Ahir, 8 de juny, la Carme Sàez, fundadora de la consultoria Thinquery va explicar allò que ha de canviar en les organitzacions d’acció social en el programa ‘La Veu de Càritas’ de Ràdio Estel. El programa reflexiona sobre el futur i el replantejament de les entitats no lucratives, entre elles Càritas, un cop passat l’estat d’alarma i la pandèmia.
Podeu escoltar el programa aquí (La intervenció de la Carme al minut 7:25).
Podeu llegir l’entrevista completa aquí també:
A l’altra banda del telèfon tenim a la Carme Sàez, fundadora de Thinquery. Bon vespre, Carme, a més a més de la teva experiència en el món empresarial també sabem que has col·laborat en diferents ocasions amb Càritas, oi?
Si, he treballat amb Càritas Catalunya en la dinamització de les sessions participatives en el marc de creació del seu pla estratègic, també amb l’àrea de comunicació, treballant l’alineació de l’equip i voluntariat de Càritas Catalunya i amb Càritas Urgell en la definició de nous models de negoci.
Aquesta crisi dibuixarà una nova situació per a les entitats no lucratives? Com creu que les afectarà organitzativament?
La nova situació es dibuixa de de dues perspectives:
Per la part positiva
La cooperació i la solidaritat són valors que han aflorat d’aquesta pandèmia i sembla que han vingut per quedar-se. El consumisme ha anat a menys, s’ha incrementat la solidaritat entre persones i també el voluntariat “espontani”, com les xarxes veïnals. La societat ha pres més consciència de que tots som tots iguals, independentment del nivell social, raça o creença, i això donarà un canvi positiu en la societat.
Per la part no tan positiva….
Veiem que incrementa la demanda de serveis socials i de suport per afrontar les conseqüències d’aquesta crisi. Això implica organitzar molt eficientment els recursos, captar nous recursos amb perfils diferents. També veiem que els nostres entorns canvien molt ràpidament, es parla dels entorns VUCA ( volàtils, incerts, complexes i ambigus) i per tant ens tocarà ser molt àgils i tenir organitzacions molt flexibles i innovadores.
Els perfils han de ser multidisciplinars i fins i tot hem vist que els propis usuaris dels serveis es converteixen en voluntaris ja que la causa ho demana. Caldran nous models que regulin aquestes relacions.
Les entitats hauran d’analitzar què tenen, què han après i poden fer diferent arrel de la Covid i quines capacitats i recursos han d’anar a buscar fora i quines es treballen i es capaciten.
És el moment de centrar-se en l’usuari però també en la supervivència de les entitats, Hem de buscar l’impacte social però també assegurar la continuïtat de les entitats.
Serà el moment de ser molt eficient amb els recursos. Els recursos s’hauran d’organitzar per aconseguir els objectius, ser més eficients i sobretot pensar en buscar altra tipus de voluntariat i noves fonts de finançament.
La nova situació implicarà un canvi en el model de gestió de les organitzacions?
Caldrà un anàlisi de les noves necessitats i com des de la seva missió es pot donar resposta a aquestes noves necessitats. Organitzacions seran més flexibles, més ràpides i més innovadores per adaptar-se a les noves circumstàncies.
Hi ha una tendència a treballar més per projectes, que en l’àmbit social són les causes, programes, els col·lectius i no tant en l’àmbit jeràrquic. Per poder fer això és important que s’entengui bé la missió, més enllà de la tasca de voluntariat. l’assoliment d’objectius a curt termini, tenir clar quin és l’impacte que busquem.
També veig entitats més obertes a cooperar entre elles. Aquests dies hem vist com es construeix un hospital en una setmana. Això és possible gràcies a la sincronització d’esforç, capacitats i recursos. Tots, en un moment determinat i per un objectiu concret ens posem a treballar per aquesta causa, independentment de qui hi ha al darrera.
Tots el grups d’interès tenen unes capacitats que s’hauran de sincronitzar per donar resposta a l’emergència. I això ho ha de liderar el tercer sector.
I les entitats posaran la salut i la seguretat de les persones per sobre de tot, no només perquè sigui un imperatiu legal. Primer seran les persones i la seva integritat.
Ha estat evident també l’increment de la confiança entre persones dins de les organitzacions. El teletreball és un exemple, i aquesta confiança incrementa la llibertat de l’individu i el seu apoderament, i això fa créixer les organitzacions.
Les entitats no lucratives hauran de redefinir les seves estratègies? Com afectarà la post-crisi a la visió de les organitzacions?
Les entitats no lucratives “lluiten” per recursos públics i privats i micro-finançament a través de les donacions. Aquests recursos ara són escassos.
Espanya és dels països de la CE que inverteix menys en polítiques familiars. La renda mínima vital serà insuficient en moltes casos, especialment amb famílies amb infants. Les entitats no lucratives com Càrites hauran de respondre als buits, s’haurà de donar més suport, i escoltar-les més.
S’hauran d’assegurar la manutenció i subministraments domèstics, oferir formació d’orientació laboral i a més a més amb més força arrel de la Covid-19, més suport educatiu als fills, generar oci pedagògic, suport emocional i creació de vincles per què diferents famílies cooperin entre elles per crear comunitats de mutu suport.
Per altra banda també lluiten per obtenir recursos humans. Aquests recursos humans o el que anomenem voluntaris, són els que donen suport, són les mans però també han de ser el cervell.
És per això que les organitzacions no lucratives tenen dues opcions:
1-Unir-se per lluitar a favor de la seva causa
2- Diferenciar-se per captar els recursos que necessiten.
Hauran de cooperar més entre elles i coordinar-se millor. Les més grans d’àmbit global amb les d’àmbit local.
Les organitzacions hauran de relacionar-se amb els seus col·lectius o grups d’interès de manera diferent. La digitalització és per a tots i ha arribat per quedar-se. Ens servirà per a l’optimització de processos i estandardització de l’atesa. Per comunicar-nos millor, per fer més visible la nostra causa. El contacte social tan necessari ha de disminuir en temps de Covid i per tant hem de repensar els serveis.
S’hauran de buscar nous aliats que ens ajudin amb noves competències i entendre el voluntariat també d’aquells que ens poden capacitar tant als membres de l’organització com als propis voluntaris, que en alguns casos, sobretot amb perfils de gent gran, serà molt necessari.
Caldrà fer aliances amb nous perfils per abordar noves necessitats. Per exemple: una cadena electrodomèstics que repara telèfons i són un punt de recollida quan són obsolets. Un acord amb una empresa social que aquells telèfons /dispositius que es reparen es fa una donació. O que aquells que la gent es canvia, enlloc de vendre’ls a wallapop es reutilitzen per donar-los amb famílies amb risc d’exclusió.
Les entitats han d’ajuntar-se amb centres de recerca o empreses privades per generar motor d’ingressos i han de pensar en l’emprenedoria social i la innovació.
Un dels temes que preocupa a entitats com Càritas és el fet que bona part del seu voluntariat el constitueixen persones grans que, pel seu risc, s’han hagut de confinar i això ha afectat la capacitat d’atenció de les Càritas. Si no retorna bona part d’aquest capital humà, quin enfocament hauran de prendre?
Aliances amb entitats de voluntariat de joves com per exemple escoltisme.
Establir relacions de complicitat amb l’entorn d’aquests voluntàries i amb altres entitats de voluntariat.
També s’han desplegat xarxes veïnals que han estat donant suport i que ara queden desemparades o sense una causa. Per tant hem de poder accedir fins i tot dels propis usuaris a nous col·lectius afins a la causa.
Creu que Càritas necessitarà d’un nou posicionament de marca en un entorn cada cop més secularitzat?
Totes les entitats han de comunicar millor la seva causa. Càritas haurà d’avaluar si amb l’estratègia que te´ara arriba o no als objectius que persegueix. Té dues opcions:
- Continuista i reforçant el marcat sentit religiós
- Enfoc en la causa per sobre del sentit religiós però sense perdre els valors.
Com es necessitaran molts recursos i totes les entitats estan competint, hem de comunicar molt bé.
S’ha de ser molt creatiu per trobar aquests col·lectius que se sentin afins a la nostra causa.
Avaluar quin és el canal d’entrada.
Per a vostè, quina és la proposta de valor que hauria d’aportar Càritas en el futur més immediat?
La causa i el propòsit per sobre de tot. El perquè estem actuant amb qui estem actuant i com ho fem.
Explicar quina és la nostra visió de societat. I com el voluntari pot aportar. Què voleu que els voluntaris facin per ells.
Quin o quins creu que són els valors diferencials de Càritas respecte altres organitzacions socials?
Especialitzats en la pobresa
Impacte en el territori, proximitat
Tenen veu, són capaços de fer lobby i d’influir
Són coneguts per tothom
Si col·labores amb Càritas, arriba directament, sense “intermediaris”
Vostè ha efectuat accions de formació a Càritas? Quins són els àmbits de la formació dels voluntaris/es i professionals contractats de Càritas que caldrà refermar? Els caldrà noves competències i habilitats?
Caldran noves competències. Treballar la innovació, la millora de la comunicació amb els voluntaris perquè entenguin el propòsit de Càritas i no tant el seu. El Covid ens ha ensenyat i ha accelerat un procés que havia de venir.
Com a competències destacaria la resiliència, Innovació, flexibilitat, cooperació, estandarització de processos digitals com per exemple alguns tipus d’atesa tant a usuaris com a possibles voluntaris.
