Etiqueta: Carme Saez

MODEL D’INNOVACIÓ ÀGIL PER A INNOVAR EN TEMPS DE COVID-19

Aquests dies, a part de la situació econòmica, me n’adono de la importància de la necessitat d’haver treballat en 3 àmbits competencials:

1-la digitalització
2-la flexibilitat
3-la innovació

I és que el context VUCA-COVID (Volàtil, incert, complex i ambigu) a alguns els deixa paralitzats, a d’altres els omple de por i a altres, a reaccionar i a posar-se ràpidament a treballar aquests tres àmbits.
Amb la intenció de treballar ràpidament la innovació i tenint en compte les circumstàncies que ens acompanyen, he desenvolupat el que li dic Model d’innovació Àgil (MiA) de thinquery.

Aquest model consisteix en:

1-Observar el nostre entorn i tots els canvis que estan succeint
2-Autodiagnosi de capacitats, recursos i mercats
3-Identificació d’oportunitats i generació d’idees
4-Adaptació de capacitats, recursos i mercats pensant en la innovació que volem desenvolupar
5-Empatitzar amb el client
6-Crear la proposta de valor del nou producte o servei

Seguint aquestes passes, serem capaços d’adaptar les nostres capacitats al nou entorn. Moltes vegades innovar en temps de Covid-19 requereix recursos, i aquests no estan a la nostra disposició. Per això us recomano que per innovar sumeu les vostres capacitats i recursos a les d’algú o alguna altra empresa que us complementi. Una altra recomanació seria que no us quedeu amb la idea, avanceu al concepte. Aquest procés us ajuda a avançar fins a arribar a tenir un producte o servei.

Thinquery us acompanya en aquest procés. El model MiA ajuda a les empreses i als professionals a innovar i a desenvolupar productes i serveis.

Aquí us deixem el webinar que vam fer per ajudar a adaptar la proposta de valor del teu negoci a l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.

Contacta amb nosaltres

àgil, Carme Saez, consultoria, covid_19, digitalització, flexibilitat, innovació, thinquery

THINQUERY VISITA FACEBOOK A SEATTLE: L’ESPAI DE TREBALL UNA DE LES CLAUS DE CAPTACIÓ I RETENCIÓ DEL TALENT

La setmana passada thinquery va poder fer una visita a les oficines de Facebook a Seattle. Us deixem un llistat de detalls inspiradors per compartir:

  • Espais pensats per treballar en qualsevol lloc, fins i tot a l’aire lliure.
  • Zones verdes interiors i exteriors: plantes, jardins verticals i terrasses per passejar i airejar-se.
  • Zones comunitàries molt àmplies per afavorir les trobades informals.
  • Buffet lliure gratuït, pels treballadors, familiars i amics ( per això vaig poder entrar!!), snacks de tot tipus: fruita, patates xips, xocolates…
  • Neveres amb aigua, llet, refrescs i fins i tot màquines industrials de cafè. No màquines de cafè amb monedes, màquines com les que trobem  a qualsevol cafeteria on cadascú es fa el seu cafè i disposa de diferents tipus de llet a la nevera per servir-se.
  • Elements de comunicació digitals a tots els espais.
  • Zona de cubículs tancats per a concentrar-se o fer conferències i sistema de reserva autònom ( pantalles per reservar). 
  • Sofàs, coixins, escales/grades, colors vius i agradables, art a les parets.
  • Lavabos amb productes d’higiene personal totalment gratuïts ( raspall i pasta de dents d’un sol ús, locutoris, fil dental, gomes de cabell, compreses…).
  • El treballador té un lloc fixe on treballar, la gent, en una empresa gran, ha de saber on trobar-te.

Tots hem vist alguns espais on podem trobar iniciatives aïllades. Però el concepte canvia radicalment quan veus un lloc de treball tan inspirador i que integra tots aquests aspectes junts, quan veus un ecosistema. Et dona la sensació d’estar en un espai més lúdic que de treball (un aeroport, un centre comercial). Els coworkings es comencen a dissenyar així, però és clar, allà no hi ha dependència jeràrquica, ni control horari i al final el negoci consisteix en la venda d’espai i aquest ha de ser atractiu per captar la demanda. Però si un coworking capta a les empreses amb un espai atractiu, perquè no ho ha de captar l’empresa als treballadors amb un espai així? A Seattle, com a San Francisco, la guerra pel talent IT és brutal, i el lloc de treball és una de les eines que utilitzen per captar-lo. Thinquery que visita moltes empreses, veu intents de fer canvis, però mai és un projecte global. Treballar en espais així implica un canvi de mentalitat per part del directius i propietaris. Vol dir acceptar que el treballador es mogui per diferents espais,  que treballi mentre està prenent l’aire a una terrassa i fins i tot quan està prenent un cafè amb un company. A thinquery estem convençuts que un ambient així impacta directament en la productivitat i també en la retenció del talent. Qui s’atreveix?

captació, Carme Saez, ecosistema, empresa, espai de treball, facebook, productivitat, retenció, talent, thinquery, treballar, visita, zones verdes

Què fer quan no coneixem totalment als nostres clients objectiu

Una de les primeres preguntes que fem quan arribem a una empresa per treballar el pla de màrqueting és: Qui són els teus clients objectiu? Si la resposta no és clara, aprofundim en el tema. Existeix una confusió entre el client, el prescriptor i el consumidor o usuari.
  • El client: és el que ens compra
  • El prescriptor: és el que ens recomana
  • Usuari: és el que fa ús del nostre producte o servei
Quan s’estableix un pla de màrqueting, hem de tenir en compte aquests tres públics. L’estrategia canviarà en funció de qui ens dirigim. Per exemple: som fabricants d’ulleres:
  • Client: l’òptic o el distribuïdor (majorista)
  • Prescriptor: l’òptic o podria ser un influencer, revista…
  • Usuari: la persona que compra i portarà les ulleres
Sembla lògic que no ens dirigirem de la mateixa manera als tres tipus de segments i també que ens interessa arribar a tots tres. Per això és important conèixer bé als nostres clients. La nostra xarxa comercial ha de mantenir una estreta relació amb els clients i ha de transmetre aquesta informació a l’empresa. Això no sempre és possible, sobretot si tenim xarxes comercials externes. Està clar que la millor investigació de mercat és el diàleg continuat amb els clients objectiu, de forma individual i en grup. D’aquesta manera podem obtenir moltes idees i opinions. Aquestes converses informals, encara que són molt valuoses, no són suficients. Aquí teniu una relació de diferents mètodes. No tots són vàlids, ja que hem de tenir present el tipus de client que tenim i decidir sobre quin volem investigar.
  • Entrevistes en profunditat: trobades reiterades, cara a cara, entre  l’investigador i un o dos informants. L’objectiu d’aquestes és la comprensió de les perspectives que tenen els informants respecte a les seves vides, experiències o situacions, tal com les expressen amb les seves pròpies paraules.
  • Grups de discussió o focus groups: és una tècnica de màrqueting on es conviden de 8 a 12 persones a participar en una conversa liderada per un moderador i per parlar d’un tema específic. Aquest tipus d’eina es fa servir per explorar, però no serà mai definitiva.
  • Enquestes: l’investigador desenvolupa un qüestionari detallat que és enviat i respost per una mostra representativa de la població objectiu. D’aquesta manera s’obtindrà una imatge adequada de les actituds de la població de la qual s’ha pres la mostra.
  • Comprador misteriós o mystery shopper: és un mètode d’investigació de mercat en el qual es contracta a persones perquè actuïn com a clients ficticis i informin sobre les seves interaccions amb els empleats, infraestructures i sistemes de l’empresa. Així per exemple, un restaurant pot contractar compradors misteriosos perquè dinin o sopin a l’establiment i informin de les seves experiències. Les empreses es veuen amb freqüència sorpreses pels errors que cometen els seus propis empleats en no tractar els clients de forma adequada.
  •  Percepcions del consumidor: utilitzant la tècnica denominada “mapejat perceptual” o mapa de “posicionament”, l’investigador pot demostrar com els consumidors perceben diferents marques amb relació a una sèrie d’atributs. Suposem que es demana als consumidors que puntuïn les marques de cotxes en dues dimensions, estatus i fiabilitat. La investigació podria demostrar que el consumidor mitjà posicionaria el Jaguar com el d’estatus més alt, però mig en fiabilitat, i que puntuaria a Toyota com mig en estatus, però alt en fiabilitat. Observant tots els automòbils en l’espai del mapa perceptiu, es podria concloure quins són els competidors més propers a una marca en particular.
  • Establir panells de consumidors i/o distribuïdors: un panell de consumidors consisteix a establir un acord amb una sèrie de clients que accepten ser entrevistats periòdicament sobre noves idees, productes o campanyes de publicitat o de relacions públiques. Els membres del panell poden ser contactats per correu electrònic o postal, o bé telefònicament, i se’ls pot recompensar amb diners o productes. El panell ve a ser un grup de discussió (focus group) que s’ha triat per representar a la població objectiu. També es poden crear panells amb distribuïdors i proveïdors, de manera que aportin un altre punt de vista sobre els assumptes d’interès per a l’empresa.
  • Instal·lar un software de gestió de la relació amb els clients (CRM) i dur a terme una prospecció de dades. Les empreses estan recollint cada vegada més informació sobre els seus clients, amb l’esperança d’arribar a un coneixement més profund d’aquests. De totes aquestes fonts d’informació, les compres passades constitueixen la informació més útil, perquè indiquen les preferències revelades dels consumidors.
Tenir un bon estudi del client ens permetrà ser capaços d’adquirir més coneixement dels diferents segments que poden representar una nova oportunitat per a una empresa. També poden identificar tendències en productes, característiques o serveis que podrien incorporar-se a la nova oferta d’una empresa. Bibliografia:  Los 10 pecados capitales del marketing, Philip Kotler

Carme Saez, client, client objectiu, consultoria, consumidor, creixement, eines, empresa, estratègia, idees, màrqueting, organitzacions, prescriptor, repte, thinquery

Experimenta amb les perspectives a través de la tècnica de creativitat dels 6 barrets

Seguim presentant-vos tècniques de creativitat. Avui us portem la tècnica dels SIX THINKING HATS d’Edward de Bono. Aquesta tècnica ens permet veure des de diferents punts de vista i realitats totalment diverses una idea o projecte. Promou el pensament lateral o creatiu. Aquestes diferents perspectives ens aniran molt bé en el moment de presa de decisions abans de decantar-se per una idea o altra. Es pot utilitzar tant a nivell individual com en equip.
  1. Què necessitem per posar en pràctica aquesta tècnica?
Imaginació. Hauríeu de tenir 6 barrets de colors diferents, però com segurament no els tindreu, utilitzarem la imaginació i en cada part del procés associarem els següents pensaments a cada barret:
  • Barret blanc: Pensament objectiu / informatiu / pragmàtic / realista
  • Barret negre: Pensament crític
  • Barret vermell: Pensament emocional
  • Barret blau: Pensament facilitador
  • Barret verd: Pensament creatiu
  • Barret groc: Pensament positiu
2. Com funciona aquesta tècnica?
  • S’ha de “portar” un barret en cada ocasió. Això vol dir, que pensem d´una manera determinada en funció del barret.
  • Tots porten el mateix color de barret davant de cada idea
  • Observar la idea des de la mateixa perspectiva del Barret que portem
  1. Per a què serveix?
  • Estalviar temps
  • Disposar de tots els arguments
  • Fer fora l’ego
  • Estructurar el pensament, una cosa a cada moment, ordre i enfoc.
  1. Quan cal utilitzar-los?
  • Quan necessitem idees noves
  • Quan volem millorar alguna cosa o procés
  • Quan hem d’escollir
  • Quan hem d’avaluar alternatives
  • Quan volem desenvolupar una oportunitat
  • Quan volem avaluar un risc
  • Quan hem d’avaluar un pla estratègic
  • Quan hem de resoldre un problema
  1. En quin ordre utilitzarem els barrets?
Els barrets s’utilitzen de manera diferent en funció de la necessitat que tinguem. No és el mateix utilitzar-los per prendre una decisió que per iniciar un procés creatiu. Aquest seria un ordre coherent tot i que es pot fer tan llarg o tan curt en funció de les nostres necessitats.
  • Blau: Pensament facilitador
  • Vermell: Pensament emocional
  • Blanc: Pensament objectiu
  • Groc: Pensament positiu
  • Negre: Pensament crític
  • Verd: Pensament creatiu
Doncs ara amb tot això us convidem a iniciar el procés d’ideació tot utilitzant els barrets! Si teniu qualsevol dubte al moment d’aplicar-la des de thinquery us podem ajudar. Podeu contactar aquí amb nosaltres.

6 barrets, brainstorming, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, dinàmica grupal, Edward de Bono, empresa, estratègia, idees, innovació, màrqueting, pensament lateral, projecte, repte, six thinking hats, thinquery

Els beneficis de construir una bona marca

Quan parlem de màrqueting, una de les coses que hem de tenir en compte  per tal de contribuir en l’èxit del teu projecte dins el sector és LA MARCA. Aquesta és la que et marcarà la diferència entre tu i els teus competidors i també aportarà valor afegit als productes o serveis que ofereixes. Però la marca no només és això, sinó que també t’ajudarà a una millor captació i fidelització dels teus clients, que a mig i llarg termini vol dir un augment dels beneficis. Com hem comentat abans, una de les principals raons per la qual és important crear una marca és per aconseguir que el nostre producte es diferenciï de la resta. Avui dia, hi ha una saturació de serveis i productes i captar l’atenció del consumidor és cada vegada més difícil, per la qual cosa és essencial treballar la marca i aconseguir que aquesta transmeti la visió de la nostra empresa. Per aconseguir una bona marca, has de tenir clar quin és el servei o producte que ofereixes, cal analitzar als competidors i també el nostre públic objectiu. Així tindrem una bona idea de quins poden ser els atributs més adequats per a associar a la nostra marca. Si la marca està ben dissenyada i pensada pel teu públic objectiu, és molt fàcil arribar a connectar amb els clients potencials. Aquests sentiran que s’estan tenint en compte les seves necessitats i que l’empresa està dedicant tots els seus esforços en satisfer-les. La marca d’una empresa no únicament es fa servir com un element identificador, sinó que pot reportar altres beneficis, com per exemple, convertir-se en garantia de qualitat, i es que si el client ha tingut una bona experiència amb el què li ofereixes, aquest assumeix la satisfacció i en properes vegades optarà i fins i tot recomanarà la teva marca. Si aconsegueixes posicionar-te bé i desmarcar-te tal i com hem comentat a l’inici pots arribar a  aconseguir que el client és fixi en quelcom més que el preu, sinó que aquest acabi decantant-se per altres aspectes qualitatius. Una bona marca no només li reporta beneficis a una companyia a nivell extern, sinó que a nivell intern també pot sortir molt reforçada. A més de generar confiança entre els teus clients, també s’aconsegueix una major confiança i motivació dels teus treballadors, ja que aquests poden associar la marca amb un sentit de propòsit. Sentiran que el seu treball és productiu, que els dóna una imatge professional i d’èxit i els motivarà a seguir esforçant-se per millorar la visió que els clients tenen de l’empresa per la qual treballen. Una vegada que saps quins són tots els avantatges de crear una bona marca per al teu negoci, és important que tinguis en compte alguns consells per triar un nom que t’asseguri èxits i que coneguis quins són els passos que has de seguir per registrar-la. A thinquery t’ajudem i t’acompanyem per començar el teu projecte tot encaminant les teves idees per tal de definir  el teu negoci, la teva proposta de valor i també la marca. També ajudem a aquelles empreses ja iniciades a redefinir la seva marca i a posicionar-la per a arribar a nous clients.

beneficis, bona marca, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, estratègia, innovació, marca, marketing, màrqueting, projecte, sostenible, thinquery

Mapes mentals en el Lab d’Acció Social 2018

Divendres passat vam començar les sessions d’innovació en el “Lab d’Acció Social 2018” a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Set entitats del tercer sector desenvolupen durant 7 sessions un repte, el qual persegueix generar un projecte que ha de garantir la continuïtat i sostenibilitat econòmica de la seva causa. A la primera sessió hem treballat els mapes mentals. Les entitats han descrit el seu propòsit a través d’un mapa. Els mapes mentals persegueixen diversos objectius:
  • Disposar de tota la informació a la vista, incorporant tota la informació necessària per a la millor comprensió.
  • Promoure la participació de tots els membres de l’equip.
  • Compartir diferents punts de referència (des de quina perspectiva s’aborda el tema).
  • Connectar amb més facilitat els diferents conceptes. Agilitzar les connexions de les dues parts del cervell (la creativa i la racional). Treballem el pensament lateral.
  • Incrementem la nostra capacitat de memoritzar causa de que el nostre cervell treballa en la seva totalitat.
  • Millorem l’autoestima dels participants, ja que Incloem totes les opinions.
En definitiva, el mapa mental és una eina que ens permet ser més creatius. A thinquery t’ensenyem com aplicar-ho per aconeguir els teus objectius.

Blanquerna, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, dinàmica grupal, estratègia, idees, innovació, lab acció social, lab blanquerna, lab innovació, mapes mentals, organitzacions, pensament visual, projecte, repte, Repte Empresa, thinquery

LA RODA DE LA VIDA? NO! LA RODA DE LA FEINA Nous propòsits professionals

Quan comença un nou any pensem en quins seran aquests nous propòsits i entre d’ells, segur hi ha els de la feina. A vegades ens trobem que estem malament a la feina i no sabem el perquè. Ens costa concretar i saber si allò està en les nostres mans canviar-ho o no. Després d’un canvi laboral, molta gent em demanava què és el que em va portar a fer el pas. Vaig analitzar tots i cada un dels aspectes per mi eren importants a la feina, i si podia o no resoldre’ls.  Vaig fer tot el possible, però finalment, no ho vaig aconseguir i vaig deixar la feina. Després de respondre a tantes preguntes i donar tants consells, vaig arribar a crear “LA RODA DE LA FEINA”. Una eina “homemade” que ens ajudarà a analitzar què és el que hem de millorar i on hem d’intervenir abans de plantejar-nos un canvi. Com funciona? Aquí teniu l’exemple que jo utilitzo, però cadascú es pot posar els conceptes i les particions que cregui convenients segons la seva situació. Llavors valorem de l’1 al 10 cada un dels aspectes, tenint en compte que 1 és el que menys i el que està al centre i 10 és el que més que està a l’altre punta del centre. Així doncs, quan valorem dibuixem un punt sobre la línia en funció de la nostra valoració. Llavors unim tots els punts mitjançant línies. Obtenim una visó global que et diu com estàs actualment. I és a partir de llavors que has d’idear un pla de millora per poder aconseguir la roda de la feina que desitgem. Si som conscients de quins són els aspectes que hem de millorar i treballem per solucionar-los aconseguireu estar bé a la feina!

avaluació, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, eina, empresa, estratègia, idees, innovació, màrqueting personal, professional, roda de la feina, thinquery

thinquery, la consultoria que t’ajuda a fer créixer el teu negoci

Us deixo l’escrit que ens ha fet en Pol. Ha estat amb nosaltres durant 5 mesos ajudant-nos i col·laborant amb nosaltres: “Es important treballar a gust i envoltat d’un gran equip, a Thinquery des del primer dia vaig notar aquesta sensació, un ambient càlid i de confort. En aquest període, he tingut la sort de treballar i veure diferents projectes, que gràcies a la feina feta com una persona més de l’empresa m’ha permès recollir i adquirir grans coneixements. Moltes gràcies a tot l’equip de Thinquery i en especial a la Carme, una gran professional, que m’ha ensenyat coses bones i no tant bones que passen quan estàs a les portes d’acabar la carrera, d’aquesta manera només puc estar agraït per tot el que heu fet per mi, no és un adéu sinó fins un aviat. Moltes gràcies “família”! I per acabar, una petita mostra de tot el que per mi fan amb aquesta petita i alhora gran consultoria de negoci:

Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, Disseny, empresa, empreses, estratègia, innovació, pensament visual, repte, Repte Empresa, thinquery

A la cerca de la satisfacció dels clients. Pot arribar a convertir-se en la nostra vulgarització?

Estem començant un negoci i el primer que ens diuen és “escolta al consumidor i crea la teva proposta de valor en base al que demana, si el satisfàs, el negoci rutllarà”. Què passa quan el consumidors no són creatius i demanen sempre el mateix i de la mateixa manera? Quan no van més enllà del Doncs  que ens trobem en un mercat on els productes cada vegada són més indiferenciats i  menys sorprenents, el commodity. A mi poques vegades em sorprenen… i quan un negoci  ho fa, me n’alegro enormement. Cal crear marques diferenciades i úniques. El que jo aconsello és contrastar amb el consumidor que la nostra proposta de valor s’ajusti a les seves necessitats però que alhora sigui especial i diferenciadora, és clar que hem d’escoltar al client, però escoltar-lo no vol dir que hagin de ser els nostres dissenyadors de pàckaging, els nostres dissenyadors d’imatge corporativa i inclús en alguns productes agroalimentaris, quins ingredients portar. Les grans marques ja no es distingeixen entre elles. Les dinàmiques amb els clients han de ser en un inici, dinàmiques de creativitat per tal de detectar noves necessitats latents, amagades que ens permetin desenvolupar i innovar (els insighs). En una segona fase, els nostres clients ens han de servir per millorar els productes que hem desenvolupat per ells: els prototips. Serien les sessions de contrast. I en un tercer lloc, crearem dinàmiques de millora contínua amb ells  per a incorporar nous atributs i/o millorar la usabilitat i l’experiència. A thinquery dissenyem les dinàmiques de creativitat per identificar productes o serveis que sorprenguin als clients, les que ens ajuden a contrastar o les que ens permeten millorar el producte.

Carme Saez, client, consultoria, creativitat, dinàmica grupal, Disseny, empresa, estratègia, innovació, màrqueting personal, satisfacció, thinquery

Un bon posicionament és clau pel creixement del nostre negoci

El posicionament del teu producte, servei, partit polític, o inclús el teu com a persona respecte al competència és un element clau per dirigir el futur del teu negoci i és primordial per poder crear l’estratègia més òptima pel teu creixement. El posicionament és una part  del màrqueting que el què vol és, aconseguir que el teu producte, servei o marca personal…; ocupi un lloc diferencial a la ment del consumidor en relació amb la competència. Per poder valorar com estàs posicionat és important analitzar a nivell de producte, preu, comunicació i distribució el % de consumidors que coneixen la teva proposta de valor, el % que consideren que és vàlida i la tenen en compte, els que et comparen, els que et compren i finalment els que repeteixen la compra. Una vegada es té l’anàlisi del posicionament és fàcil poder saber en quin aspecte de l’estratègia de màrqueting hem de centrar-nos per poder aconseguir els nostres objectius de creixement. Què determina un bon posicionament? La visibilitat de la marca, la proposta de valor diferencial, l’experiència de compra o ús i les recomanacions.

Carme Saez, consultoria, creixement, empresa, empreses, estratègia, innovació, organitzacions, Osona, rendiment, repte, thinquery, Vic

  • 1
  • 2

Som una consultoria de desenvolupament de negoci. A través del nostre mètode thinquery acompanyem a les empreses a aconseguir els seus projectes i reptes innovadors i de creixement. Som un equip de professionals experts en planificació estratègica, innovació, màrqueting i creativitat en el món de l’empresa i les persones.