Categoria: Articles

Estrat猫gies d’innovaci贸 per tenir 猫xit en el mercat

El mercat escenifica cada vegada amb m茅s evid猫ncia la lluita darwiniana per trobar productes amb majors beneficis, funcionant pels mateixos principis que es regeix la Naturalesa: la competitivitat per uns recursos que s贸n escassos, prefer猫ncies del client per una innovaci贸 enfront d’una altra, i la millora de la competitivitat en cada nova generaci贸 de producte.

La innovaci贸 permet efectivament estabilitzar els preus per sobre dels costos, assegurar el rendiment per sobre del cost del capital i atreure la inversi贸. No obstant la innovaci贸 comporta altres conseq眉猫ncies: la neutralitzaci贸 a la diferenciaci贸 del competidor i la millora de la productivitat com a positives; les p猫rdues per innovaci贸, promogudes pel frac脿s, com a negativa.

El cicle vital de la innovaci贸 consta de cinc fases:

  1. Innovaci贸 i adopci贸 tecnol貌gica. 脡s el naixement de la nova tecnologia aplicada a productes i l’assimilaci贸 gradual per part del mercat.
  2. El mercat en creixement. Despr茅s de l’assimilaci贸 de la tecnologia, la demanda pels productes es mant茅 alta i amb alts marges de benefici.
  3. El mercat madur. Aqu铆 el creixement s’alenteix i s’inicia la generaci贸 de l’oferta (comodititzaci贸). Aquesta fase pot perllongar-se per temps indefinit, amb permanents renovacions.
  4. El mercat en declivi. En aquesta fase les oportunitats per innovar es fan m茅s escasses o fins i tot les empreses que dominen el mercat tenen dificultats per aconseguir beneficis, disminuint la inversi贸 i el rendiment del capital. A l’horitz贸 es comencen a albirar noves tecnologies.
  5. La fi del cicle vital, on la irrupci贸 d’una nova tecnologia es mostra com perjudicial i acaba per deixar obsoleta a l’existent.

Les empreses que volen aconseguir un avantatge competitiu hauran d’adequar aquesta estructura al seu negoci i adequar la forma d’innovaci贸 en funci贸 de la demanda en cadascuna de les fases.

Quan una empresa aconsegueix tenir 猫xit en la innovaci贸, l’煤ltim repte que li queda 茅s superar la seva pr貌pia in猫rcia organitzativa, 茅s a dir, superar la resist猫ncia al canvi d’una innovaci贸 anterior. Aqu铆 l’equip directiu ha d’abordar set passos:

1. Analitzar l’activitat actual

2. Assignar recursos per promoure el desenvolupament de nous projectes

3. Determinar de manera ambiciosa qu猫 s’espera d’ells i com es desenvoluparan

4. Coordinar i sincronitzar els recursos de l’organitzaci贸 per obtenir un pla com煤 coordinat

5. Crear sentit d’urg猫ncia per fixar-se a temps al mercat

6. Posar-se en marxa, concentrant tots els esfor莽os i accelerar la tasca dels l铆ders dels projectes

7. Mantenir-se en marxa, sense aturar-se, controlant els temps i l’execuci贸.

Aquests passos duts a terme com un bucle permeten mantenir en moviment constant tots els components d’una organitzaci贸, renovar cont铆nuament l’oferta al mercat i les capacitats del personal.

Font: El desaf铆o de Darwin

Geoffrey Moore

ISBN: 9781591842149

consultoria, creixement, estrat猫gia, 猫xit, innovaci贸, m脿rqueting, mercat, thinquery

Qu猫 entenem per la comunicaci贸 redundant?

Quan sentim la paraula redundant, pensem en repetici贸, concepte ent猫s, expressat ja de聽diverses聽maneres i que es聽sobreent茅n. 脡s important ser constant quan comuniquem. Hem de ser creatius per no avorrir.

Estem en un moment聽en el qual聽les persones estem exposades a milers de missatges. Es diu, que nom茅s en publicitat, rebem 3.000 impactes diaris. Una de les claus de l’猫xit en la publicitat es deu a la repetici贸 del missatge que es vol transmetre. Moltes de les grans marques han aconseguit posicionar-se al capdavant amb la continuada reiteraci贸 del seu missatge, tant 茅s l’猫xit que hi ha marques que s贸n recordades en l’imaginar聽col路lectiu d’una 猫poca. Un exemple n’茅s el聽Colacao, amb la seva m铆tica can莽贸 de聽l’anunci聽“Colacaodesayunoymerienda” de l’any 1946.

Actualment per貌 hi ha marques que tamb茅 es promocionen sent repetitives amb el seu missatge, com pot ser Coca-Cola amb聽la campanya“Compartefelicidad“. Si busquem un cas sorprenent aqu铆 a Catalunya, penso en la campanya de Platja d’Aro 365, que s’ha sabut posicionar i ser reconeguda arreu del territori. El que vol 茅s mostrar que Platja d’Aro no 茅s nom茅s un municipi costaner, destinaci贸 de temporada d’estiu sin贸 que 茅s un municipi per viure’l els 365 dies de l’any. Fa anys que la vila de Platja d’Aro aplica aquesta campanya a tots els nivells. Nom茅s entrar en aquesta vila, ja trobes la campanya integrada en el paisatge urb脿, banderoles als fanals, cartells de benvinguda i fins i tot s’incorpora a les rotondes de circulaci贸.

Platja d’Aro aplica la marca 365 en la cartelleria, institucional, festiva… i fins i tot aconsegueix que el seu teixit associatiu l’utilitzi. 脡s constant i consistent, cosa que costa molt d’aconseguir en marques amb un abast tan gran. La ciutat 茅s coherent amb la marca i el missatge. Si hi vas un diumenge, el comer莽 est脿 obert, tant a l’estiu com a l’hivern.

Sens dubte, quan visites Platja d’Aro la campanya et convida a tornar-hi m茅s vegades i comprovar que la vila 茅s viva els 365 dies de l’any.

Aqu铆 us deixem un v铆deo de la campanya:

comunicaci贸, consultoria, creativitat, eines, empresa, estrat猫gia, idees, marketing, m脿rqueting, projecte, publicitat, redundant, repetir, repte, thinquery

Qu猫 fer quan no coneixem totalment als nostres clients objectiu

Una de les primeres preguntes que fem quan arribem a una empresa per treballar el pla de m脿rqueting 茅s: Qui s贸n els teus clients objectiu? Si la resposta no 茅s clara, aprofundim en el tema. Existeix una confusi贸 entre el client, el prescriptor i el consumidor o usuari.

  • El client: 茅s el que ens compra
  • El prescriptor: 茅s el que ens recomana
  • Usuari: 茅s el que fa 煤s del nostre producte o servei

Quan s鈥檈stableix un pla de m脿rqueting, hem de tenir en compte aquests tres p煤blics. L鈥檈strategia canviar脿 en funci贸 de qui ens dirigim.

Per exemple: som fabricants d鈥檜lleres:

  • Client: l’貌ptic o el distribu茂dor (majorista)
  • Prescriptor: l鈥櫭瞤tic o podria ser un influencer, revista鈥
  • Usuari: la persona que compra i portar脿 les ulleres

Sembla l貌gic que no ens dirigirem de la mateixa manera als tres tipus de segments i tamb茅 que ens interessa arribar a tots tres.

Per aix貌 茅s important con猫ixer b茅 als nostres clients. La nostra xarxa comercial ha de mantenir una estreta relaci贸 amb els clients i ha de transmetre aquesta informaci贸 a l’empresa. Aix貌 no sempre 茅s possible, sobretot si tenim xarxes comercials externes. Est脿 clar que la millor investigaci贸 de mercat 茅s el di脿leg continuat amb els clients objectiu, de forma individual i en grup. D鈥檃questa manera podem obtenir moltes idees i opinions. Aquestes converses informals, encara que s贸n molt valuoses, no s贸n suficients.

Aqu铆 teniu una relaci贸 de diferents m猫todes. No tots s贸n v脿lids, ja que hem de tenir present el tipus de client que tenim i decidir sobre quin volem investigar.

  • Entrevistes en profunditat: trobades reiterades, cara a cara, entre聽 l鈥檌nvestigador i un o dos informants. L鈥檕bjectiu d鈥檃questes 茅s la comprensi贸 de les perspectives que tenen els informants respecte a les seves vides, experi猫ncies o situacions, tal com les expressen amb les seves pr貌pies paraules.
  • Grups de discussi贸 o focus groups: 茅s una t猫cnica de m脿rqueting on es conviden de 8 a 12 persones a participar en una conversa liderada per un moderador i per parlar d’un tema espec铆fic. Aquest tipus d’eina es fa servir per explorar, per貌 no ser脿 mai definitiva.
  • Enquestes: l’investigador desenvolupa un q眉estionari detallat que 茅s enviat i respost per una mostra representativa de la poblaci贸 objectiu. D’aquesta manera s’obtindr脿 una imatge adequada de les actituds de la poblaci贸 de la qual s’ha pres la mostra.
  • Comprador misteri贸s o mystery shopper: 茅s un m猫tode d’investigaci贸 de mercat en el qual es contracta a persones perqu猫 actu茂n com a clients ficticis i informin sobre les seves interaccions amb els empleats, infraestructures i sistemes de l’empresa. Aix铆 per exemple, un restaurant pot contractar compradors misteriosos perqu猫 dinin o sopin a l鈥檈stabliment i informin de les seves experi猫ncies. Les empreses es veuen amb freq眉猫ncia sorpreses pels errors que cometen els seus propis empleats en no tractar els clients de forma adequada.
  • Percepcions del consumidor: utilitzant la t猫cnica denominada “mapejat perceptual” o mapa de 鈥減osicionament鈥, l’investigador pot demostrar com els consumidors perceben diferents marques amb relaci贸 a una s猫rie d’atributs. Suposem que es demana als consumidors que puntu茂n les marques de cotxes en dues dimensions, estatus i fiabilitat. La investigaci贸 podria demostrar que el consumidor mitj脿 posicionaria el Jaguar com el d’estatus m茅s alt, per貌 mig en fiabilitat, i que puntuaria a Toyota com mig en estatus, per貌 alt en fiabilitat. Observant tots els autom貌bils en l’espai del mapa perceptiu, es podria concloure quins s贸n els competidors m茅s propers a una marca en particular.
  • Establir panells de consumidors i/o distribu茂dors: un panell de consumidors consisteix a establir un acord amb una s猫rie de clients que accepten ser entrevistats peri貌dicament sobre noves idees, productes o campanyes de publicitat o de relacions p煤bliques. Els membres del panell poden ser contactats per correu electr貌nic o postal, o b茅 telef貌nicament, i se’ls pot recompensar amb diners o productes. El panell ve a ser un grup de discussi贸 (focus group) que s’ha triat per representar a la poblaci贸 objectiu. Tamb茅 es poden crear panells amb distribu茂dors i prove茂dors, de manera que aportin un altre punt de vista sobre els assumptes d’inter猫s per a l’empresa.
  • Instal路lar un software de gesti贸 de la relaci贸 amb els clients (CRM) i dur a terme una prospecci贸 de dades. Les empreses estan recollint cada vegada m茅s informaci贸 sobre els seus clients, amb l’esperan莽a d’arribar a un coneixement m茅s profund d’aquests. De totes aquestes fonts d’informaci贸, les compres passades constitueixen la informaci贸 m茅s 煤til, perqu猫 indiquen les prefer猫ncies revelades dels consumidors.

Tenir un bon estudi del client ens permetr脿 ser capa莽os d’adquirir m茅s coneixement dels diferents segments que poden representar una nova oportunitat per a una empresa. Tamb茅 poden identificar tend猫ncies en productes, caracter铆stiques o serveis que podrien incorporar-se a la nova oferta d’una empresa.

Bibliografia:聽 Los 10 pecados capitales del marketing, Philip Kotler

Carme Saez, client, client objectiu, consultoria, consumidor, creixement, eines, empresa, estrat猫gia, idees, m脿rqueting, organitzacions, prescriptor, repte, thinquery

Experimenta amb les perspectives a trav茅s de la t猫cnica de creativitat dels 6 barrets

Seguim presentant-vos t猫cniques de creativitat. Avui us portem la t猫cnica dels SIX THINKING HATS d鈥橢dward de Bono.

Aquesta t猫cnica ens permet veure des de diferents punts de vista i realitats totalment diverses una idea o projecte. Promou el pensament lateral o creatiu. Aquestes diferents perspectives ens aniran molt b茅 en el moment de presa de decisions abans de decantar-se per una idea o altra. Es pot utilitzar tant a nivell individual com en equip.

  1. Qu猫 necessitem per posar en pr脿ctica aquesta t猫cnica?

Imaginaci贸. Haur铆eu de tenir 6 barrets de colors diferents, per貌 com segurament no els tindreu, utilitzarem la imaginaci贸 i en cada part del proc茅s associarem els seg眉ents pensaments a cada barret:

  • Barret blanc: Pensament objectiu / informatiu / pragm脿tic / realista
  • Barret negre: Pensament cr铆tic
  • Barret vermell: Pensament emocional
  • Barret blau: Pensament facilitador
  • Barret verd: Pensament creatiu
  • Barret groc: Pensament positiu

2. Com funciona aquesta t猫cnica?

  • S鈥檋a de 鈥減ortar鈥 un barret en cada ocasi贸. Aix貌 vol dir, que pensem d麓una manera determinada en funci贸 del barret.
  • Tots porten el mateix color de barret davant de cada idea
  • Observar la idea des de la mateixa perspectiva del Barret que portem
  1. Per a qu猫 serveix?
  • Estalviar temps
  • Disposar de tots els arguments
  • Fer fora l鈥檈go
  • Estructurar el pensament, una cosa a cada moment, ordre i enfoc.
  1. Quan cal utilitzar-los?
  • Quan necessitem idees noves
  • Quan volem millorar alguna cosa o proc茅s
  • Quan hem d鈥檈scollir
  • Quan hem d鈥檃valuar alternatives
  • Quan volem desenvolupar una oportunitat
  • Quan volem avaluar un risc
  • Quan hem d鈥檃valuar un pla estrat猫gic
  • Quan hem de resoldre un problema
  1. En quin ordre utilitzarem els barrets?

Els barrets s’utilitzen de manera diferent en funci贸 de la necessitat que tinguem. No 茅s el mateix utilitzar-los per prendre una decisi贸 que per iniciar un proc茅s creatiu. Aquest seria un ordre coherent tot i que es pot fer tan llarg o tan curt en funci贸 de les nostres necessitats.

  • Blau: Pensament facilitador
  • Vermell: Pensament emocional
  • Blanc: Pensament objectiu
  • Groc: Pensament positiu
  • Negre: Pensament cr铆tic
  • Verd: Pensament creatiu

Doncs ara amb tot aix貌 us convidem a iniciar el proc茅s d鈥檌deaci贸 tot utilitzant els barrets!

Si teniu qualsevol dubte al moment d鈥檃plicar-la des de thinquery us podem ajudar. Podeu contactar aqu铆 amb nosaltres.

6 barrets, brainstorming, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, din脿mica grupal, Edward de Bono, empresa, estrat猫gia, idees, innovaci贸, m脿rqueting, pensament lateral, projecte, repte, six thinking hats, thinquery

Els beneficis de construir una bona marca

Quan parlem de m脿rqueting, una de les coses que hem de tenir en compte聽 per tal de contribuir en l鈥櫭▁it del teu projecte dins el sector 茅s LA MARCA. Aquesta 茅s la que et marcar脿 la difer猫ncia entre tu i els teus competidors i tamb茅 aportar脿 valor afegit als productes o serveis que ofereixes. Per貌 la marca no nom茅s 茅s aix貌, sin贸 que tamb茅 t鈥檃judar脿 a una millor captaci贸 i fidelitzaci贸 dels teus clients, que a mig i llarg termini vol dir un augment dels beneficis.

Com hem comentat abans, una de les principals raons per la qual 茅s important crear una marca 茅s per aconseguir que el nostre producte es diferenci茂 de la resta.

Avui dia, hi ha una saturaci贸 de serveis i productes i captar l’atenci贸 del consumidor 茅s cada vegada m茅s dif铆cil, per la qual cosa 茅s essencial treballar la marca i aconseguir que aquesta transmeti la visi贸 de la nostra empresa.

Per aconseguir una bona marca, has de tenir clar quin 茅s el servei o producte que ofereixes, cal analitzar als competidors i tamb茅 el nostre p煤blic objectiu. Aix铆 tindrem una bona idea de quins poden ser els atributs m茅s adequats per a associar a la nostra marca.

Si la marca est脿 ben dissenyada i pensada pel teu p煤blic objectiu, 茅s molt f脿cil arribar a connectar amb els clients potencials. Aquests sentiran que s’estan tenint en compte les seves necessitats i que l’empresa est脿 dedicant tots els seus esfor莽os en satisfer-les.

La marca d’una empresa no 煤nicament es fa servir com un element identificador, sin贸 que pot reportar altres beneficis, com per exemple, convertir-se en garantia de qualitat, i es que si el client ha tingut una bona experi猫ncia amb el qu猫 li ofereixes, aquest assumeix la satisfacci贸 i en properes vegades optar脿 i fins i tot recomanar脿 la teva marca.

Si aconsegueixes posicionar-te b茅 i desmarcar-te tal i com hem comentat a l鈥檌nici pots arribar a聽 aconseguir que el client 茅s fixi en quelcom m茅s que el preu, sin贸 que aquest acabi decantant-se per altres aspectes qualitatius.

Una bona marca no nom茅s li reporta beneficis a una companyia a nivell extern, sin贸 que a nivell intern tamb茅 pot sortir molt refor莽ada.

A m茅s de generar confian莽a entre els teus clients, tamb茅 s’aconsegueix una major confian莽a i motivaci贸 dels teus treballadors, ja que aquests poden associar la marca amb un sentit de prop貌sit. Sentiran que el seu treball 茅s productiu, que els d贸na una imatge professional i d’猫xit i els motivar脿 a seguir esfor莽ant-se per millorar la visi贸 que els clients tenen de l’empresa per la qual treballen.

Una vegada que saps quins s贸n tots els avantatges de crear una bona marca per al teu negoci, 茅s important que tinguis en compte alguns consells per triar un nom que t鈥檃sseguri 猫xits i que coneguis quins s贸n els passos que has de seguir per registrar-la.

A thinquery t鈥檃judem i t鈥檃companyem per comen莽ar el teu projecte tot encaminant les teves idees per tal de definir聽 el teu negoci, la teva proposta de valor i tamb茅 la marca. Tamb茅 ajudem a aquelles empreses ja iniciades a redefinir la seva marca i a posicionar-la per a arribar a nous clients.

beneficis, bona marca, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, estrat猫gia, innovaci贸, marca, marketing, m脿rqueting, projecte, sostenible, thinquery

Idees fresques amb la t猫cnica random word d’Edward de Bono

Tal i com vam publicar en el post passat, l鈥檈stiu 茅s un bon moment per generar bones idees, ens relaxem, llegim m茅s i estem m茅s receptius a coses noves: tenim la ment m茅s oberta. Per aix貌 us volem introduir algunes t猫cniques de creativitat i avui us presentem el RANDOM WORD!

Aquesta t猫cnica s鈥檜tilitza quan volem tenir idees 鈥渄isruptives鈥, fora d鈥檃ll貌 que pensem normalment. Ens ubica en un context diferent i genera noves connexions. El nostre cervell 鈥渟’activa鈥. Aquesta t猫cnica va molt b茅 quan necessitem inspirar-nos o estem bloquejats.

La t猫cnica consisteix en triar una paraula a l鈥檃tzar, com ho farem?

  1. Definim clarament el repte que volem resoldre, o el focus on posem l’atenci贸 i on necessitem idees.
  2. Podem escriure entre tots paraules en papers petits i ficar-les en una bossa. Una persona extreu la paraula. Una altra manera de fer-ho 茅s obrint un diccionari i triant la primera paraula que trobem. Han de ser paraules riques en contingut. Tamb茅 podeu trobar generadors de paraules aleat貌ries a internet: www.palabrasque.com/palabra-aleatoria.php i聽www.palabrasaleatorias.com.
  1. Un cop escollida la paraula, aquesta es converteix en el centre dels nostres pensaments. Posem l’exemple de la paraula CASA. L鈥檃notem ben gran en una pissarra i autom脿ticament comencem a escriure en un altre paper totes les idees que ens evoca la paraula casa. Us deixem un exemple:

REPTE: 鈥淚ncrementar el nombre de persones que entren a la nostra botiga鈥

De la paraula CASA ens venen al cap: fam铆lia, espais, confort, protecci贸, descans,…

  1. Un cop tenim aquests passos fets, es tracta de relacionar el repte/focus/problema inicial i lligar-ho amb cadascuna de les paraules que han sorgit amb la relaci贸 de la paraula CASA. Per exemple: aconseguir que les fam铆lies senceres vinguin al nostre establiment a partir d’una promoci贸 de descomptes si s贸n m茅s d’un membre de la fam铆lia que compra.

L鈥檕bjectiu d鈥檃quest proc茅s 茅s for莽ar les connexions entre els atributs de la paraula i el repte, aportant idees.

Farem exactament el mateix amb tantes paraules com sigui necessari i finalment exposarem totes les connexions.

Us emplacem a provar aquesta t猫cnica! 脡s gaireb茅 com un joc i comprova que partint d鈥檃questa base, tots som creatius!

Si teniu qualsevol dubte o voleu que us ajudem a aplicar la t猫cnica podeu contactar amb nosaltres aqu铆.

brainstorming, creativitat, creixement, Disseny, empresa, estrat猫gia, idees, innovaci贸, random word, repte, Repte Empresa, t猫cniques, thinquery

L鈥檈stiu 茅s per prendre idees fresques!

Encara que pot semblar contradictori, l鈥檈stiu 茅s per prendre idees refrescants s铆, i 茅s que amb l鈥檃rribada de l鈥檈stiu i les vacances 茅s com viure un final d鈥檃ny, la gent fa balan莽, analitza el passat i es planteja nous prop貌sits de cara al setembre, gaireb茅 com fem a l鈥檋ivern per cap d鈥檃ny. I 茅s que la influ猫ncia de l’acabament del curs escolar, i el temps lliure que ens deixen les vacances, ens inspiren a fer aix貌 tamb茅 durant aquest per铆ode.

Les activitats d鈥檕ci s贸n protagonistes i aquest 茅s un gran element per facilitar el pensament creatiu, per agafar alhora perspectiva i deixar que la creativitat faci la seva feina.

脡s a partir d鈥檃quest post que us anirem presentant diferents eines per practicar de manera ordenada. I 茅s que el m脿rqueting, el branding, i la innovaci贸 requereixen d’un reguitzell de t猫cniques per arribar als objectius finals: dur a terme les idees i impactar en el nostre mercat!

A thinquery utilitzem diferents t猫cniques de creativitat per oferir als nostres clients 鈥渋dees fresques鈥. Les t猫cniques no deixen de ser un proc茅s que ens convida a ser meticulosos en totes les etapes.

Molts pensen que la creativitat 茅s una capacitat que no s’entrena, o que la t茅 qui ha nascut amb ella, i que no tothom 茅s creatiu. Res m茅s lluny de la realitat. Si seguim les diferents etapes que ens proposen les t猫cniques, serem capa莽os de ser molt prol铆fics amb les idees.

Com sabem si som o no creatius? Per la quantitat d’idees que som capa莽os de generar , per l’originalitat, solucions 煤niques i innovadores, per com d’elaborades s贸n les idees i per la flexibilitat, 茅s a dir, com de capa莽os som d’adaptar altres enfocs.

En els propers pots us explicarem pas a pas, com utilitzar les eines.

brainstorming, consultoria, creativitat, creixement, eines, empresa, empreses, estiu, estrat猫gia, idees, innovaci贸, objetcius, refrescant, repte, Repte Empresa, t猫cniques, thinquery

LA RODA DE LA VIDA? NO! LA RODA DE LA FEINA Nous prop貌sits professionals

Quan comen莽a un nou any pensem en quins seran aquests nous prop貌sits i entre d鈥檈lls, segur hi ha els de la feina. A vegades ens trobem que estem malament a la feina i no sabem el perqu猫. Ens costa concretar i saber si all貌 est脿 en les nostres mans canviar-ho o no.

Despr茅s d’un canvi laboral, molta gent em demanava qu猫 茅s el que em va portar a fer el pas. Vaig analitzar tots i cada un dels aspectes per mi eren importants a la feina, i si podia o no resoldre’ls.聽 Vaig fer tot el possible, per貌 finalment, no ho vaig aconseguir i vaig deixar la feina.

Despr茅s de respondre a tantes preguntes i donar tants consells, vaig arribar a crear 鈥LA RODA DE LA FEINA鈥. Una eina 鈥渉omemade鈥 que ens ajudar脿 a analitzar qu猫 茅s el que hem de millorar i on hem d’intervenir abans de plantejar-nos un canvi.

Com funciona?

Aqu铆 teniu l鈥檈xemple que jo utilitzo, per貌 cadasc煤 es pot posar els conceptes i les particions que cregui convenients segons la seva situaci贸. Llavors valorem de l鈥1 al 10 cada un dels aspectes, tenint en compte que 1 茅s el que menys i el que est脿 al centre i 10 茅s el que m茅s que est脿 a l鈥檃ltre punta del centre. Aix铆 doncs, quan valorem dibuixem un punt sobre la l铆nia en funci贸 de la nostra valoraci贸. Llavors unim tots els punts mitjan莽ant l铆nies.

Obtenim una vis贸 global que et diu com est脿s actualment. I 茅s a partir de llavors que has d鈥檌dear un pla de millora per poder aconseguir la roda de la feina que desitgem. Si som conscients de quins s贸n els aspectes que hem de millorar i treballem per solucionar-los aconseguireu estar b茅 a la feina!

avaluaci贸, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, eina, empresa, estrat猫gia, idees, innovaci贸, m脿rqueting personal, professional, roda de la feina, thinquery

A la cerca de la satisfacci贸 dels clients. Pot arribar a convertir-se en la nostra vulgaritzaci贸?

Estem comen莽ant un negoci i el primer que ens diuen 茅s 鈥渆scolta al consumidor i crea la teva proposta de valor en base al que demana, si el satisf脿s, el negoci rutllar脿鈥.

Qu猫 passa quan el consumidors no s贸n creatius i demanen sempre el mateix i de la mateixa manera? Quan no van m茅s enll脿 del Doncs聽 que ens trobem en un mercat on els productes cada vegada s贸n m茅s indiferenciats i聽 menys sorprenents, el commodity. A mi poques vegades em sorprenen… i quan un negoci聽 ho fa, me n’alegro enormement.

Cal crear marques diferenciades i 煤niques. El que jo aconsello 茅s contrastar amb el consumidor que la nostra proposta de valor s’ajusti a les seves necessitats per貌 que alhora sigui especial i diferenciadora, 茅s clar que hem d’escoltar al client, per貌 escoltar-lo no vol dir que hagin de ser els nostres dissenyadors de p脿ckaging, els nostres dissenyadors d’imatge corporativa i incl煤s en alguns productes agroalimentaris, quins ingredients portar. Les grans marques ja no es distingeixen entre elles.

Les din脿miques amb els clients han de ser en un inici, din脿miques de creativitat per tal de detectar noves necessitats latents, amagades que ens permetin desenvolupar i innovar (els insighs). En una segona fase, els nostres clients ens han de servir per millorar els productes que hem desenvolupat per ells: els prototips. Serien les sessions de contrast. I en un tercer lloc, crearem din脿miques de millora cont铆nua amb ells 聽per a incorporar nous atributs i/o millorar la usabilitat i l’experi猫ncia.

A thinquery dissenyem les din脿miques de creativitat per identificar productes o serveis que sorprenguin als clients, les que ens ajuden a contrastar o les que ens permeten millorar el producte.

Carme Saez, client, consultoria, creativitat, din脿mica grupal, Disseny, empresa, estrat猫gia, innovaci贸, m脿rqueting personal, satisfacci贸, thinquery

Un bon posicionament 茅s clau pel creixement del nostre negoci

El posicionament del teu producte, servei, partit pol铆tic, o incl煤s el teu com a persona respecte al compet猫ncia 茅s un element clau per dirigir el futur del teu negoci i 茅s primordial per poder crear l鈥檈strat猫gia m茅s 貌ptima pel teu creixement.

El posicionament 茅s una part 聽del m脿rqueting que el qu猫 vol 茅s, aconseguir que el teu producte, servei o marca personal…; ocupi un lloc diferencial a la ment del consumidor en relaci贸 amb la compet猫ncia.

Per poder valorar com est脿s posicionat 茅s important analitzar a nivell de producte, preu, comunicaci贸 i distribuci贸 el % de consumidors que coneixen la teva proposta de valor, el % que consideren que 茅s v脿lida i la tenen en compte, els que et comparen, els que et compren i finalment els que repeteixen la compra.

Una vegada es t茅 l鈥檃n脿lisi del posicionament 茅s f脿cil poder saber en quin aspecte de l鈥estrat猫gia de m脿rqueting hem de centrar-nos per poder aconseguir els nostres objectius de creixement.

Qu猫 determina un bon posicionament?

La visibilitat de la marca, la proposta de valor diferencial, l鈥檈xperi猫ncia de compra o 煤s i les recomanacions.

Carme Saez, consultoria, creixement, empresa, empreses, estrat猫gia, innovaci贸, organitzacions, Osona, rendiment, repte, thinquery, Vic

Som una consultoria de desenvolupament de negoci. A trav茅s del nostre m猫tode thinquery acompanyem a les empreses a aconseguir els seus projectes i reptes innovadors i de creixement. Som un equip de professionals experts en planificaci贸 estrat猫gica, innovaci贸, m脿rqueting i creativitat en el m贸n de l鈥檈mpresa i les persones.