un procés que havia de venir. 

Com a competències destacaria la resiliència, Innovació, flexibilitat, cooperació, estandarització de processos digitals com per exemple alguns tipus d’atesa tant a usuaris com a possibles voluntaris.

canvi, canvi model gestió, covid_19, innovació, nova realitat, organitzacií, organització social, pandèmia

MODEL D’INNOVACIÓ ÀGIL PER A INNOVAR EN TEMPS DE COVID-19

Aquests dies, a part de la situació econòmica, me n’adono de la importància de la necessitat d’haver treballat en 3 àmbits competencials:

1-la digitalització
2-la flexibilitat
3-la innovació

I és que el context VUCA-COVID (Volàtil, incert, complex i ambigu) a alguns els deixa paralitzats, a d’altres els omple de por i a altres, a reaccionar i a posar-se ràpidament a treballar aquests tres àmbits.
Amb la intenció de treballar ràpidament la innovació i tenint en compte les circumstàncies que ens acompanyen, he desenvolupat el que li dic Model d’innovació Àgil (MiA) de thinquery.

Aquest model consisteix en:

1-Observar el nostre entorn i tots els canvis que estan succeint
2-Autodiagnosi de capacitats, recursos i mercats
3-Identificació d’oportunitats i generació d’idees
4-Adaptació de capacitats, recursos i mercats pensant en la innovació que volem desenvolupar
5-Empatitzar amb el client
6-Crear la proposta de valor del nou producte o servei

Seguint aquestes passes, serem capaços d’adaptar les nostres capacitats al nou entorn. Moltes vegades innovar en temps de Covid-19 requereix recursos, i aquests no estan a la nostra disposició. Per això us recomano que per innovar sumeu les vostres capacitats i recursos a les d’algú o alguna altra empresa que us complementi. Una altra recomanació seria que no us quedeu amb la idea, avanceu al concepte. Aquest procés us ajuda a avançar fins a arribar a tenir un producte o servei.

Thinquery us acompanya en aquest procés. El model MiA ajuda a les empreses i als professionals a innovar i a desenvolupar productes i serveis.

Aquí us deixem el webinar que vam fer per ajudar a adaptar la proposta de valor del teu negoci a l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.

Contacta amb nosaltres

àgil, Carme Saez, consultoria, covid_19, digitalització, flexibilitat, innovació, thinquery

REAPRENDRE A TREBALLAR EN TEMPS DE CONFINAMENT

El teletreball ens presenta un nou escenari per a treballar des de casa. Evidentment, no és el mateix treballar a casa sol/a o amb la resta de la família … Treballar en un entorn convencional, implica treballar en un context on l’organització/empresa estandaritza les condicions laborals: horaris, espais, recursos… Tots/es treballem en entorns més o menys previsibles i estables. A casa, som nosaltres qui hem de posar aquestes condicions que es combinen amb les de la convivència amb la família.

Aquests dies de confinament ens deixarà APRENENTATGES. Sempre és bo tenir la doble visió. Us deixo el que he viscut aquests dies intentant veure el costat bo i el costat no tan bo, pensant sobretot en la sort que som els que podem teletreballar.

• Podem gaudir de la llar… a estones. Hem de distribuir-nos l’espai entre tots i en hores convingudes.
• Podem treballar en xandall, còmodes… teleconferències a les 8, a les 9 del matí. Millor mantenim una imatge.
• Aprofitem per menjar a casa, ni tupper, ni restaurant… passem una bona estona pensant en el que fem per dinar, preparant-lo i controlant la nevera.
• Ens podem formar en línia … buf!! Estem tot el dia connectats, més connexió? A sobre ens quedem sense xarxa, massa dispositius connectats
• Som més productius … treballem a tota hora, no hi ha separació entre la vida professional i personal.
• Evitem desplaçaments, ens reunim en un moment … reunions a hores poc convingudes (hores de fer menjar, hora de despertar als nens …).
• Estem gaudint de la família …. sorolls de fons, crits, plors, baralles, videoconferències amb nens en braços, interrupcions …
• Les empreses ofereixen eines per treballar a distància …. no sempre tenim tots els recursos per treballar a distància, es penja el servidor, no tenim els documents, massa enllaços i accessos remots.
• No tenim horari, tenim flexibilitat!… Alguns s’aixequen per al torn de 6 a 11 i es posen de 3 a 6 combinant la jornada amb la parella per tenir cura dels més petits.

Amb el teletreball hem de ser capaços de separar o incorporar les rutines, i ho hem de fer sols, tenint en compte les interferències de les dinàmiques d’altres companys, caps, clients… Que no tenen ni les mateixes circumstàncies professionals ni familiars que nosaltres. Hem de crear noves normes, pactar, hem de reaprendre a treballar. En aquest context hem de ser creatius en la manera de treballar i organitzar-nos, i també en el nostre estil de lideratge virtual si tenim persones a càrrec nostre. Hem d’acceptar aquesta situació i intentar fer-ho el millor possible.

aprenentatge, confinament, consells, coronavirus, covid_19, teletreball, thinquery, treballar a casa

THINQUERY VISITA FACEBOOK A SEATTLE: L’ESPAI DE TREBALL UNA DE LES CLAUS DE CAPTACIÓ I RETENCIÓ DEL TALENT

La setmana passada thinquery va poder fer una visita a les oficines de Facebook a Seattle. Us deixem un llistat de detalls inspiradors per compartir:

  • Espais pensats per treballar en qualsevol lloc, fins i tot a l’aire lliure.
  • Zones verdes interiors i exteriors: plantes, jardins verticals i terrasses per passejar i airejar-se.
  • Zones comunitàries molt àmplies per afavorir les trobades informals.
  • Buffet lliure gratuït, pels treballadors, familiars i amics ( per això vaig poder entrar!!), snacks de tot tipus: fruita, patates xips, xocolates…
  • Neveres amb aigua, llet, refrescs i fins i tot màquines industrials de cafè. No màquines de cafè amb monedes, màquines com les que trobem  a qualsevol cafeteria on cadascú es fa el seu cafè i disposa de diferents tipus de llet a la nevera per servir-se.
  • Elements de comunicació digitals a tots els espais.
  • Zona de cubículs tancats per a concentrar-se o fer conferències i sistema de reserva autònom ( pantalles per reservar). 
  • Sofàs, coixins, escales/grades, colors vius i agradables, art a les parets.
  • Lavabos amb productes d’higiene personal totalment gratuïts ( raspall i pasta de dents d’un sol ús, locutoris, fil dental, gomes de cabell, compreses…).
  • El treballador té un lloc fixe on treballar, la gent, en una empresa gran, ha de saber on trobar-te.

Tots hem vist alguns espais on podem trobar iniciatives aïllades. Però el concepte canvia radicalment quan veus un lloc de treball tan inspirador i que integra tots aquests aspectes junts, quan veus un ecosistema. Et dona la sensació d’estar en un espai més lúdic que de treball (un aeroport, un centre comercial). Els coworkings es comencen a dissenyar així, però és clar, allà no hi ha dependència jeràrquica, ni control horari i al final el negoci consisteix en la venda d’espai i aquest ha de ser atractiu per captar la demanda. Però si un coworking capta a les empreses amb un espai atractiu, perquè no ho ha de captar l’empresa als treballadors amb un espai així? A Seattle, com a San Francisco, la guerra pel talent IT és brutal, i el lloc de treball és una de les eines que utilitzen per captar-lo. Thinquery que visita moltes empreses, veu intents de fer canvis, però mai és un projecte global. Treballar en espais així implica un canvi de mentalitat per part del directius i propietaris. Vol dir acceptar que el treballador es mogui per diferents espais,  que treballi mentre està prenent l’aire a una terrassa i fins i tot quan està prenent un cafè amb un company. A thinquery estem convençuts que un ambient així impacta directament en la productivitat i també en la retenció del talent. Qui s’atreveix?

captació, Carme Saez, ecosistema, empresa, espai de treball, facebook, productivitat, retenció, talent, thinquery, treballar, visita, zones verdes

UN VIATGE PER LA INNOVACIÓ AMB FERRAN ADRIÀ

El passat divendres vaig tenir el plaer de presentar una sessió amb el Ferran Adrià en el marc del Trufforum a Vic. M’agradaria deixar-vos algunes perles de coneixement. Aquí teniu les principals idees:

  1. Atenció amb la “Innovatitis”: aquesta tendència a innovar per innovar sense sentit. Innovar no és una moda i no sempre ha de ser la font de creixement d’una empresa, però si és una font de competitivitat. Ara és “cool” parlar d’innovació, o dir que un és innovador, però atenció, no fer innovació per què si. Hi ha més de 60 àmbits diferents en els que es pot innovar a l’empresa. Oportunitats no ens en poden faltar!
  2. Generar i compartir coneixement: és important treballar la innovació des del coneixement. El sentit d’immediatesa ens fa pensar que les coses s’han de fer ja, i que no cal coneixement profund. Hem de tornar a aprendre a aprendre, a estudiar, a dia d’avui és un luxe. A través del Bulli Foundation ha treballat en un llibre sobre el vi que equival a una tesi doctoral valorada en 130.000 euros. En realitat estem parlant de recerca, i la recerca és inversió.
  3. Adaptar models d’èxit. Interessant observar en els nostre entorn, en bones pràctiques que proposen altres empreses i fixar-nos com treballen altres sectors paral·lels, quins models d’èxit podem adaptar. Estem parlant d’adaptar, no de copiar.
  4. La innovació a nivell  personal és l’actitud. L’actitud d’observar, d’assumir riscos, de compartir coneixement, d’adaptar models d’èxit. La creativitat forma part de nosaltres, tots en tenim. Portar-la al màxim nivell és portar-la a un nivell de demanda tan alt que és possible que no gaires ho suportin. Al Bulli, l’equip creatiu eren tres persones. La màxima expressió de la creativitat es manifesta en l’art, i normalment aquest no és fruit del treball en equip.
  5. Receptes per innovar? Cap!! No hi ha receptes universals. Cada sector és diferent, cada empresa treballa diferent, té unes circumstàncies de mercat, financeres, de tipologia de lideratge…

El Ferran Adrià ha viscut la creativitat i la innovació a un nivell molt alt i molt exigent. I es nota. Ho qüestiona tot. Parlar amb ell és fer-se preguntes constantment. Una primera definició generalista no és suficient per ell. Li calen matisos, detalls, concreció. La seva manera de respondre a les preguntes és totalment divergent, et transporta per un munt de frases i conceptes fins que llavors els connecta. I finalment et respon a la pregunta. Això és la innovació, un viatge per la divergència fins que al final arribes a la concreció.

bulli, coneixement, Creacció, creativitat, créixer, empresa, èxit, ferran adria, futur, innovació, reptes, trufforum

Som una consultoria de desenvolupament de negoci. A través del nostre mètode thinquery acompanyem a les empreses a aconseguir els seus projectes i reptes innovadors i de creixement. Som un equip de professionals experts en planificació estratègica, innovació, màrqueting i creativitat en el món de l’empresa i les persones.