Categoria: Casos d’èxit

Desenvolupem un itinerari personalitzat i caixa d’eines per el servei d’emprenedoria de l’Agència de desenvolupament del Berguedà

Thinquery ha treballat amb tot l’equip de l’àrea d’empresa de l’Agència Desenvolupament del Berguedà per definir el model d’atenció i acompanyament de les persones emprenedores de la comarca. A través de diferents sessions vam co-crear un itinerari personalitzat i una caixa d’eines amb tots els recursos necessaris per emprendre al Berguedà.

El procés fa iniciar-se definint, a través d’un mapa visual, els recursos que s’estaven oferint als emprenedors, vam partir d’una diagnosi per dissenyar l’itinerari personalitzat a seguir per acompanyar els emprenedors. Vam dissenyar l’itinerari “de la idea al negoci”.

Les eines i metodologies recollides en la caixa d’eines es van elaborar d’acord a les necessitats del servei i dels seus professionals i de les particularitats i tipologia d’emprenedors i empreses del territori.

Amb el model consensuat i les eines elaborades, es fan fer formacions als tècnics per aprofundir en les diferents metodologies i eines d’assessorament. A través de casos pràctics es va seguir tot l’itinerari perquè poguessin incorporar en el seu dia a dia les noves eines desenvolupades per millorar la personalització que s’ofereix als emprenedors i d’aqueta manera millorar la qualitat del servei prestat.

casos, casos pràctics, Desenvolupament, emprenedoria, idea de negoci, millora de qualitat, Personalització, procés, thinquery

TU POTS CREAR, INNOVAR I CRÉIXER!

En el nostre dia a dia treballem amb persones i empreses que volen treure un nou producte al mercat. Acompanyem a emprenedors que volen impulsar projectes i professionals que volen gestionar l’organització d’una manera eficient. Compartim amb tots ells el neguit d’haver d’estar alerta de les oportunitats, identificar on són les amenaces i quina és la millor experiència que espera el client.

A Thinquery fem equip, ens envoltem dels millors professionals per donar resposta a les necessitats dels nostres clients. Estem al dia en metodologies i eines per ser àgils, facilitar processos i trobar la millor solució a cada repte que tenim al davant.

La nostra inquietud per saber més, la nostra curiositat per conèixer com treballen els altres, la nostra perseverança en acumular, traduir i simplificar coneixement ens ha portat a tenir una biblioteca d’eines i recursos que ens ajuda a l’hora de crear, créixer i innovar.

Portem al nostre ADN compartir, treballar en xarxa, generar sinèrgies i connectar professionals. Per això posem el nostre granet de sorra i us volem facilitar el nostre banc d’eines per fer-vos més fàcil el crear, créixer i innovar.

Neix thinKITyourself, un programa d’acompanyament i una caixa d’eines perquè els professionals tinguin al seu abast noves eines i metodologies, estiguin a l’avantguarda i tinguin una guia de com aplicar-les.

ThinKITyourself és:

  1. Formació per a la capacitació dels professionals perquè puguin ser autosuficients en l’ús de les eines.
  • Coneixement expert en diferents àmbits amb un equip de professionals liderats  per Thinquery (gestió, estratègia, màrqueting, recursos humans, innovació, emprenedoria,…)
  • Accés a continguts curats amb plantilles, metodologia, tècniques de creativitat  i tips que s’actualitzaran constantment i ampliant-se en continu, per poder ser eficients, àgils, flexibles i didàctics en tot tipus d’assessoraments i de gestió de projectes.
  • Personalització.  Dissenyem itineraris personalitzats i formacions a mida adaptat a les necessitats de cadascú en funció de la tipologia de projectes i processos.

ThinKITyourself vol empoderar a les persones, i inspirades en la metodologia do it yourself, creem aquest kit perquè creiem en el think it yourself

Sabem que en el context en què vivim és més important que mai a ser creatius i eficients, fer les coses de manera diferent per seguir aportant valor. T’ajudem a fer el pas, THINK IT YOURSELF!

continguts, Crear, créixer, expert, formació, innovar, Personalització, professional, professionals del sector creatiu, Think It Yourself, thinquery

CARME SÀEZ PARLANT D’INNOVACIÓ SOCIAL A RÀDIO ESTEL A LA VEU DE CÀRITAS

Ahir, 8 de juny, la Carme Sàez, fundadora de la consultoria Thinquery va explicar allò que ha de canviar en les organitzacions d’acció social en el programa ‘La Veu de Càritas’ de Ràdio Estel. El programa reflexiona sobre el futur i el replantejament de les entitats no lucratives, entre elles Càritas, un cop passat l’estat d’alarma i la pandèmia.

Podeu escoltar el programa aquí (La intervenció de la Carme al minut 7:25).

Podeu llegir l’entrevista completa aquí també:

A l’altra banda del telèfon tenim a la Carme Sàez, fundadora de Thinquery. Bon vespre, Carme, a més a més de la teva experiència en el món empresarial també sabem que has col·laborat en diferents ocasions amb Càritas, oi?

Si, he treballat amb Càritas Catalunya en la dinamització de les sessions participatives en el marc de creació del seu pla estratègic, també amb l’àrea de comunicació, treballant l’alineació de l’equip i voluntariat de Càritas Catalunya i amb Càritas Urgell en la definició de nous models de negoci. 

Aquesta crisi dibuixarà una nova situació per a les entitats no lucratives? Com creu que les afectarà organitzativament?

La nova situació es dibuixa de de dues perspectives:

Per la part positiva

La cooperació i la solidaritat són valors que han aflorat d’aquesta pandèmia i sembla que han vingut per quedar-se. El consumisme ha anat a menys, s’ha incrementat la solidaritat entre persones i també el voluntariat “espontani”, com les xarxes veïnals. La societat ha pres més consciència de que tots som tots iguals, independentment del nivell social, raça o creença, i això donarà un canvi positiu en la societat.

Per la part no tan positiva….

Veiem que incrementa la demanda de serveis socials i de suport per afrontar les conseqüències d’aquesta crisi. Això implica organitzar molt eficientment els recursos, captar nous recursos amb perfils diferents. També veiem que els nostres entorns canvien molt ràpidament, es parla dels entorns VUCA ( volàtils, incerts, complexes i ambigus) i per tant ens tocarà ser molt àgils i tenir organitzacions molt flexibles i innovadores.

Els perfils han de ser multidisciplinars i fins i tot hem vist que els propis usuaris dels serveis es converteixen en voluntaris ja que la causa ho demana. Caldran nous models que regulin aquestes relacions.

Les entitats hauran d’analitzar què tenen, què han après i poden fer diferent arrel de la Covid i quines capacitats i  recursos  han d’anar a buscar fora i quines es treballen i es capaciten.

És el moment de centrar-se en l’usuari però també en la supervivència de les entitats, Hem de buscar l’impacte social però també assegurar la continuïtat de les entitats.

Serà el moment de ser molt eficient amb els recursos. Els recursos s’hauran d’organitzar per aconseguir els objectius, ser més eficients i sobretot pensar en buscar altra tipus de voluntariat i noves fonts de finançament.

La nova situació implicarà un canvi en el model de gestió de les organitzacions?

Caldrà un anàlisi de les noves necessitats i com des de la seva missió es pot donar resposta a aquestes noves necessitats. Organitzacions seran més flexibles, més ràpides i més innovadores per adaptar-se a les noves circumstàncies.

Hi ha una tendència a treballar més per projectes, que en l’àmbit social són les causes, programes, els col·lectius i no tant en l’àmbit jeràrquic. Per poder fer això és important que s’entengui bé la missió, més enllà de la tasca de voluntariat. l’assoliment d’objectius a curt termini, tenir clar quin és l’impacte que busquem. 

També veig entitats més obertes a cooperar entre elles. Aquests dies hem vist com es construeix un hospital en una setmana. Això és possible gràcies a la sincronització d’esforç, capacitats i recursos. Tots, en un moment determinat i per un objectiu concret ens posem a treballar per aquesta causa, independentment de qui hi ha al darrera.

Tots el grups d’interès tenen unes capacitats que s’hauran de sincronitzar per donar resposta a l’emergència. I això ho ha de liderar el tercer sector.

I les entitats posaran la salut i la seguretat de les persones per sobre de tot, no només perquè sigui un imperatiu legal. Primer seran les persones i la seva integritat.

Ha estat evident també l’increment de la confiança entre persones dins de les organitzacions. El teletreball és un exemple, i aquesta confiança incrementa la llibertat de l’individu i el seu apoderament, i això fa créixer les organitzacions.

Les entitats no lucratives hauran de redefinir les seves estratègies? Com afectarà la post-crisi a la visió de les organitzacions?

Les entitats no lucratives “lluiten” per recursos públics i privats i micro-finançament a través de les donacions. Aquests recursos ara són escassos. 

Espanya és dels països de la CE que inverteix menys en polítiques familiars. La renda mínima vital serà insuficient en moltes casos, especialment amb famílies amb infants.  Les entitats no lucratives com Càrites hauran de respondre als buits, s’haurà de donar més suport, i escoltar-les més. 

S’hauran d’assegurar la manutenció i subministraments domèstics, oferir formació d’orientació laboral i a més a més amb més força arrel de  la Covid-19, més suport educatiu als fills, generar oci pedagògic, suport emocional i creació de vincles per què diferents famílies cooperin entre elles per crear comunitats de mutu suport.

Per altra banda  també lluiten per obtenir recursos humans. Aquests recursos humans o el que anomenem voluntaris, són els que donen suport, són les mans però també han de ser el cervell.

És per això que les organitzacions no lucratives tenen dues opcions: 

1-Unir-se per lluitar a favor de la seva causa 

2- Diferenciar-se per captar els recursos que necessiten.

Hauran de cooperar més entre elles i coordinar-se millor. Les més grans d’àmbit global amb les d’àmbit local.

Les organitzacions hauran de relacionar-se amb els seus col·lectius o grups d’interès de manera diferent. La digitalització és per a tots i ha arribat per quedar-se. Ens servirà per a l’optimització de processos i estandardització de l’atesa. Per comunicar-nos millor, per fer més visible la nostra causa. El contacte social tan necessari ha de disminuir en temps de Covid i per tant hem de repensar els serveis.

S’hauran de buscar nous aliats que ens ajudin amb noves competències i entendre el voluntariat també d’aquells que ens poden capacitar tant als membres de l’organització com als propis voluntaris, que en alguns casos, sobretot amb perfils de gent gran, serà molt necessari.

Caldrà fer aliances amb nous perfils per abordar noves necessitats.  Per exemple: una cadena electrodomèstics que repara telèfons i són un punt de recollida quan són obsolets. Un acord amb una empresa social que aquells telèfons /dispositius que es reparen es fa una donació. O que aquells que la gent es canvia, enlloc de vendre’ls a wallapop es reutilitzen per donar-los amb famílies amb risc d’exclusió.

Les entitats han d’ajuntar-se amb centres de recerca o empreses privades per generar motor d’ingressos i han de pensar en l’emprenedoria social i la innovació.

Un dels temes que preocupa a entitats com Càritas és el fet que bona part del seu voluntariat el constitueixen persones grans que, pel seu risc, s’han hagut de confinar i això ha afectat la capacitat d’atenció de les Càritas. Si no retorna bona part d’aquest capital humà, quin enfocament hauran de prendre?

Aliances amb entitats de voluntariat de joves com per exemple escoltisme.  
Establir relacions de complicitat amb l’entorn d’aquests voluntàries i amb altres entitats de voluntariat.

També s’han desplegat xarxes veïnals que han estat donant suport i que ara queden desemparades o sense una causa. Per tant hem  de poder accedir fins i tot dels propis usuaris a nous col·lectius afins a la causa.

Creu que Càritas necessitarà d’un nou posicionament de marca en un entorn cada cop més secularitzat?

Totes les entitats han de comunicar millor la seva causa. Càritas haurà d’avaluar si amb l’estratègia que te´ara arriba o no als objectius que persegueix. Té dues opcions:

  • Continuista i reforçant el marcat sentit religiós
  • Enfoc  en la causa per sobre del sentit religiós però sense perdre els valors.

Com es necessitaran molts recursos i totes les entitats estan competint, hem de comunicar molt bé. 

S’ha de ser molt creatiu per trobar aquests col·lectius que se sentin afins a la nostra causa.

Avaluar quin és el canal d’entrada.

Per a vostè, quina és la proposta de valor que hauria d’aportar Càritas en el futur més immediat?

La causa i el propòsit per sobre de tot. El perquè estem actuant amb qui estem actuant i com ho fem. 

Explicar quina és la nostra visió de societat. I com el voluntari pot aportar. Què voleu que els voluntaris facin per ells.

Quin o quins creu que són els valors diferencials de Càritas respecte altres organitzacions socials?

Especialitzats en la pobresa

Impacte en el territori, proximitat

Tenen veu, són capaços de fer lobby i d’influir

Són coneguts per tothom

Si col·labores amb Càritas, arriba directament, sense “intermediaris”

Vostè ha efectuat accions de formació a Càritas? Quins són els àmbits de la formació dels voluntaris/es i professionals contractats de Càritas que caldrà refermar? Els caldrà noves competències i habilitats?

Caldran noves competències. Treballar la innovació, la millora de la comunicació amb els voluntaris perquè entenguin el propòsit de Càritas i no tant el seu. El Covid ens ha ensenyat i ha accelerat un procés que havia de venir. 

Com a competències destacaria la resiliència, Innovació, flexibilitat, cooperació, estandarització de processos digitals com per exemple alguns tipus d’atesa tant a usuaris com a possibles voluntaris.

canvi, canvi model gestió, covid_19, innovació, nova realitat, organitzacií, organització social, pandèmia

MODEL D’INNOVACIÓ ÀGIL PER A INNOVAR EN TEMPS DE COVID-19

Aquests dies, a part de la situació econòmica, me n’adono de la importància de la necessitat d’haver treballat en 3 àmbits competencials:

1-la digitalització
2-la flexibilitat
3-la innovació

I és que el context VUCA-COVID (Volàtil, incert, complex i ambigu) a alguns els deixa paralitzats, a d’altres els omple de por i a altres, a reaccionar i a posar-se ràpidament a treballar aquests tres àmbits.
Amb la intenció de treballar ràpidament la innovació i tenint en compte les circumstàncies que ens acompanyen, he desenvolupat el que li dic Model d’innovació Àgil (MiA) de thinquery.

Aquest model consisteix en:

1-Observar el nostre entorn i tots els canvis que estan succeint
2-Autodiagnosi de capacitats, recursos i mercats
3-Identificació d’oportunitats i generació d’idees
4-Adaptació de capacitats, recursos i mercats pensant en la innovació que volem desenvolupar
5-Empatitzar amb el client
6-Crear la proposta de valor del nou producte o servei

Seguint aquestes passes, serem capaços d’adaptar les nostres capacitats al nou entorn. Moltes vegades innovar en temps de Covid-19 requereix recursos, i aquests no estan a la nostra disposició. Per això us recomano que per innovar sumeu les vostres capacitats i recursos a les d’algú o alguna altra empresa que us complementi. Una altra recomanació seria que no us quedeu amb la idea, avanceu al concepte. Aquest procés us ajuda a avançar fins a arribar a tenir un producte o servei.

Thinquery us acompanya en aquest procés. El model MiA ajuda a les empreses i als professionals a innovar i a desenvolupar productes i serveis.

Aquí us deixem el webinar que vam fer per ajudar a adaptar la proposta de valor del teu negoci a l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.

Contacta amb nosaltres

àgil, Carme Saez, consultoria, covid_19, digitalització, flexibilitat, innovació, thinquery

REAPRENDRE A TREBALLAR EN TEMPS DE CONFINAMENT

El teletreball ens presenta un nou escenari per a treballar des de casa. Evidentment, no és el mateix treballar a casa sol/a o amb la resta de la família … Treballar en un entorn convencional, implica treballar en un context on l’organització/empresa estandaritza les condicions laborals: horaris, espais, recursos… Tots/es treballem en entorns més o menys previsibles i estables. A casa, som nosaltres qui hem de posar aquestes condicions que es combinen amb les de la convivència amb la família.

Aquests dies de confinament ens deixarà APRENENTATGES. Sempre és bo tenir la doble visió. Us deixo el que he viscut aquests dies intentant veure el costat bo i el costat no tan bo, pensant sobretot en la sort que som els que podem teletreballar.

• Podem gaudir de la llar… a estones. Hem de distribuir-nos l’espai entre tots i en hores convingudes.
• Podem treballar en xandall, còmodes… teleconferències a les 8, a les 9 del matí. Millor mantenim una imatge.
• Aprofitem per menjar a casa, ni tupper, ni restaurant… passem una bona estona pensant en el que fem per dinar, preparant-lo i controlant la nevera.
• Ens podem formar en línia … buf!! Estem tot el dia connectats, més connexió? A sobre ens quedem sense xarxa, massa dispositius connectats
• Som més productius … treballem a tota hora, no hi ha separació entre la vida professional i personal.
• Evitem desplaçaments, ens reunim en un moment … reunions a hores poc convingudes (hores de fer menjar, hora de despertar als nens …).
• Estem gaudint de la família …. sorolls de fons, crits, plors, baralles, videoconferències amb nens en braços, interrupcions …
• Les empreses ofereixen eines per treballar a distància …. no sempre tenim tots els recursos per treballar a distància, es penja el servidor, no tenim els documents, massa enllaços i accessos remots.
• No tenim horari, tenim flexibilitat!… Alguns s’aixequen per al torn de 6 a 11 i es posen de 3 a 6 combinant la jornada amb la parella per tenir cura dels més petits.

Amb el teletreball hem de ser capaços de separar o incorporar les rutines, i ho hem de fer sols, tenint en compte les interferències de les dinàmiques d’altres companys, caps, clients… Que no tenen ni les mateixes circumstàncies professionals ni familiars que nosaltres. Hem de crear noves normes, pactar, hem de reaprendre a treballar. En aquest context hem de ser creatius en la manera de treballar i organitzar-nos, i també en el nostre estil de lideratge virtual si tenim persones a càrrec nostre. Hem d’acceptar aquesta situació i intentar fer-ho el millor possible.

aprenentatge, confinament, consells, coronavirus, covid_19, teletreball, thinquery, treballar a casa

THINQUERY VISITA FACEBOOK A SEATTLE: L’ESPAI DE TREBALL UNA DE LES CLAUS DE CAPTACIÓ I RETENCIÓ DEL TALENT

La setmana passada thinquery va poder fer una visita a les oficines de Facebook a Seattle. Us deixem un llistat de detalls inspiradors per compartir:

  • Espais pensats per treballar en qualsevol lloc, fins i tot a l’aire lliure.
  • Zones verdes interiors i exteriors: plantes, jardins verticals i terrasses per passejar i airejar-se.
  • Zones comunitàries molt àmplies per afavorir les trobades informals.
  • Buffet lliure gratuït, pels treballadors, familiars i amics ( per això vaig poder entrar!!), snacks de tot tipus: fruita, patates xips, xocolates…
  • Neveres amb aigua, llet, refrescs i fins i tot màquines industrials de cafè. No màquines de cafè amb monedes, màquines com les que trobem  a qualsevol cafeteria on cadascú es fa el seu cafè i disposa de diferents tipus de llet a la nevera per servir-se.
  • Elements de comunicació digitals a tots els espais.
  • Zona de cubículs tancats per a concentrar-se o fer conferències i sistema de reserva autònom ( pantalles per reservar). 
  • Sofàs, coixins, escales/grades, colors vius i agradables, art a les parets.
  • Lavabos amb productes d’higiene personal totalment gratuïts ( raspall i pasta de dents d’un sol ús, locutoris, fil dental, gomes de cabell, compreses…).
  • El treballador té un lloc fixe on treballar, la gent, en una empresa gran, ha de saber on trobar-te.

Tots hem vist alguns espais on podem trobar iniciatives aïllades. Però el concepte canvia radicalment quan veus un lloc de treball tan inspirador i que integra tots aquests aspectes junts, quan veus un ecosistema. Et dona la sensació d’estar en un espai més lúdic que de treball (un aeroport, un centre comercial). Els coworkings es comencen a dissenyar així, però és clar, allà no hi ha dependència jeràrquica, ni control horari i al final el negoci consisteix en la venda d’espai i aquest ha de ser atractiu per captar la demanda. Però si un coworking capta a les empreses amb un espai atractiu, perquè no ho ha de captar l’empresa als treballadors amb un espai així? A Seattle, com a San Francisco, la guerra pel talent IT és brutal, i el lloc de treball és una de les eines que utilitzen per captar-lo. Thinquery que visita moltes empreses, veu intents de fer canvis, però mai és un projecte global. Treballar en espais així implica un canvi de mentalitat per part del directius i propietaris. Vol dir acceptar que el treballador es mogui per diferents espais,  que treballi mentre està prenent l’aire a una terrassa i fins i tot quan està prenent un cafè amb un company. A thinquery estem convençuts que un ambient així impacta directament en la productivitat i també en la retenció del talent. Qui s’atreveix?

captació, Carme Saez, ecosistema, empresa, espai de treball, facebook, productivitat, retenció, talent, thinquery, treballar, visita, zones verdes

UN VIATGE PER LA INNOVACIÓ AMB FERRAN ADRIÀ

El passat divendres vaig tenir el plaer de presentar una sessió amb el Ferran Adrià en el marc del Trufforum a Vic. M’agradaria deixar-vos algunes perles de coneixement. Aquí teniu les principals idees:

  1. Atenció amb la “Innovatitis”: aquesta tendència a innovar per innovar sense sentit. Innovar no és una moda i no sempre ha de ser la font de creixement d’una empresa, però si és una font de competitivitat. Ara és “cool” parlar d’innovació, o dir que un és innovador, però atenció, no fer innovació per què si. Hi ha més de 60 àmbits diferents en els que es pot innovar a l’empresa. Oportunitats no ens en poden faltar!
  2. Generar i compartir coneixement: és important treballar la innovació des del coneixement. El sentit d’immediatesa ens fa pensar que les coses s’han de fer ja, i que no cal coneixement profund. Hem de tornar a aprendre a aprendre, a estudiar, a dia d’avui és un luxe. A través del Bulli Foundation ha treballat en un llibre sobre el vi que equival a una tesi doctoral valorada en 130.000 euros. En realitat estem parlant de recerca, i la recerca és inversió.
  3. Adaptar models d’èxit. Interessant observar en els nostre entorn, en bones pràctiques que proposen altres empreses i fixar-nos com treballen altres sectors paral·lels, quins models d’èxit podem adaptar. Estem parlant d’adaptar, no de copiar.
  4. La innovació a nivell  personal és l’actitud. L’actitud d’observar, d’assumir riscos, de compartir coneixement, d’adaptar models d’èxit. La creativitat forma part de nosaltres, tots en tenim. Portar-la al màxim nivell és portar-la a un nivell de demanda tan alt que és possible que no gaires ho suportin. Al Bulli, l’equip creatiu eren tres persones. La màxima expressió de la creativitat es manifesta en l’art, i normalment aquest no és fruit del treball en equip.
  5. Receptes per innovar? Cap!! No hi ha receptes universals. Cada sector és diferent, cada empresa treballa diferent, té unes circumstàncies de mercat, financeres, de tipologia de lideratge…

El Ferran Adrià ha viscut la creativitat i la innovació a un nivell molt alt i molt exigent. I es nota. Ho qüestiona tot. Parlar amb ell és fer-se preguntes constantment. Una primera definició generalista no és suficient per ell. Li calen matisos, detalls, concreció. La seva manera de respondre a les preguntes és totalment divergent, et transporta per un munt de frases i conceptes fins que llavors els connecta. I finalment et respon a la pregunta. Això és la innovació, un viatge per la divergència fins que al final arribes a la concreció.

bulli, coneixement, Creacció, creativitat, créixer, empresa, èxit, ferran adria, futur, innovació, reptes, trufforum

Estratègies d’innovació per tenir èxit en el mercat

El mercat escenifica cada vegada amb més evidència la lluita darwiniana per trobar productes amb majors beneficis, funcionant pels mateixos principis que es regeix la Naturalesa: la competitivitat per uns recursos que són escassos, preferències del client per una innovació enfront d’una altra, i la millora de la competitivitat en cada nova generació de producte.

La innovació permet efectivament estabilitzar els preus per sobre dels costos, assegurar el rendiment per sobre del cost del capital i atreure la inversió. No obstant la innovació comporta altres conseqüències: la neutralització a la diferenciació del competidor i la millora de la productivitat com a positives; les pèrdues per innovació, promogudes pel fracàs, com a negativa.

El cicle vital de la innovació consta de cinc fases:

  1. Innovació i adopció tecnològica. És el naixement de la nova tecnologia aplicada a productes i l’assimilació gradual per part del mercat.
  2. El mercat en creixement. Després de l’assimilació de la tecnologia, la demanda pels productes es manté alta i amb alts marges de benefici.
  3. El mercat madur. Aquí el creixement s’alenteix i s’inicia la generació de l’oferta (comoditització). Aquesta fase pot perllongar-se per temps indefinit, amb permanents renovacions.
  4. El mercat en declivi. En aquesta fase les oportunitats per innovar es fan més escasses o fins i tot les empreses que dominen el mercat tenen dificultats per aconseguir beneficis, disminuint la inversió i el rendiment del capital. A l’horitzó es comencen a albirar noves tecnologies.
  5. La fi del cicle vital, on la irrupció d’una nova tecnologia es mostra com perjudicial i acaba per deixar obsoleta a l’existent.

Les empreses que volen aconseguir un avantatge competitiu hauran d’adequar aquesta estructura al seu negoci i adequar la forma d’innovació en funció de la demanda en cadascuna de les fases.

Quan una empresa aconsegueix tenir èxit en la innovació, l’últim repte que li queda és superar la seva pròpia inèrcia organitzativa, és a dir, superar la resistència al canvi d’una innovació anterior. Aquí l’equip directiu ha d’abordar set passos:

1. Analitzar l’activitat actual

2. Assignar recursos per promoure el desenvolupament de nous projectes

3. Determinar de manera ambiciosa què s’espera d’ells i com es desenvoluparan

4. Coordinar i sincronitzar els recursos de l’organització per obtenir un pla comú coordinat

5. Crear sentit d’urgència per fixar-se a temps al mercat

6. Posar-se en marxa, concentrant tots els esforços i accelerar la tasca dels líders dels projectes

7. Mantenir-se en marxa, sense aturar-se, controlant els temps i l’execució.

Aquests passos duts a terme com un bucle permeten mantenir en moviment constant tots els components d’una organització, renovar contínuament l’oferta al mercat i les capacitats del personal.

Font: El desafío de Darwin

Geoffrey Moore

ISBN: 9781591842149

consultoria, creixement, estratègia, èxit, innovació, màrqueting, mercat, thinquery

Què entenem per la comunicació redundant?

Quan sentim la paraula redundant, pensem en repetició, concepte entès, expressat ja de diverses maneres i que es sobreentén. És important ser constant quan comuniquem. Hem de ser creatius per no avorrir. Estem en un moment en el qual les persones estem exposades a milers de missatges. Es diu, que només en publicitat, rebem 3.000 impactes diaris. Una de les claus de l’èxit en la publicitat es deu a la repetició del missatge que es vol transmetre. Moltes de les grans marques han aconseguit posicionar-se al capdavant amb la continuada reiteració del seu missatge, tant és l’èxit que hi ha marques que són recordades en l’imaginar col·lectiu d’una època. Un exemple n’és el Colacao, amb la seva mítica cançó de l’anunci “Colacao desayuno y merienda” de l’any 1946. Actualment però hi ha marques que també es promocionen sent repetitives amb el seu missatge, com pot ser Coca-Cola amb la campanya “Comparte felicidad“. Si busquem un cas sorprenent aquí a Catalunya, penso en la campanya de Platja d’Aro 365, que s’ha sabut posicionar i ser reconeguda arreu del territori. El que vol és mostrar que Platja d’Aro no és només un municipi costaner, destinació de temporada d’estiu sinó que és un municipi per viure’l els 365 dies de l’any. Fa anys que la vila de Platja d’Aro aplica aquesta campanya a tots els nivells. Només entrar en aquesta vila, ja trobes la campanya integrada en el paisatge urbà, banderoles als fanals, cartells de benvinguda i fins i tot s’incorpora a les rotondes de circulació. Platja d’Aro aplica la marca 365 en la cartelleria, institucional, festiva… i fins i tot aconsegueix que el seu teixit associatiu l’utilitzi. És constant i consistent, cosa que costa molt d’aconseguir en marques amb un abast tan gran. La ciutat és coherent amb la marca i el missatge. Si hi vas un diumenge, el comerç està obert, tant a l’estiu com a l’hivern. Sens dubte, quan visites Platja d’Aro la campanya et convida a tornar-hi més vegades i comprovar que la vila és viva els 365 dies de l’any. Aquí us deixem un vídeo de la campanya:

comunicació, consultoria, creativitat, eines, empresa, estratègia, idees, marketing, màrqueting, projecte, publicitat, redundant, repetir, repte, thinquery

Què fer quan no coneixem totalment als nostres clients objectiu

Una de les primeres preguntes que fem quan arribem a una empresa per treballar el pla de màrqueting és: Qui són els teus clients objectiu? Si la resposta no és clara, aprofundim en el tema. Existeix una confusió entre el client, el prescriptor i el consumidor o usuari.
  • El client: és el que ens compra
  • El prescriptor: és el que ens recomana
  • Usuari: és el que fa ús del nostre producte o servei
Quan s’estableix un pla de màrqueting, hem de tenir en compte aquests tres públics. L’estrategia canviarà en funció de qui ens dirigim. Per exemple: som fabricants d’ulleres:
  • Client: l’òptic o el distribuïdor (majorista)
  • Prescriptor: l’òptic o podria ser un influencer, revista…
  • Usuari: la persona que compra i portarà les ulleres
Sembla lògic que no ens dirigirem de la mateixa manera als tres tipus de segments i també que ens interessa arribar a tots tres. Per això és important conèixer bé als nostres clients. La nostra xarxa comercial ha de mantenir una estreta relació amb els clients i ha de transmetre aquesta informació a l’empresa. Això no sempre és possible, sobretot si tenim xarxes comercials externes. Està clar que la millor investigació de mercat és el diàleg continuat amb els clients objectiu, de forma individual i en grup. D’aquesta manera podem obtenir moltes idees i opinions. Aquestes converses informals, encara que són molt valuoses, no són suficients. Aquí teniu una relació de diferents mètodes. No tots són vàlids, ja que hem de tenir present el tipus de client que tenim i decidir sobre quin volem investigar.
  • Entrevistes en profunditat: trobades reiterades, cara a cara, entre  l’investigador i un o dos informants. L’objectiu d’aquestes és la comprensió de les perspectives que tenen els informants respecte a les seves vides, experiències o situacions, tal com les expressen amb les seves pròpies paraules.
  • Grups de discussió o focus groups: és una tècnica de màrqueting on es conviden de 8 a 12 persones a participar en una conversa liderada per un moderador i per parlar d’un tema específic. Aquest tipus d’eina es fa servir per explorar, però no serà mai definitiva.
  • Enquestes: l’investigador desenvolupa un qüestionari detallat que és enviat i respost per una mostra representativa de la població objectiu. D’aquesta manera s’obtindrà una imatge adequada de les actituds de la població de la qual s’ha pres la mostra.
  • Comprador misteriós o mystery shopper: és un mètode d’investigació de mercat en el qual es contracta a persones perquè actuïn com a clients ficticis i informin sobre les seves interaccions amb els empleats, infraestructures i sistemes de l’empresa. Així per exemple, un restaurant pot contractar compradors misteriosos perquè dinin o sopin a l’establiment i informin de les seves experiències. Les empreses es veuen amb freqüència sorpreses pels errors que cometen els seus propis empleats en no tractar els clients de forma adequada.
  •  Percepcions del consumidor: utilitzant la tècnica denominada “mapejat perceptual” o mapa de “posicionament”, l’investigador pot demostrar com els consumidors perceben diferents marques amb relació a una sèrie d’atributs. Suposem que es demana als consumidors que puntuïn les marques de cotxes en dues dimensions, estatus i fiabilitat. La investigació podria demostrar que el consumidor mitjà posicionaria el Jaguar com el d’estatus més alt, però mig en fiabilitat, i que puntuaria a Toyota com mig en estatus, però alt en fiabilitat. Observant tots els automòbils en l’espai del mapa perceptiu, es podria concloure quins són els competidors més propers a una marca en particular.
  • Establir panells de consumidors i/o distribuïdors: un panell de consumidors consisteix a establir un acord amb una sèrie de clients que accepten ser entrevistats periòdicament sobre noves idees, productes o campanyes de publicitat o de relacions públiques. Els membres del panell poden ser contactats per correu electrònic o postal, o bé telefònicament, i se’ls pot recompensar amb diners o productes. El panell ve a ser un grup de discussió (focus group) que s’ha triat per representar a la població objectiu. També es poden crear panells amb distribuïdors i proveïdors, de manera que aportin un altre punt de vista sobre els assumptes d’interès per a l’empresa.
  • Instal·lar un software de gestió de la relació amb els clients (CRM) i dur a terme una prospecció de dades. Les empreses estan recollint cada vegada més informació sobre els seus clients, amb l’esperança d’arribar a un coneixement més profund d’aquests. De totes aquestes fonts d’informació, les compres passades constitueixen la informació més útil, perquè indiquen les preferències revelades dels consumidors.
Tenir un bon estudi del client ens permetrà ser capaços d’adquirir més coneixement dels diferents segments que poden representar una nova oportunitat per a una empresa. També poden identificar tendències en productes, característiques o serveis que podrien incorporar-se a la nova oferta d’una empresa. Bibliografia:  Los 10 pecados capitales del marketing, Philip Kotler

Carme Saez, client, client objectiu, consultoria, consumidor, creixement, eines, empresa, estratègia, idees, màrqueting, organitzacions, prescriptor, repte, thinquery

Som una consultoria de desenvolupament de negoci. A través del nostre mètode thinquery acompanyem a les empreses a aconseguir els seus projectes i reptes innovadors i de creixement. Som un equip de professionals experts en planificació estratègica, innovació, màrqueting i creativitat en el món de l’empresa i les persones.