Categoria: Articles

CARME S脌EZ PARLANT D’INNOVACI脫 SOCIAL A R脌DIO ESTEL A LA VEU DE C脌RITAS

Ahir, 8 de juny, la Carme S脿ez, fundadora de la consultoria Thinquery va explicar all貌 que ha de canviar en les organitzacions d’acci贸 social en el programa ‘La Veu de C脿ritas’ de R脿dio Estel. El programa reflexiona sobre el futur i el replantejament de les entitats no lucratives, entre elles C脿ritas, un cop passat l’estat d’alarma i la pand猫mia.

Podeu escoltar el programa aqu铆 (La intervenci贸 de la Carme al minut 7:25).

Podeu llegir l’entrevista completa aqu铆 tamb茅:

A l鈥檃ltra banda del tel猫fon tenim a la Carme S脿ez, fundadora de Thinquery. Bon vespre, Carme, a m茅s a m茅s de la teva experi猫ncia en el m贸n empresarial tamb茅 sabem que has col路laborat en diferents ocasions amb C脿ritas, oi?

Si, he treballat amb C脿ritas Catalunya en la dinamitzaci贸 de les sessions participatives en el marc de creaci贸 del seu pla estrat猫gic, tamb茅 amb l鈥櫭爎ea de comunicaci贸, treballant l鈥檃lineaci贸 de l鈥檈quip i voluntariat de C脿ritas Catalunya i amb C脿ritas Urgell en la definici贸 de nous models de negoci. 

Aquesta crisi dibuixar脿 una nova situaci贸 per a les entitats no lucratives? Com creu que les afectar脿 organitzativament?

La nova situaci贸 es dibuixa de de dues perspectives:

Per la part positiva

La cooperaci贸 i la solidaritat s贸n valors que han aflorat d鈥檃questa pand猫mia i sembla que han vingut per quedar-se. El consumisme ha anat a menys, s鈥檋a incrementat la solidaritat entre persones i tamb茅 el voluntariat 鈥渆spontani鈥, com les xarxes ve茂nals. La societat ha pres m茅s consci猫ncia de que tots som tots iguals, independentment del nivell social, ra莽a o creen莽a, i aix貌 donar脿 un canvi positiu en la societat.

Per la part no tan positiva….

Veiem que incrementa la demanda de serveis socials i de suport per afrontar les conseq眉猫ncies d鈥檃questa crisi. Aix貌 implica organitzar molt eficientment els recursos, captar nous recursos amb perfils diferents. Tamb茅 veiem que els nostres entorns canvien molt r脿pidament, es parla dels entorns VUCA ( vol脿tils, incerts, complexes i ambigus) i per tant ens tocar脿 ser molt 脿gils i tenir organitzacions molt flexibles i innovadores.

Els perfils han de ser multidisciplinars i fins i tot hem vist que els propis usuaris dels serveis es converteixen en voluntaris ja que la causa ho demana. Caldran nous models que regulin aquestes relacions.

Les entitats hauran d鈥檃nalitzar qu猫 tenen, qu猫 han apr猫s i poden fer diferent arrel de la Covid i quines capacitats i  recursos  han d鈥檃nar a buscar fora i quines es treballen i es capaciten.

脡s el moment de centrar-se en l鈥檜suari per貌 tamb茅 en la superviv猫ncia de les entitats, Hem de buscar l鈥檌mpacte social per貌 tamb茅 assegurar la continu茂tat de les entitats.

Ser脿 el moment de ser molt eficient amb els recursos. Els recursos s鈥檋auran d鈥檕rganitzar per aconseguir els objectius, ser m茅s eficients i sobretot pensar en buscar altra tipus de voluntariat i noves fonts de finan莽ament.

La nova situaci贸 implicar脿 un canvi en el model de gesti贸 de les organitzacions?

Caldr脿 un an脿lisi de les noves necessitats i com des de la seva missi贸 es pot donar resposta a aquestes noves necessitats. Organitzacions seran m茅s flexibles, m茅s r脿pides i m茅s innovadores per adaptar-se a les noves circumst脿ncies.

Hi ha una tend猫ncia a treballar m茅s per projectes, que en l鈥櫭爉bit social s贸n les causes, programes, els col路lectius i no tant en l鈥櫭爉bit jer脿rquic. Per poder fer aix貌 茅s important que s鈥檈ntengui b茅 la missi贸, m茅s enll脿 de la tasca de voluntariat. l鈥檃ssoliment d鈥檕bjectius a curt termini, tenir clar quin 茅s l鈥檌mpacte que busquem. 

Tamb茅 veig entitats m茅s obertes a cooperar entre elles. Aquests dies hem vist com es construeix un hospital en una setmana. Aix貌 茅s possible gr脿cies a la sincronitzaci贸 d鈥檈sfor莽, capacitats i recursos. Tots, en un moment determinat i per un objectiu concret ens posem a treballar per aquesta causa, independentment de qui hi ha al darrera.

Tots el grups d鈥檌nter猫s tenen unes capacitats que s鈥檋auran de sincronitzar per donar resposta a l鈥檈merg猫ncia. I aix貌 ho ha de liderar el tercer sector.

I les entitats posaran la salut i la seguretat de les persones per sobre de tot, no nom茅s perqu猫 sigui un imperatiu legal. Primer seran les persones i la seva integritat.

Ha estat evident tamb茅 l鈥檌ncrement de la confian莽a entre persones dins de les organitzacions. El teletreball 茅s un exemple, i aquesta confian莽a incrementa la llibertat de l鈥檌ndividu i el seu apoderament, i aix貌 fa cr茅ixer les organitzacions.

Les entitats no lucratives hauran de redefinir les seves estrat猫gies? Com afectar脿 la post-crisi a la visi贸 de les organitzacions?

Les entitats no lucratives 鈥渓luiten鈥 per recursos p煤blics i privats i micro-finan莽ament a trav茅s de les donacions. Aquests recursos ara s贸n escassos. 

Espanya 茅s dels pa茂sos de la CE que inverteix menys en pol铆tiques familiars. La renda m铆nima vital ser脿 insuficient en moltes casos, especialment amb fam铆lies amb infants.  Les entitats no lucratives com C脿rites hauran de respondre als buits, s鈥檋aur脿 de donar m茅s suport, i escoltar-les m茅s. 

S鈥檋auran d鈥檃ssegurar la manutenci贸 i subministraments dom猫stics, oferir formaci贸 d鈥檕rientaci贸 laboral i a m茅s a m茅s amb m茅s for莽a arrel de  la Covid-19, m茅s suport educatiu als fills, generar oci pedag貌gic, suport emocional i creaci贸 de vincles per qu猫 diferents fam铆lies cooperin entre elles per crear comunitats de mutu suport.

Per altra banda  tamb茅 lluiten per obtenir recursos humans. Aquests recursos humans o el que anomenem voluntaris, s贸n els que donen suport, s贸n les mans per貌 tamb茅 han de ser el cervell.

脡s per aix貌 que les organitzacions no lucratives tenen dues opcions: 

1-Unir-se per lluitar a favor de la seva causa 

2- Diferenciar-se per captar els recursos que necessiten.

Hauran de cooperar m茅s entre elles i coordinar-se millor. Les m茅s grans d鈥櫭爉bit global amb les d鈥櫭爉bit local.

Les organitzacions hauran de relacionar-se amb els seus col路lectius o grups d鈥檌nter猫s de manera diferent. La digitalitzaci贸 茅s per a tots i ha arribat per quedar-se. Ens servir脿 per a l鈥檕ptimitzaci贸 de processos i estandarditzaci贸 de l鈥檃tesa. Per comunicar-nos millor, per fer m茅s visible la nostra causa. El contacte social tan necessari ha de disminuir en temps de Covid i per tant hem de repensar els serveis.

S鈥檋auran de buscar nous aliats que ens ajudin amb noves compet猫ncies i entendre el voluntariat tamb茅 d鈥檃quells que ens poden capacitar tant als membres de l鈥檕rganitzaci贸 com als propis voluntaris, que en alguns casos, sobretot amb perfils de gent gran, ser脿 molt necessari.

Caldr脿 fer aliances amb nous perfils per abordar noves necessitats.  Per exemple: una cadena electrodom猫stics que repara tel猫fons i s贸n un punt de recollida quan s贸n obsolets. Un acord amb una empresa social que aquells tel猫fons /dispositius que es reparen es fa una donaci贸. O que aquells que la gent es canvia, enlloc de vendre鈥檒s a wallapop es reutilitzen per donar-los amb fam铆lies amb risc d鈥檈xclusi贸.

Les entitats han d鈥檃juntar-se amb centres de recerca o empreses privades per generar motor d鈥檌ngressos i han de pensar en l鈥檈mprenedoria social i la innovaci贸.

Un dels temes que preocupa a entitats com C脿ritas 茅s el fet que bona part del seu voluntariat el constitueixen persones grans que, pel seu risc, s鈥檋an hagut de confinar i aix貌 ha afectat la capacitat d鈥檃tenci贸 de les C脿ritas. Si no retorna bona part d鈥檃quest capital hum脿, quin enfocament hauran de prendre?

Aliances amb entitats de voluntariat de joves com per exemple escoltisme.  
Establir relacions de complicitat amb l鈥檈ntorn d鈥檃quests volunt脿ries i amb altres entitats de voluntariat.

Tamb茅 s鈥檋an desplegat xarxes ve茂nals que han estat donant suport i que ara queden desemparades o sense una causa. Per tant hem  de poder accedir fins i tot dels propis usuaris a nous col路lectius afins a la causa.

Creu que C脿ritas necessitar脿 d鈥檜n nou posicionament de marca en un entorn cada cop m茅s secularitzat?

Totes les entitats han de comunicar millor la seva causa. C脿ritas haur脿 d鈥檃valuar si amb l鈥檈strat猫gia que te麓ara arriba o no als objectius que persegueix. T茅 dues opcions:

  • Continuista i refor莽ant el marcat sentit religi贸s
  • Enfoc  en la causa per sobre del sentit religi贸s per貌 sense perdre els valors.

Com es necessitaran molts recursos i totes les entitats estan competint, hem de comunicar molt b茅. 

S鈥檋a de ser molt creatiu per trobar aquests col路lectius que se sentin afins a la nostra causa.

Avaluar quin 茅s el canal d鈥檈ntrada.

Per a vost猫, quina 茅s la proposta de valor que hauria d鈥檃portar C脿ritas en el futur m茅s immediat?

La causa i el prop貌sit per sobre de tot. El perqu猫 estem actuant amb qui estem actuant i com ho fem. 

Explicar quina 茅s la nostra visi贸 de societat. I com el voluntari pot aportar. Qu猫 voleu que els voluntaris facin per ells.

Quin o quins creu que s贸n els valors diferencials de C脿ritas respecte altres organitzacions socials?

Especialitzats en la pobresa

Impacte en el territori, proximitat

Tenen veu, s贸n capa莽os de fer lobby i d鈥檌nfluir

S贸n coneguts per tothom

Si col路labores amb C脿ritas, arriba directament, sense 鈥渋ntermediaris鈥

Vost猫 ha efectuat accions de formaci贸 a C脿ritas? Quins s贸n els 脿mbits de la formaci贸 dels voluntaris/es i professionals contractats de C脿ritas que caldr脿 refermar? Els caldr脿 noves compet猫ncies i habilitats?

Caldran noves compet猫ncies. Treballar la innovaci贸, la millora de la comunicaci贸 amb els voluntaris perqu猫 entenguin el prop貌sit de C脿ritas i no tant el seu. El Covid ens ha ensenyat i ha accelerat un proc茅s que havia de venir. 

Com a compet猫ncies destacaria la resili猫ncia, Innovaci贸, flexibilitat, cooperaci贸, estandaritzaci贸 de processos digitals com per exemple alguns tipus d鈥檃tesa tant a usuaris com a possibles voluntaris.

canvi, canvi model gesti贸, covid_19, innovaci贸, nova realitat, organitzaci铆, organitzaci贸 social, pand猫mia

MODEL D鈥橧NNOVACI脫 脌GIL PER A INNOVAR EN TEMPS DE COVID-19

Aquests dies, a part de la situaci贸 econ貌mica, me n’adono de la import脿ncia de la necessitat d’haver treballat en 3 脿mbits competencials:

1-la digitalitzaci贸
2-la flexibilitat
3-la innovaci贸

I 茅s que el context VUCA-COVID (Vol脿til, incert, complex i ambigu) a alguns els deixa paralitzats, a d’altres els omple de por i a altres, a reaccionar i a posar-se r脿pidament a treballar aquests tres 脿mbits.
Amb la intenci贸 de treballar r脿pidament la innovaci贸 i tenint en compte les circumst脿ncies que ens acompanyen, he desenvolupat el que li dic Model d’innovaci贸 脌gil (MiA) de thinquery.

Aquest model consisteix en:

1-Observar el nostre entorn i tots els canvis que estan succeint
2-Autodiagnosi de capacitats, recursos i mercats
3-Identificaci贸 d’oportunitats i generaci贸 d’idees
4-Adaptaci贸 de capacitats, recursos i mercats pensant en la innovaci贸 que volem desenvolupar
5-Empatitzar amb el client
6-Crear la proposta de valor del nou producte o servei

Seguint aquestes passes, serem capa莽os d’adaptar les nostres capacitats al nou entorn. Moltes vegades innovar en temps de Covid-19 requereix recursos, i aquests no estan a la nostra disposici贸. Per aix貌 us recomano que per innovar sumeu les vostres capacitats i recursos a les d’alg煤 o alguna altra empresa que us complementi. Una altra recomanaci贸 seria que no us quedeu amb la idea, avanceu al concepte. Aquest proc茅s us ajuda a avan莽ar fins a arribar a tenir un producte o servei.

Thinquery聽us acompanya en aquest proc茅s. El model聽MiA聽ajuda a les empreses i als professionals a innovar i a desenvolupar productes聽i聽serveis.

Aqu铆 us deixem el webinar que vam fer per ajudar a adaptar la proposta de valor del teu negoci a l’Ag猫ncia de Desenvolupament del Bergued脿.

Contacta amb nosaltres

脿gil, Carme Saez, consultoria, covid_19, digitalitzaci贸, flexibilitat, innovaci贸, thinquery

REAPRENDRE A TREBALLAR EN TEMPS DE CONFINAMENT

El teletreball ens presenta un nou escenari per a treballar des de casa. Evidentment, no 茅s el mateix treballar a casa sol/a o amb la resta de la fam铆lia 鈥 Treballar en un entorn convencional, implica treballar en un context on l’organitzaci贸/empresa estandaritza les condicions laborals: horaris, espais, recursos鈥 Tots/es treballem en entorns m茅s o menys previsibles i estables. A casa, som nosaltres qui hem de posar aquestes condicions que es combinen amb les de la conviv猫ncia amb la fam铆lia.

Aquests dies de confinament ens deixar脿 APRENENTATGES. Sempre 茅s bo tenir la doble visi贸. Us deixo el que he viscut aquests dies intentant veure el costat bo i el costat no tan bo, pensant sobretot en la sort que som els que podem teletreballar.

鈥 Podem gaudir de la llar鈥 a estones. Hem de distribuir-nos l’espai entre tots i en hores convingudes.
鈥 Podem treballar en xandall, c貌modes鈥 teleconfer猫ncies a les 8, a les 9 del mat铆. Millor mantenim una imatge.
鈥 Aprofitem per menjar a casa, ni tupper, ni restaurant鈥 passem una bona estona pensant en el que fem per dinar, preparant-lo i controlant la nevera.
鈥 Ens podem formar en l铆nia 鈥 buf!! Estem tot el dia connectats, m茅s connexi贸? A sobre ens quedem sense xarxa, massa dispositius connectats
鈥 Som m茅s productius 鈥 treballem a tota hora, no hi ha separaci贸 entre la vida professional i personal.
鈥 Evitem despla莽aments, ens reunim en un moment 鈥 reunions a hores poc convingudes (hores de fer menjar, hora de despertar als nens 鈥).
鈥 Estem gaudint de la fam铆lia 鈥. sorolls de fons, crits, plors, baralles, videoconfer猫ncies amb nens en bra莽os, interrupcions 鈥
鈥 Les empreses ofereixen eines per treballar a dist脿ncia 鈥. no sempre tenim tots els recursos per treballar a dist脿ncia, es penja el servidor, no tenim els documents, massa enlla莽os i accessos remots.
鈥 No tenim horari, tenim flexibilitat!鈥 Alguns s’aixequen per al torn de 6 a 11 i es posen de 3 a 6 combinant la jornada amb la parella per tenir cura dels m茅s petits.

Amb el teletreball hem de ser capa莽os de separar o incorporar les rutines, i ho hem de fer sols, tenint en compte les interfer猫ncies de les din脿miques d’altres companys, caps, clients鈥 Que no tenen ni les mateixes circumst脿ncies professionals ni familiars que nosaltres. Hem de crear noves normes, pactar, hem de reaprendre a treballar. En aquest context hem de ser creatius en la manera de treballar i organitzar-nos, i tamb茅 en el nostre estil de lideratge virtual si tenim persones a c脿rrec nostre. Hem d’acceptar aquesta situaci贸 i intentar fer-ho el millor possible.

aprenentatge, confinament, consells, coronavirus, covid_19, teletreball, thinquery, treballar a casa

THINQUERY VISITA FACEBOOK A SEATTLE: L鈥橢SPAI DE TREBALL UNA DE LES CLAUS DE CAPTACI脫 I RETENCI脫 DEL TALENT

La setmana passada thinquery va poder fer una visita a les oficines de Facebook a Seattle. Us deixem un llistat de detalls inspiradors per compartir:

  • Espais pensats per treballar en qualsevol lloc, fins i tot a l鈥檃ire lliure.
  • Zones verdes interiors i exteriors: plantes, jardins verticals i terrasses per passejar i airejar-se.
  • Zones comunit脿ries molt 脿mplies per afavorir les trobades informals.
  • Buffet lliure gratu茂t, pels treballadors, familiars i amics ( per aix貌 vaig poder entrar!!), snacks de tot tipus: fruita, patates xips, xocolates…
  • Neveres amb aigua, llet, refrescs i fins i tot m脿quines industrials de caf猫. No m脿quines de caf猫 amb monedes, m脿quines com les que trobem聽聽a qualsevol cafeteria on cadasc煤 es fa el seu caf猫 i disposa de diferents tipus de llet a la nevera per servir-se.
  • Elements de comunicaci贸 digitals a tots els espais.
  • Zona de cub铆culs tancats per a concentrar-se o fer confer猫ncies i sistema de reserva aut貌nom ( pantalles per reservar).聽
  • Sof脿s, coixins, escales/grades, colors vius i agradables, art a les parets.
  • Lavabos amb productes d鈥檋igiene personal totalment gratu茂ts ( raspall i pasta de dents d鈥檜n sol 煤s, locutoris, fil dental, gomes de cabell, compreses…).
  • El treballador t茅 un lloc fixe on treballar, la gent, en una empresa gran, ha de saber on trobar-te.

Tots hem vist alguns espais on podem trobar iniciatives a茂llades. Per貌 el concepte canvia radicalment quan veus un lloc de treball tan inspirador i que integra tots aquests aspectes junts, quan veus un ecosistema. Et dona la sensaci贸 d鈥檈star en un espai m茅s l煤dic que de treball (un aeroport, un centre comercial). Els coworkings es comencen a dissenyar aix铆, per貌 茅s clar, all脿 no hi ha depend猫ncia jer脿rquica, ni control horari i al final el negoci consisteix en la venda d鈥檈spai i aquest ha de ser atractiu per captar la demanda. Per貌 si un coworking capta a les empreses amb un espai atractiu, perqu猫 no ho ha de captar l鈥檈mpresa als treballadors amb un espai aix铆? A Seattle, com a San Francisco, la guerra pel talent IT 茅s brutal, i el lloc de treball 茅s una de les eines que utilitzen per captar-lo. Thinquery que visita moltes empreses, veu intents de fer canvis, per貌 mai 茅s un projecte global. Treballar en espais aix铆 implica un canvi de mentalitat per part del directius i propietaris. Vol dir acceptar que el treballador es mogui per diferents espais,聽聽que treballi mentre est脿 prenent l鈥檃ire a una terrassa i fins i tot quan est脿 prenent un caf猫 amb un company. A thinquery estem conven莽uts que un ambient aix铆 impacta directament en la productivitat i tamb茅 en la retenci贸 del talent. Qui s鈥檃treveix?

captaci贸, Carme Saez, ecosistema, empresa, espai de treball, facebook, productivitat, retenci贸, talent, thinquery, treballar, visita, zones verdes

UN VIATGE PER LA INNOVACI脫 AMB FERRAN ADRI脌

El passat divendres vaig tenir el plaer de presentar una sessi贸 amb el Ferran Adri脿 en el marc del Trufforum a Vic. M鈥檃gradaria deixar-vos algunes perles de coneixement. Aqu铆 teniu les principals idees:

  1. Atenci贸 amb la 鈥淚nnovatitis鈥: aquesta tend猫ncia a innovar per innovar sense sentit. Innovar no 茅s una moda i no sempre ha de ser la font de creixement d鈥檜na empresa, per貌 si 茅s una font de competitivitat. Ara 茅s 鈥渃ool鈥 parlar d鈥檌nnovaci贸, o dir que un 茅s innovador, per貌 atenci贸, no fer innovaci贸 per qu猫 si. Hi ha m茅s de 60 脿mbits diferents en els que es pot innovar a l鈥檈mpresa. Oportunitats no ens en poden faltar!
  2. Generar i compartir coneixement: 茅s important treballar la innovaci贸 des del coneixement. El sentit d鈥檌mmediatesa ens fa pensar que les coses s鈥檋an de fer ja, i que no cal coneixement profund. Hem de tornar a aprendre a aprendre, a estudiar, a dia d鈥檃vui 茅s un luxe. A trav茅s del Bulli Foundation ha treballat en un llibre sobre el vi que equival a una tesi doctoral valorada en 130.000 euros. En realitat estem parlant de recerca, i la recerca 茅s inversi贸.
  3. Adaptar models d鈥櫭▁it. Interessant observar en els nostre entorn, en bones pr脿ctiques que proposen altres empreses i fixar-nos com treballen altres sectors paral路lels, quins models d鈥櫭▁it podem adaptar. Estem parlant d鈥檃daptar, no de copiar.
  4. La innovaci贸 a nivell  personal 茅s l鈥檃ctitud. L鈥檃ctitud d鈥檕bservar, d鈥檃ssumir riscos, de compartir coneixement, d鈥檃daptar models d鈥櫭▁it. La creativitat forma part de nosaltres, tots en tenim. Portar-la al m脿xim nivell 茅s portar-la a un nivell de demanda tan alt que 茅s possible que no gaires ho suportin. Al Bulli, l鈥檈quip creatiu eren tres persones. La m脿xima expressi贸 de la creativitat es manifesta en l鈥檃rt, i normalment aquest no 茅s fruit del treball en equip.
  5. Receptes per innovar? Cap!! No hi ha receptes universals. Cada sector 茅s diferent, cada empresa treballa diferent, t茅 unes circumst脿ncies de mercat, financeres, de tipologia de lideratge…

El Ferran Adri脿 ha viscut la creativitat i la innovaci贸 a un nivell molt alt i molt exigent. I es nota. Ho q眉estiona tot. Parlar amb ell 茅s fer-se preguntes constantment. Una primera definici贸 generalista no 茅s suficient per ell. Li calen matisos, detalls, concreci贸. La seva manera de respondre a les preguntes 茅s totalment divergent, et transporta per un munt de frases i conceptes fins que llavors els connecta. I finalment et respon a la pregunta. Aix貌 茅s la innovaci贸, un viatge per la diverg猫ncia fins que al final arribes a la concreci贸.

bulli, coneixement, Creacci贸, creativitat, cr茅ixer, empresa, 猫xit, ferran adria, futur, innovaci贸, reptes, trufforum

Estrat猫gies d’innovaci贸 per tenir 猫xit en el mercat

El mercat escenifica cada vegada amb m茅s evid猫ncia la lluita darwiniana per trobar productes amb majors beneficis, funcionant pels mateixos principis que es regeix la Naturalesa: la competitivitat per uns recursos que s贸n escassos, prefer猫ncies del client per una innovaci贸 enfront d’una altra, i la millora de la competitivitat en cada nova generaci贸 de producte.

La innovaci贸 permet efectivament estabilitzar els preus per sobre dels costos, assegurar el rendiment per sobre del cost del capital i atreure la inversi贸. No obstant la innovaci贸 comporta altres conseq眉猫ncies: la neutralitzaci贸 a la diferenciaci贸 del competidor i la millora de la productivitat com a positives; les p猫rdues per innovaci贸, promogudes pel frac脿s, com a negativa.

El cicle vital de la innovaci贸 consta de cinc fases:

  1. Innovaci贸 i adopci贸 tecnol貌gica. 脡s el naixement de la nova tecnologia aplicada a productes i l’assimilaci贸 gradual per part del mercat.
  2. El mercat en creixement. Despr茅s de l’assimilaci贸 de la tecnologia, la demanda pels productes es mant茅 alta i amb alts marges de benefici.
  3. El mercat madur. Aqu铆 el creixement s’alenteix i s’inicia la generaci贸 de l’oferta (comodititzaci贸). Aquesta fase pot perllongar-se per temps indefinit, amb permanents renovacions.
  4. El mercat en declivi. En aquesta fase les oportunitats per innovar es fan m茅s escasses o fins i tot les empreses que dominen el mercat tenen dificultats per aconseguir beneficis, disminuint la inversi贸 i el rendiment del capital. A l’horitz贸 es comencen a albirar noves tecnologies.
  5. La fi del cicle vital, on la irrupci贸 d’una nova tecnologia es mostra com perjudicial i acaba per deixar obsoleta a l’existent.

Les empreses que volen aconseguir un avantatge competitiu hauran d’adequar aquesta estructura al seu negoci i adequar la forma d’innovaci贸 en funci贸 de la demanda en cadascuna de les fases.

Quan una empresa aconsegueix tenir 猫xit en la innovaci贸, l’煤ltim repte que li queda 茅s superar la seva pr貌pia in猫rcia organitzativa, 茅s a dir, superar la resist猫ncia al canvi d’una innovaci贸 anterior. Aqu铆 l’equip directiu ha d’abordar set passos:

1. Analitzar l’activitat actual

2. Assignar recursos per promoure el desenvolupament de nous projectes

3. Determinar de manera ambiciosa qu猫 s’espera d’ells i com es desenvoluparan

4. Coordinar i sincronitzar els recursos de l’organitzaci贸 per obtenir un pla com煤 coordinat

5. Crear sentit d’urg猫ncia per fixar-se a temps al mercat

6. Posar-se en marxa, concentrant tots els esfor莽os i accelerar la tasca dels l铆ders dels projectes

7. Mantenir-se en marxa, sense aturar-se, controlant els temps i l’execuci贸.

Aquests passos duts a terme com un bucle permeten mantenir en moviment constant tots els components d’una organitzaci贸, renovar cont铆nuament l’oferta al mercat i les capacitats del personal.

Font: El desaf铆o de Darwin

Geoffrey Moore

ISBN: 9781591842149

consultoria, creixement, estrat猫gia, 猫xit, innovaci贸, m脿rqueting, mercat, thinquery

Qu猫 entenem per la comunicaci贸 redundant?

Quan sentim la paraula redundant, pensem en repetici贸, concepte ent猫s, expressat ja de聽diverses聽maneres i que es聽sobreent茅n. 脡s important ser constant quan comuniquem. Hem de ser creatius per no avorrir.Estem en un moment聽en el qual聽les persones estem exposades a milers de missatges. Es diu, que nom茅s en publicitat, rebem 3.000 impactes diaris. Una de les claus de l’猫xit en la publicitat es deu a la repetici贸 del missatge que es vol transmetre. Moltes de les grans marques han aconseguit posicionar-se al capdavant amb la continuada reiteraci贸 del seu missatge, tant 茅s l’猫xit que hi ha marques que s贸n recordades en l’imaginar聽col路lectiu d’una 猫poca. Un exemple n’茅s el聽Colacao, amb la seva m铆tica can莽贸 de聽l’anunci聽“Colacaodesayunoymerienda” de l’any 1946.Actualment per貌 hi ha marques que tamb茅 es promocionen sent repetitives amb el seu missatge, com pot ser Coca-Cola amb聽la campanya“Compartefelicidad“. Si busquem un cas sorprenent aqu铆 a Catalunya, penso en la campanya de Platja d’Aro 365, que s’ha sabut posicionar i ser reconeguda arreu del territori. El que vol 茅s mostrar que Platja d’Aro no 茅s nom茅s un municipi costaner, destinaci贸 de temporada d’estiu sin贸 que 茅s un municipi per viure’l els 365 dies de l’any. Fa anys que la vila de Platja d’Aro aplica aquesta campanya a tots els nivells. Nom茅s entrar en aquesta vila, ja trobes la campanya integrada en el paisatge urb脿, banderoles als fanals, cartells de benvinguda i fins i tot s’incorpora a les rotondes de circulaci贸.Platja d’Aro aplica la marca 365 en la cartelleria, institucional, festiva… i fins i tot aconsegueix que el seu teixit associatiu l’utilitzi. 脡s constant i consistent, cosa que costa molt d’aconseguir en marques amb un abast tan gran. La ciutat 茅s coherent amb la marca i el missatge. Si hi vas un diumenge, el comer莽 est脿 obert, tant a l’estiu com a l’hivern.Sens dubte, quan visites Platja d’Aro la campanya et convida a tornar-hi m茅s vegades i comprovar que la vila 茅s viva els 365 dies de l’any.Aqu铆 us deixem un v铆deo de la campanya:

comunicaci贸, consultoria, creativitat, eines, empresa, estrat猫gia, idees, marketing, m脿rqueting, projecte, publicitat, redundant, repetir, repte, thinquery

Qu猫 fer quan no coneixem totalment als nostres clients objectiu

Una de les primeres preguntes que fem quan arribem a una empresa per treballar el pla de m脿rqueting 茅s: Qui s贸n els teus clients objectiu? Si la resposta no 茅s clara, aprofundim en el tema. Existeix una confusi贸 entre el client, el prescriptor i el consumidor o usuari.
  • El client: 茅s el que ens compra
  • El prescriptor: 茅s el que ens recomana
  • Usuari: 茅s el que fa 煤s del nostre producte o servei
Quan s鈥檈stableix un pla de m脿rqueting, hem de tenir en compte aquests tres p煤blics. L鈥檈strategia canviar脿 en funci贸 de qui ens dirigim.Per exemple: som fabricants d鈥檜lleres:
  • Client: l’貌ptic o el distribu茂dor (majorista)
  • Prescriptor: l鈥櫭瞤tic o podria ser un influencer, revista鈥
  • Usuari: la persona que compra i portar脿 les ulleres
Sembla l貌gic que no ens dirigirem de la mateixa manera als tres tipus de segments i tamb茅 que ens interessa arribar a tots tres.Per aix貌 茅s important con猫ixer b茅 als nostres clients. La nostra xarxa comercial ha de mantenir una estreta relaci贸 amb els clients i ha de transmetre aquesta informaci贸 a l’empresa. Aix貌 no sempre 茅s possible, sobretot si tenim xarxes comercials externes. Est脿 clar que la millor investigaci贸 de mercat 茅s el di脿leg continuat amb els clients objectiu, de forma individual i en grup. D鈥檃questa manera podem obtenir moltes idees i opinions. Aquestes converses informals, encara que s贸n molt valuoses, no s贸n suficients.Aqu铆 teniu una relaci贸 de diferents m猫todes. No tots s贸n v脿lids, ja que hem de tenir present el tipus de client que tenim i decidir sobre quin volem investigar.
  • Entrevistes en profunditat: trobades reiterades, cara a cara, entre聽 l鈥檌nvestigador i un o dos informants. L鈥檕bjectiu d鈥檃questes 茅s la comprensi贸 de les perspectives que tenen els informants respecte a les seves vides, experi猫ncies o situacions, tal com les expressen amb les seves pr貌pies paraules.
  • Grups de discussi贸 o focus groups: 茅s una t猫cnica de m脿rqueting on es conviden de 8 a 12 persones a participar en una conversa liderada per un moderador i per parlar d’un tema espec铆fic. Aquest tipus d’eina es fa servir per explorar, per貌 no ser脿 mai definitiva.
  • Enquestes: l’investigador desenvolupa un q眉estionari detallat que 茅s enviat i respost per una mostra representativa de la poblaci贸 objectiu. D’aquesta manera s’obtindr脿 una imatge adequada de les actituds de la poblaci贸 de la qual s’ha pres la mostra.
  • Comprador misteri贸s o mystery shopper: 茅s un m猫tode d’investigaci贸 de mercat en el qual es contracta a persones perqu猫 actu茂n com a clients ficticis i informin sobre les seves interaccions amb els empleats, infraestructures i sistemes de l’empresa. Aix铆 per exemple, un restaurant pot contractar compradors misteriosos perqu猫 dinin o sopin a l鈥檈stabliment i informin de les seves experi猫ncies. Les empreses es veuen amb freq眉猫ncia sorpreses pels errors que cometen els seus propis empleats en no tractar els clients de forma adequada.
  • Percepcions del consumidor: utilitzant la t猫cnica denominada “mapejat perceptual” o mapa de 鈥減osicionament鈥, l’investigador pot demostrar com els consumidors perceben diferents marques amb relaci贸 a una s猫rie d’atributs. Suposem que es demana als consumidors que puntu茂n les marques de cotxes en dues dimensions, estatus i fiabilitat. La investigaci贸 podria demostrar que el consumidor mitj脿 posicionaria el Jaguar com el d’estatus m茅s alt, per貌 mig en fiabilitat, i que puntuaria a Toyota com mig en estatus, per貌 alt en fiabilitat. Observant tots els autom貌bils en l’espai del mapa perceptiu, es podria concloure quins s贸n els competidors m茅s propers a una marca en particular.
  • Establir panells de consumidors i/o distribu茂dors: un panell de consumidors consisteix a establir un acord amb una s猫rie de clients que accepten ser entrevistats peri貌dicament sobre noves idees, productes o campanyes de publicitat o de relacions p煤bliques. Els membres del panell poden ser contactats per correu electr貌nic o postal, o b茅 telef貌nicament, i se’ls pot recompensar amb diners o productes. El panell ve a ser un grup de discussi贸 (focus group) que s’ha triat per representar a la poblaci贸 objectiu. Tamb茅 es poden crear panells amb distribu茂dors i prove茂dors, de manera que aportin un altre punt de vista sobre els assumptes d’inter猫s per a l’empresa.
  • Instal路lar un software de gesti贸 de la relaci贸 amb els clients (CRM) i dur a terme una prospecci贸 de dades. Les empreses estan recollint cada vegada m茅s informaci贸 sobre els seus clients, amb l’esperan莽a d’arribar a un coneixement m茅s profund d’aquests. De totes aquestes fonts d’informaci贸, les compres passades constitueixen la informaci贸 m茅s 煤til, perqu猫 indiquen les prefer猫ncies revelades dels consumidors.
Tenir un bon estudi del client ens permetr脿 ser capa莽os d’adquirir m茅s coneixement dels diferents segments que poden representar una nova oportunitat per a una empresa. Tamb茅 poden identificar tend猫ncies en productes, caracter铆stiques o serveis que podrien incorporar-se a la nova oferta d’una empresa.Bibliografia:聽 Los 10 pecados capitales del marketing, Philip Kotler

Carme Saez, client, client objectiu, consultoria, consumidor, creixement, eines, empresa, estrat猫gia, idees, m脿rqueting, organitzacions, prescriptor, repte, thinquery

Experimenta amb les perspectives a trav茅s de la t猫cnica de creativitat dels 6 barrets

Seguim presentant-vos t猫cniques de creativitat. Avui us portem la t猫cnica dels SIX THINKING HATS d鈥橢dward de Bono.Aquesta t猫cnica ens permet veure des de diferents punts de vista i realitats totalment diverses una idea o projecte. Promou el pensament lateral o creatiu. Aquestes diferents perspectives ens aniran molt b茅 en el moment de presa de decisions abans de decantar-se per una idea o altra. Es pot utilitzar tant a nivell individual com en equip.
  1. Qu猫 necessitem per posar en pr脿ctica aquesta t猫cnica?
Imaginaci贸. Haur铆eu de tenir 6 barrets de colors diferents, per貌 com segurament no els tindreu, utilitzarem la imaginaci贸 i en cada part del proc茅s associarem els seg眉ents pensaments a cada barret:
  • Barret blanc: Pensament objectiu / informatiu / pragm脿tic / realista
  • Barret negre: Pensament cr铆tic
  • Barret vermell: Pensament emocional
  • Barret blau: Pensament facilitador
  • Barret verd: Pensament creatiu
  • Barret groc: Pensament positiu
2. Com funciona aquesta t猫cnica?
  • S鈥檋a de 鈥減ortar鈥 un barret en cada ocasi贸. Aix貌 vol dir, que pensem d麓una manera determinada en funci贸 del barret.
  • Tots porten el mateix color de barret davant de cada idea
  • Observar la idea des de la mateixa perspectiva del Barret que portem
  1. Per a qu猫 serveix?
  • Estalviar temps
  • Disposar de tots els arguments
  • Fer fora l鈥檈go
  • Estructurar el pensament, una cosa a cada moment, ordre i enfoc.
  1. Quan cal utilitzar-los?
  • Quan necessitem idees noves
  • Quan volem millorar alguna cosa o proc茅s
  • Quan hem d鈥檈scollir
  • Quan hem d鈥檃valuar alternatives
  • Quan volem desenvolupar una oportunitat
  • Quan volem avaluar un risc
  • Quan hem d鈥檃valuar un pla estrat猫gic
  • Quan hem de resoldre un problema
  1. En quin ordre utilitzarem els barrets?
Els barrets s’utilitzen de manera diferent en funci贸 de la necessitat que tinguem. No 茅s el mateix utilitzar-los per prendre una decisi贸 que per iniciar un proc茅s creatiu. Aquest seria un ordre coherent tot i que es pot fer tan llarg o tan curt en funci贸 de les nostres necessitats.
  • Blau: Pensament facilitador
  • Vermell: Pensament emocional
  • Blanc: Pensament objectiu
  • Groc: Pensament positiu
  • Negre: Pensament cr铆tic
  • Verd: Pensament creatiu
Doncs ara amb tot aix貌 us convidem a iniciar el proc茅s d鈥檌deaci贸 tot utilitzant els barrets!Si teniu qualsevol dubte al moment d鈥檃plicar-la des de thinquery us podem ajudar. Podeu contactar aqu铆 amb nosaltres.

6 barrets, brainstorming, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, din脿mica grupal, Edward de Bono, empresa, estrat猫gia, idees, innovaci贸, m脿rqueting, pensament lateral, projecte, repte, six thinking hats, thinquery

Els beneficis de construir una bona marca

Quan parlem de m脿rqueting, una de les coses que hem de tenir en compte聽 per tal de contribuir en l鈥櫭▁it del teu projecte dins el sector 茅s LA MARCA. Aquesta 茅s la que et marcar脿 la difer猫ncia entre tu i els teus competidors i tamb茅 aportar脿 valor afegit als productes o serveis que ofereixes. Per貌 la marca no nom茅s 茅s aix貌, sin贸 que tamb茅 t鈥檃judar脿 a una millor captaci贸 i fidelitzaci贸 dels teus clients, que a mig i llarg termini vol dir un augment dels beneficis.Com hem comentat abans, una de les principals raons per la qual 茅s important crear una marca 茅s per aconseguir que el nostre producte es diferenci茂 de la resta.Avui dia, hi ha una saturaci贸 de serveis i productes i captar l’atenci贸 del consumidor 茅s cada vegada m茅s dif铆cil, per la qual cosa 茅s essencial treballar la marca i aconseguir que aquesta transmeti la visi贸 de la nostra empresa.Per aconseguir una bona marca, has de tenir clar quin 茅s el servei o producte que ofereixes, cal analitzar als competidors i tamb茅 el nostre p煤blic objectiu. Aix铆 tindrem una bona idea de quins poden ser els atributs m茅s adequats per a associar a la nostra marca.Si la marca est脿 ben dissenyada i pensada pel teu p煤blic objectiu, 茅s molt f脿cil arribar a connectar amb els clients potencials. Aquests sentiran que s’estan tenint en compte les seves necessitats i que l’empresa est脿 dedicant tots els seus esfor莽os en satisfer-les.La marca d’una empresa no 煤nicament es fa servir com un element identificador, sin贸 que pot reportar altres beneficis, com per exemple, convertir-se en garantia de qualitat, i es que si el client ha tingut una bona experi猫ncia amb el qu猫 li ofereixes, aquest assumeix la satisfacci贸 i en properes vegades optar脿 i fins i tot recomanar脿 la teva marca.Si aconsegueixes posicionar-te b茅 i desmarcar-te tal i com hem comentat a l鈥檌nici pots arribar a聽 aconseguir que el client 茅s fixi en quelcom m茅s que el preu, sin贸 que aquest acabi decantant-se per altres aspectes qualitatius.Una bona marca no nom茅s li reporta beneficis a una companyia a nivell extern, sin贸 que a nivell intern tamb茅 pot sortir molt refor莽ada.A m茅s de generar confian莽a entre els teus clients, tamb茅 s’aconsegueix una major confian莽a i motivaci贸 dels teus treballadors, ja que aquests poden associar la marca amb un sentit de prop貌sit. Sentiran que el seu treball 茅s productiu, que els d贸na una imatge professional i d’猫xit i els motivar脿 a seguir esfor莽ant-se per millorar la visi贸 que els clients tenen de l’empresa per la qual treballen.Una vegada que saps quins s贸n tots els avantatges de crear una bona marca per al teu negoci, 茅s important que tinguis en compte alguns consells per triar un nom que t鈥檃sseguri 猫xits i que coneguis quins s贸n els passos que has de seguir per registrar-la.A thinquery t鈥檃judem i t鈥檃companyem per comen莽ar el teu projecte tot encaminant les teves idees per tal de definir聽 el teu negoci, la teva proposta de valor i tamb茅 la marca. Tamb茅 ajudem a aquelles empreses ja iniciades a redefinir la seva marca i a posicionar-la per a arribar a nous clients.

beneficis, bona marca, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, estrat猫gia, innovaci贸, marca, marketing, m脿rqueting, projecte, sostenible, thinquery

Som una consultoria de desenvolupament de negoci. A trav茅s del nostre m猫tode thinquery acompanyem a les empreses a aconseguir els seus projectes i reptes innovadors i de creixement. Som un equip de professionals experts en planificaci贸 estrat猫gica, innovaci贸, m脿rqueting i creativitat en el m贸n de l鈥檈mpresa i les persones.