Etiqueta: innovaci贸

CARME S脌EZ PARLANT D’INNOVACI脫 SOCIAL A R脌DIO ESTEL A LA VEU DE C脌RITAS

Ahir, 8 de juny, la Carme S脿ez, fundadora de la consultoria Thinquery va explicar all貌 que ha de canviar en les organitzacions d’acci贸 social en el programa ‘La Veu de C脿ritas’ de R脿dio Estel. El programa reflexiona sobre el futur i el replantejament de les entitats no lucratives, entre elles C脿ritas, un cop passat l’estat d’alarma i la pand猫mia.

Podeu escoltar el programa aqu铆 (La intervenci贸 de la Carme al minut 7:25).

Podeu llegir l’entrevista completa aqu铆 tamb茅:

A l鈥檃ltra banda del tel猫fon tenim a la Carme S脿ez, fundadora de Thinquery. Bon vespre, Carme, a m茅s a m茅s de la teva experi猫ncia en el m贸n empresarial tamb茅 sabem que has col路laborat en diferents ocasions amb C脿ritas, oi?

Si, he treballat amb C脿ritas Catalunya en la dinamitzaci贸 de les sessions participatives en el marc de creaci贸 del seu pla estrat猫gic, tamb茅 amb l鈥櫭爎ea de comunicaci贸, treballant l鈥檃lineaci贸 de l鈥檈quip i voluntariat de C脿ritas Catalunya i amb C脿ritas Urgell en la definici贸 de nous models de negoci. 

Aquesta crisi dibuixar脿 una nova situaci贸 per a les entitats no lucratives? Com creu que les afectar脿 organitzativament?

La nova situaci贸 es dibuixa de de dues perspectives:

Per la part positiva

La cooperaci贸 i la solidaritat s贸n valors que han aflorat d鈥檃questa pand猫mia i sembla que han vingut per quedar-se. El consumisme ha anat a menys, s鈥檋a incrementat la solidaritat entre persones i tamb茅 el voluntariat 鈥渆spontani鈥, com les xarxes ve茂nals. La societat ha pres m茅s consci猫ncia de que tots som tots iguals, independentment del nivell social, ra莽a o creen莽a, i aix貌 donar脿 un canvi positiu en la societat.

Per la part no tan positiva….

Veiem que incrementa la demanda de serveis socials i de suport per afrontar les conseq眉猫ncies d鈥檃questa crisi. Aix貌 implica organitzar molt eficientment els recursos, captar nous recursos amb perfils diferents. Tamb茅 veiem que els nostres entorns canvien molt r脿pidament, es parla dels entorns VUCA ( vol脿tils, incerts, complexes i ambigus) i per tant ens tocar脿 ser molt 脿gils i tenir organitzacions molt flexibles i innovadores.

Els perfils han de ser multidisciplinars i fins i tot hem vist que els propis usuaris dels serveis es converteixen en voluntaris ja que la causa ho demana. Caldran nous models que regulin aquestes relacions.

Les entitats hauran d鈥檃nalitzar qu猫 tenen, qu猫 han apr猫s i poden fer diferent arrel de la Covid i quines capacitats i  recursos  han d鈥檃nar a buscar fora i quines es treballen i es capaciten.

脡s el moment de centrar-se en l鈥檜suari per貌 tamb茅 en la superviv猫ncia de les entitats, Hem de buscar l鈥檌mpacte social per貌 tamb茅 assegurar la continu茂tat de les entitats.

Ser脿 el moment de ser molt eficient amb els recursos. Els recursos s鈥檋auran d鈥檕rganitzar per aconseguir els objectius, ser m茅s eficients i sobretot pensar en buscar altra tipus de voluntariat i noves fonts de finan莽ament.

La nova situaci贸 implicar脿 un canvi en el model de gesti贸 de les organitzacions?

Caldr脿 un an脿lisi de les noves necessitats i com des de la seva missi贸 es pot donar resposta a aquestes noves necessitats. Organitzacions seran m茅s flexibles, m茅s r脿pides i m茅s innovadores per adaptar-se a les noves circumst脿ncies.

Hi ha una tend猫ncia a treballar m茅s per projectes, que en l鈥櫭爉bit social s贸n les causes, programes, els col路lectius i no tant en l鈥櫭爉bit jer脿rquic. Per poder fer aix貌 茅s important que s鈥檈ntengui b茅 la missi贸, m茅s enll脿 de la tasca de voluntariat. l鈥檃ssoliment d鈥檕bjectius a curt termini, tenir clar quin 茅s l鈥檌mpacte que busquem. 

Tamb茅 veig entitats m茅s obertes a cooperar entre elles. Aquests dies hem vist com es construeix un hospital en una setmana. Aix貌 茅s possible gr脿cies a la sincronitzaci贸 d鈥檈sfor莽, capacitats i recursos. Tots, en un moment determinat i per un objectiu concret ens posem a treballar per aquesta causa, independentment de qui hi ha al darrera.

Tots el grups d鈥檌nter猫s tenen unes capacitats que s鈥檋auran de sincronitzar per donar resposta a l鈥檈merg猫ncia. I aix貌 ho ha de liderar el tercer sector.

I les entitats posaran la salut i la seguretat de les persones per sobre de tot, no nom茅s perqu猫 sigui un imperatiu legal. Primer seran les persones i la seva integritat.

Ha estat evident tamb茅 l鈥檌ncrement de la confian莽a entre persones dins de les organitzacions. El teletreball 茅s un exemple, i aquesta confian莽a incrementa la llibertat de l鈥檌ndividu i el seu apoderament, i aix貌 fa cr茅ixer les organitzacions.

Les entitats no lucratives hauran de redefinir les seves estrat猫gies? Com afectar脿 la post-crisi a la visi贸 de les organitzacions?

Les entitats no lucratives 鈥渓luiten鈥 per recursos p煤blics i privats i micro-finan莽ament a trav茅s de les donacions. Aquests recursos ara s贸n escassos. 

Espanya 茅s dels pa茂sos de la CE que inverteix menys en pol铆tiques familiars. La renda m铆nima vital ser脿 insuficient en moltes casos, especialment amb fam铆lies amb infants.  Les entitats no lucratives com C脿rites hauran de respondre als buits, s鈥檋aur脿 de donar m茅s suport, i escoltar-les m茅s. 

S鈥檋auran d鈥檃ssegurar la manutenci贸 i subministraments dom猫stics, oferir formaci贸 d鈥檕rientaci贸 laboral i a m茅s a m茅s amb m茅s for莽a arrel de  la Covid-19, m茅s suport educatiu als fills, generar oci pedag貌gic, suport emocional i creaci贸 de vincles per qu猫 diferents fam铆lies cooperin entre elles per crear comunitats de mutu suport.

Per altra banda  tamb茅 lluiten per obtenir recursos humans. Aquests recursos humans o el que anomenem voluntaris, s贸n els que donen suport, s贸n les mans per貌 tamb茅 han de ser el cervell.

脡s per aix貌 que les organitzacions no lucratives tenen dues opcions: 

1-Unir-se per lluitar a favor de la seva causa 

2- Diferenciar-se per captar els recursos que necessiten.

Hauran de cooperar m茅s entre elles i coordinar-se millor. Les m茅s grans d鈥櫭爉bit global amb les d鈥櫭爉bit local.

Les organitzacions hauran de relacionar-se amb els seus col路lectius o grups d鈥檌nter猫s de manera diferent. La digitalitzaci贸 茅s per a tots i ha arribat per quedar-se. Ens servir脿 per a l鈥檕ptimitzaci贸 de processos i estandarditzaci贸 de l鈥檃tesa. Per comunicar-nos millor, per fer m茅s visible la nostra causa. El contacte social tan necessari ha de disminuir en temps de Covid i per tant hem de repensar els serveis.

S鈥檋auran de buscar nous aliats que ens ajudin amb noves compet猫ncies i entendre el voluntariat tamb茅 d鈥檃quells que ens poden capacitar tant als membres de l鈥檕rganitzaci贸 com als propis voluntaris, que en alguns casos, sobretot amb perfils de gent gran, ser脿 molt necessari.

Caldr脿 fer aliances amb nous perfils per abordar noves necessitats.  Per exemple: una cadena electrodom猫stics que repara tel猫fons i s贸n un punt de recollida quan s贸n obsolets. Un acord amb una empresa social que aquells tel猫fons /dispositius que es reparen es fa una donaci贸. O que aquells que la gent es canvia, enlloc de vendre鈥檒s a wallapop es reutilitzen per donar-los amb fam铆lies amb risc d鈥檈xclusi贸.

Les entitats han d鈥檃juntar-se amb centres de recerca o empreses privades per generar motor d鈥檌ngressos i han de pensar en l鈥檈mprenedoria social i la innovaci贸.

Un dels temes que preocupa a entitats com C脿ritas 茅s el fet que bona part del seu voluntariat el constitueixen persones grans que, pel seu risc, s鈥檋an hagut de confinar i aix貌 ha afectat la capacitat d鈥檃tenci贸 de les C脿ritas. Si no retorna bona part d鈥檃quest capital hum脿, quin enfocament hauran de prendre?

Aliances amb entitats de voluntariat de joves com per exemple escoltisme.  
Establir relacions de complicitat amb l鈥檈ntorn d鈥檃quests volunt脿ries i amb altres entitats de voluntariat.

Tamb茅 s鈥檋an desplegat xarxes ve茂nals que han estat donant suport i que ara queden desemparades o sense una causa. Per tant hem  de poder accedir fins i tot dels propis usuaris a nous col路lectius afins a la causa.

Creu que C脿ritas necessitar脿 d鈥檜n nou posicionament de marca en un entorn cada cop m茅s secularitzat?

Totes les entitats han de comunicar millor la seva causa. C脿ritas haur脿 d鈥檃valuar si amb l鈥檈strat猫gia que te麓ara arriba o no als objectius que persegueix. T茅 dues opcions:

  • Continuista i refor莽ant el marcat sentit religi贸s
  • Enfoc  en la causa per sobre del sentit religi贸s per貌 sense perdre els valors.

Com es necessitaran molts recursos i totes les entitats estan competint, hem de comunicar molt b茅. 

S鈥檋a de ser molt creatiu per trobar aquests col路lectius que se sentin afins a la nostra causa.

Avaluar quin 茅s el canal d鈥檈ntrada.

Per a vost猫, quina 茅s la proposta de valor que hauria d鈥檃portar C脿ritas en el futur m茅s immediat?

La causa i el prop貌sit per sobre de tot. El perqu猫 estem actuant amb qui estem actuant i com ho fem. 

Explicar quina 茅s la nostra visi贸 de societat. I com el voluntari pot aportar. Qu猫 voleu que els voluntaris facin per ells.

Quin o quins creu que s贸n els valors diferencials de C脿ritas respecte altres organitzacions socials?

Especialitzats en la pobresa

Impacte en el territori, proximitat

Tenen veu, s贸n capa莽os de fer lobby i d鈥檌nfluir

S贸n coneguts per tothom

Si col路labores amb C脿ritas, arriba directament, sense 鈥渋ntermediaris鈥

Vost猫 ha efectuat accions de formaci贸 a C脿ritas? Quins s贸n els 脿mbits de la formaci贸 dels voluntaris/es i professionals contractats de C脿ritas que caldr脿 refermar? Els caldr脿 noves compet猫ncies i habilitats?

Caldran noves compet猫ncies. Treballar la innovaci贸, la millora de la comunicaci贸 amb els voluntaris perqu猫 entenguin el prop貌sit de C脿ritas i no tant el seu. El Covid ens ha ensenyat i ha accelerat un proc茅s que havia de venir. 

Com a compet猫ncies destacaria la resili猫ncia, Innovaci贸, flexibilitat, cooperaci贸, estandaritzaci贸 de processos digitals com per exemple alguns tipus d鈥檃tesa tant a usuaris com a possibles voluntaris.

canvi, canvi model gesti贸, covid_19, innovaci贸, nova realitat, organitzaci铆, organitzaci贸 social, pand猫mia

MODEL D鈥橧NNOVACI脫 脌GIL PER A INNOVAR EN TEMPS DE COVID-19

Aquests dies, a part de la situaci贸 econ貌mica, me n’adono de la import脿ncia de la necessitat d’haver treballat en 3 脿mbits competencials:

1-la digitalitzaci贸
2-la flexibilitat
3-la innovaci贸

I 茅s que el context VUCA-COVID (Vol脿til, incert, complex i ambigu) a alguns els deixa paralitzats, a d’altres els omple de por i a altres, a reaccionar i a posar-se r脿pidament a treballar aquests tres 脿mbits.
Amb la intenci贸 de treballar r脿pidament la innovaci贸 i tenint en compte les circumst脿ncies que ens acompanyen, he desenvolupat el que li dic Model d’innovaci贸 脌gil (MiA) de thinquery.

Aquest model consisteix en:

1-Observar el nostre entorn i tots els canvis que estan succeint
2-Autodiagnosi de capacitats, recursos i mercats
3-Identificaci贸 d’oportunitats i generaci贸 d’idees
4-Adaptaci贸 de capacitats, recursos i mercats pensant en la innovaci贸 que volem desenvolupar
5-Empatitzar amb el client
6-Crear la proposta de valor del nou producte o servei

Seguint aquestes passes, serem capa莽os d’adaptar les nostres capacitats al nou entorn. Moltes vegades innovar en temps de Covid-19 requereix recursos, i aquests no estan a la nostra disposici贸. Per aix貌 us recomano que per innovar sumeu les vostres capacitats i recursos a les d’alg煤 o alguna altra empresa que us complementi. Una altra recomanaci贸 seria que no us quedeu amb la idea, avanceu al concepte. Aquest proc茅s us ajuda a avan莽ar fins a arribar a tenir un producte o servei.

Thinquery聽us acompanya en aquest proc茅s. El model聽MiA聽ajuda a les empreses i als professionals a innovar i a desenvolupar productes聽i聽serveis.

Aqu铆 us deixem el webinar que vam fer per ajudar a adaptar la proposta de valor del teu negoci a l’Ag猫ncia de Desenvolupament del Bergued脿.

Contacta amb nosaltres

脿gil, Carme Saez, consultoria, covid_19, digitalitzaci贸, flexibilitat, innovaci贸, thinquery

UN VIATGE PER LA INNOVACI脫 AMB FERRAN ADRI脌

El passat divendres vaig tenir el plaer de presentar una sessi贸 amb el Ferran Adri脿 en el marc del Trufforum a Vic. M鈥檃gradaria deixar-vos algunes perles de coneixement. Aqu铆 teniu les principals idees:

  1. Atenci贸 amb la 鈥淚nnovatitis鈥: aquesta tend猫ncia a innovar per innovar sense sentit. Innovar no 茅s una moda i no sempre ha de ser la font de creixement d鈥檜na empresa, per貌 si 茅s una font de competitivitat. Ara 茅s 鈥渃ool鈥 parlar d鈥檌nnovaci贸, o dir que un 茅s innovador, per貌 atenci贸, no fer innovaci贸 per qu猫 si. Hi ha m茅s de 60 脿mbits diferents en els que es pot innovar a l鈥檈mpresa. Oportunitats no ens en poden faltar!
  2. Generar i compartir coneixement: 茅s important treballar la innovaci贸 des del coneixement. El sentit d鈥檌mmediatesa ens fa pensar que les coses s鈥檋an de fer ja, i que no cal coneixement profund. Hem de tornar a aprendre a aprendre, a estudiar, a dia d鈥檃vui 茅s un luxe. A trav茅s del Bulli Foundation ha treballat en un llibre sobre el vi que equival a una tesi doctoral valorada en 130.000 euros. En realitat estem parlant de recerca, i la recerca 茅s inversi贸.
  3. Adaptar models d鈥櫭▁it. Interessant observar en els nostre entorn, en bones pr脿ctiques que proposen altres empreses i fixar-nos com treballen altres sectors paral路lels, quins models d鈥櫭▁it podem adaptar. Estem parlant d鈥檃daptar, no de copiar.
  4. La innovaci贸 a nivell  personal 茅s l鈥檃ctitud. L鈥檃ctitud d鈥檕bservar, d鈥檃ssumir riscos, de compartir coneixement, d鈥檃daptar models d鈥櫭▁it. La creativitat forma part de nosaltres, tots en tenim. Portar-la al m脿xim nivell 茅s portar-la a un nivell de demanda tan alt que 茅s possible que no gaires ho suportin. Al Bulli, l鈥檈quip creatiu eren tres persones. La m脿xima expressi贸 de la creativitat es manifesta en l鈥檃rt, i normalment aquest no 茅s fruit del treball en equip.
  5. Receptes per innovar? Cap!! No hi ha receptes universals. Cada sector 茅s diferent, cada empresa treballa diferent, t茅 unes circumst脿ncies de mercat, financeres, de tipologia de lideratge…

El Ferran Adri脿 ha viscut la creativitat i la innovaci贸 a un nivell molt alt i molt exigent. I es nota. Ho q眉estiona tot. Parlar amb ell 茅s fer-se preguntes constantment. Una primera definici贸 generalista no 茅s suficient per ell. Li calen matisos, detalls, concreci贸. La seva manera de respondre a les preguntes 茅s totalment divergent, et transporta per un munt de frases i conceptes fins que llavors els connecta. I finalment et respon a la pregunta. Aix貌 茅s la innovaci贸, un viatge per la diverg猫ncia fins que al final arribes a la concreci贸.

bulli, coneixement, Creacci贸, creativitat, cr茅ixer, empresa, 猫xit, ferran adria, futur, innovaci贸, reptes, trufforum

Estrat猫gies d’innovaci贸 per tenir 猫xit en el mercat

El mercat escenifica cada vegada amb m茅s evid猫ncia la lluita darwiniana per trobar productes amb majors beneficis, funcionant pels mateixos principis que es regeix la Naturalesa: la competitivitat per uns recursos que s贸n escassos, prefer猫ncies del client per una innovaci贸 enfront d’una altra, i la millora de la competitivitat en cada nova generaci贸 de producte.

La innovaci贸 permet efectivament estabilitzar els preus per sobre dels costos, assegurar el rendiment per sobre del cost del capital i atreure la inversi贸. No obstant la innovaci贸 comporta altres conseq眉猫ncies: la neutralitzaci贸 a la diferenciaci贸 del competidor i la millora de la productivitat com a positives; les p猫rdues per innovaci贸, promogudes pel frac脿s, com a negativa.

El cicle vital de la innovaci贸 consta de cinc fases:

  1. Innovaci贸 i adopci贸 tecnol貌gica. 脡s el naixement de la nova tecnologia aplicada a productes i l’assimilaci贸 gradual per part del mercat.
  2. El mercat en creixement. Despr茅s de l’assimilaci贸 de la tecnologia, la demanda pels productes es mant茅 alta i amb alts marges de benefici.
  3. El mercat madur. Aqu铆 el creixement s’alenteix i s’inicia la generaci贸 de l’oferta (comodititzaci贸). Aquesta fase pot perllongar-se per temps indefinit, amb permanents renovacions.
  4. El mercat en declivi. En aquesta fase les oportunitats per innovar es fan m茅s escasses o fins i tot les empreses que dominen el mercat tenen dificultats per aconseguir beneficis, disminuint la inversi贸 i el rendiment del capital. A l’horitz贸 es comencen a albirar noves tecnologies.
  5. La fi del cicle vital, on la irrupci贸 d’una nova tecnologia es mostra com perjudicial i acaba per deixar obsoleta a l’existent.

Les empreses que volen aconseguir un avantatge competitiu hauran d’adequar aquesta estructura al seu negoci i adequar la forma d’innovaci贸 en funci贸 de la demanda en cadascuna de les fases.

Quan una empresa aconsegueix tenir 猫xit en la innovaci贸, l’煤ltim repte que li queda 茅s superar la seva pr貌pia in猫rcia organitzativa, 茅s a dir, superar la resist猫ncia al canvi d’una innovaci贸 anterior. Aqu铆 l’equip directiu ha d’abordar set passos:

1. Analitzar l’activitat actual

2. Assignar recursos per promoure el desenvolupament de nous projectes

3. Determinar de manera ambiciosa qu猫 s’espera d’ells i com es desenvoluparan

4. Coordinar i sincronitzar els recursos de l’organitzaci贸 per obtenir un pla com煤 coordinat

5. Crear sentit d’urg猫ncia per fixar-se a temps al mercat

6. Posar-se en marxa, concentrant tots els esfor莽os i accelerar la tasca dels l铆ders dels projectes

7. Mantenir-se en marxa, sense aturar-se, controlant els temps i l’execuci贸.

Aquests passos duts a terme com un bucle permeten mantenir en moviment constant tots els components d’una organitzaci贸, renovar cont铆nuament l’oferta al mercat i les capacitats del personal.

Font: El desaf铆o de Darwin

Geoffrey Moore

ISBN: 9781591842149

consultoria, creixement, estrat猫gia, 猫xit, innovaci贸, m脿rqueting, mercat, thinquery

Experimenta amb les perspectives a trav茅s de la t猫cnica de creativitat dels 6 barrets

Seguim presentant-vos t猫cniques de creativitat. Avui us portem la t猫cnica dels SIX THINKING HATS d鈥橢dward de Bono.Aquesta t猫cnica ens permet veure des de diferents punts de vista i realitats totalment diverses una idea o projecte. Promou el pensament lateral o creatiu. Aquestes diferents perspectives ens aniran molt b茅 en el moment de presa de decisions abans de decantar-se per una idea o altra. Es pot utilitzar tant a nivell individual com en equip.
  1. Qu猫 necessitem per posar en pr脿ctica aquesta t猫cnica?
Imaginaci贸. Haur铆eu de tenir 6 barrets de colors diferents, per貌 com segurament no els tindreu, utilitzarem la imaginaci贸 i en cada part del proc茅s associarem els seg眉ents pensaments a cada barret:
  • Barret blanc: Pensament objectiu / informatiu / pragm脿tic / realista
  • Barret negre: Pensament cr铆tic
  • Barret vermell: Pensament emocional
  • Barret blau: Pensament facilitador
  • Barret verd: Pensament creatiu
  • Barret groc: Pensament positiu
2. Com funciona aquesta t猫cnica?
  • S鈥檋a de 鈥減ortar鈥 un barret en cada ocasi贸. Aix貌 vol dir, que pensem d麓una manera determinada en funci贸 del barret.
  • Tots porten el mateix color de barret davant de cada idea
  • Observar la idea des de la mateixa perspectiva del Barret que portem
  1. Per a qu猫 serveix?
  • Estalviar temps
  • Disposar de tots els arguments
  • Fer fora l鈥檈go
  • Estructurar el pensament, una cosa a cada moment, ordre i enfoc.
  1. Quan cal utilitzar-los?
  • Quan necessitem idees noves
  • Quan volem millorar alguna cosa o proc茅s
  • Quan hem d鈥檈scollir
  • Quan hem d鈥檃valuar alternatives
  • Quan volem desenvolupar una oportunitat
  • Quan volem avaluar un risc
  • Quan hem d鈥檃valuar un pla estrat猫gic
  • Quan hem de resoldre un problema
  1. En quin ordre utilitzarem els barrets?
Els barrets s’utilitzen de manera diferent en funci贸 de la necessitat que tinguem. No 茅s el mateix utilitzar-los per prendre una decisi贸 que per iniciar un proc茅s creatiu. Aquest seria un ordre coherent tot i que es pot fer tan llarg o tan curt en funci贸 de les nostres necessitats.
  • Blau: Pensament facilitador
  • Vermell: Pensament emocional
  • Blanc: Pensament objectiu
  • Groc: Pensament positiu
  • Negre: Pensament cr铆tic
  • Verd: Pensament creatiu
Doncs ara amb tot aix貌 us convidem a iniciar el proc茅s d鈥檌deaci贸 tot utilitzant els barrets!Si teniu qualsevol dubte al moment d鈥檃plicar-la des de thinquery us podem ajudar. Podeu contactar aqu铆 amb nosaltres.

6 barrets, brainstorming, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, din脿mica grupal, Edward de Bono, empresa, estrat猫gia, idees, innovaci贸, m脿rqueting, pensament lateral, projecte, repte, six thinking hats, thinquery

Els beneficis de construir una bona marca

Quan parlem de m脿rqueting, una de les coses que hem de tenir en compte聽 per tal de contribuir en l鈥櫭▁it del teu projecte dins el sector 茅s LA MARCA. Aquesta 茅s la que et marcar脿 la difer猫ncia entre tu i els teus competidors i tamb茅 aportar脿 valor afegit als productes o serveis que ofereixes. Per貌 la marca no nom茅s 茅s aix貌, sin贸 que tamb茅 t鈥檃judar脿 a una millor captaci贸 i fidelitzaci贸 dels teus clients, que a mig i llarg termini vol dir un augment dels beneficis.Com hem comentat abans, una de les principals raons per la qual 茅s important crear una marca 茅s per aconseguir que el nostre producte es diferenci茂 de la resta.Avui dia, hi ha una saturaci贸 de serveis i productes i captar l’atenci贸 del consumidor 茅s cada vegada m茅s dif铆cil, per la qual cosa 茅s essencial treballar la marca i aconseguir que aquesta transmeti la visi贸 de la nostra empresa.Per aconseguir una bona marca, has de tenir clar quin 茅s el servei o producte que ofereixes, cal analitzar als competidors i tamb茅 el nostre p煤blic objectiu. Aix铆 tindrem una bona idea de quins poden ser els atributs m茅s adequats per a associar a la nostra marca.Si la marca est脿 ben dissenyada i pensada pel teu p煤blic objectiu, 茅s molt f脿cil arribar a connectar amb els clients potencials. Aquests sentiran que s’estan tenint en compte les seves necessitats i que l’empresa est脿 dedicant tots els seus esfor莽os en satisfer-les.La marca d’una empresa no 煤nicament es fa servir com un element identificador, sin贸 que pot reportar altres beneficis, com per exemple, convertir-se en garantia de qualitat, i es que si el client ha tingut una bona experi猫ncia amb el qu猫 li ofereixes, aquest assumeix la satisfacci贸 i en properes vegades optar脿 i fins i tot recomanar脿 la teva marca.Si aconsegueixes posicionar-te b茅 i desmarcar-te tal i com hem comentat a l鈥檌nici pots arribar a聽 aconseguir que el client 茅s fixi en quelcom m茅s que el preu, sin贸 que aquest acabi decantant-se per altres aspectes qualitatius.Una bona marca no nom茅s li reporta beneficis a una companyia a nivell extern, sin贸 que a nivell intern tamb茅 pot sortir molt refor莽ada.A m茅s de generar confian莽a entre els teus clients, tamb茅 s’aconsegueix una major confian莽a i motivaci贸 dels teus treballadors, ja que aquests poden associar la marca amb un sentit de prop貌sit. Sentiran que el seu treball 茅s productiu, que els d贸na una imatge professional i d’猫xit i els motivar脿 a seguir esfor莽ant-se per millorar la visi贸 que els clients tenen de l’empresa per la qual treballen.Una vegada que saps quins s贸n tots els avantatges de crear una bona marca per al teu negoci, 茅s important que tinguis en compte alguns consells per triar un nom que t鈥檃sseguri 猫xits i que coneguis quins s贸n els passos que has de seguir per registrar-la.A thinquery t鈥檃judem i t鈥檃companyem per comen莽ar el teu projecte tot encaminant les teves idees per tal de definir聽 el teu negoci, la teva proposta de valor i tamb茅 la marca. Tamb茅 ajudem a aquelles empreses ja iniciades a redefinir la seva marca i a posicionar-la per a arribar a nous clients.

beneficis, bona marca, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, estrat猫gia, innovaci贸, marca, marketing, m脿rqueting, projecte, sostenible, thinquery

Idees fresques amb la t猫cnica random word d’Edward de Bono

Tal i com vam publicar en el post passat, l鈥檈stiu 茅s un bon moment per generar bones idees, ens relaxem, llegim m茅s i estem m茅s receptius a coses noves: tenim la ment m茅s oberta. Per aix貌 us volem introduir algunes t猫cniques de creativitat i avui us presentem el RANDOM WORD!Aquesta t猫cnica s鈥檜tilitza quan volem tenir idees 鈥渄isruptives鈥, fora d鈥檃ll貌 que pensem normalment. Ens ubica en un context diferent i genera noves connexions. El nostre cervell 鈥渟’activa鈥. Aquesta t猫cnica va molt b茅 quan necessitem inspirar-nos o estem bloquejats.La t猫cnica consisteix en triar una paraula a l鈥檃tzar, com ho farem?
  1. Definim clarament el repte que volem resoldre, o el focus on posem l’atenci贸 i on necessitem idees.
  2. Podem escriure entre tots paraules en papers petits i ficar-les en una bossa. Una persona extreu la paraula. Una altra manera de fer-ho 茅s obrint un diccionari i triant la primera paraula que trobem. Han de ser paraules riques en contingut. Tamb茅 podeu trobar generadors de paraules aleat貌ries a internet: www.palabrasque.com/palabra-aleatoria.php i聽www.palabrasaleatorias.com.
  1. Un cop escollida la paraula, aquesta es converteix en el centre dels nostres pensaments. Posem l’exemple de la paraula CASA. L鈥檃notem ben gran en una pissarra i autom脿ticament comencem a escriure en un altre paper totes les idees que ens evoca la paraula casa. Us deixem un exemple:
REPTE: 鈥淚ncrementar el nombre de persones que entren a la nostra botiga鈥滵e la paraula CASA ens venen al cap: fam铆lia, espais, confort, protecci贸, descans,…
  1. Un cop tenim aquests passos fets, es tracta de relacionar el repte/focus/problema inicial i lligar-ho amb cadascuna de les paraules que han sorgit amb la relaci贸 de la paraula CASA. Per exemple: aconseguir que les fam铆lies senceres vinguin al nostre establiment a partir d’una promoci贸 de descomptes si s贸n m茅s d’un membre de la fam铆lia que compra.
L鈥檕bjectiu d鈥檃quest proc茅s 茅s for莽ar les connexions entre els atributs de la paraula i el repte, aportant idees.Farem exactament el mateix amb tantes paraules com sigui necessari i finalment exposarem totes les connexions.Us emplacem a provar aquesta t猫cnica! 脡s gaireb茅 com un joc i comprova que partint d鈥檃questa base, tots som creatius!Si teniu qualsevol dubte o voleu que us ajudem a aplicar la t猫cnica podeu contactar amb nosaltres aqu铆.

brainstorming, creativitat, creixement, Disseny, empresa, estrat猫gia, idees, innovaci贸, random word, repte, Repte Empresa, t猫cniques, thinquery

L鈥檈stiu 茅s per prendre idees fresques!

Encara que pot semblar contradictori, l鈥檈stiu 茅s per prendre idees refrescants s铆, i 茅s que amb l鈥檃rribada de l鈥檈stiu i les vacances 茅s com viure un final d鈥檃ny, la gent fa balan莽, analitza el passat i es planteja nous prop貌sits de cara al setembre, gaireb茅 com fem a l鈥檋ivern per cap d鈥檃ny. I 茅s que la influ猫ncia de l’acabament del curs escolar, i el temps lliure que ens deixen les vacances, ens inspiren a fer aix貌 tamb茅 durant aquest per铆ode.Les activitats d鈥檕ci s贸n protagonistes i aquest 茅s un gran element per facilitar el pensament creatiu, per agafar alhora perspectiva i deixar que la creativitat faci la seva feina.脡s a partir d鈥檃quest post que us anirem presentant diferents eines per practicar de manera ordenada. I 茅s que el m脿rqueting, el branding, i la innovaci贸 requereixen d’un reguitzell de t猫cniques per arribar als objectius finals: dur a terme les idees i impactar en el nostre mercat!A thinquery utilitzem diferents t猫cniques de creativitat per oferir als nostres clients 鈥渋dees fresques鈥. Les t猫cniques no deixen de ser un proc茅s que ens convida a ser meticulosos en totes les etapes.Molts pensen que la creativitat 茅s una capacitat que no s’entrena, o que la t茅 qui ha nascut amb ella, i que no tothom 茅s creatiu. Res m茅s lluny de la realitat. Si seguim les diferents etapes que ens proposen les t猫cniques, serem capa莽os de ser molt prol铆fics amb les idees.Com sabem si som o no creatius? Per la quantitat d’idees que som capa莽os de generar , per l’originalitat, solucions 煤niques i innovadores, per com d’elaborades s贸n les idees i per la flexibilitat, 茅s a dir, com de capa莽os som d’adaptar altres enfocs.En els propers pots us explicarem pas a pas, com utilitzar les eines.

brainstorming, consultoria, creativitat, creixement, eines, empresa, empreses, estiu, estrat猫gia, idees, innovaci贸, objetcius, refrescant, repte, Repte Empresa, t猫cniques, thinquery

Mapes mentals en el Lab d’Acci贸 Social 2018

Divendres passat vam comen莽ar les sessions d’innovaci贸 en el “Lab d’Acci贸 Social 2018” a la Facultat de Comunicaci贸 Blanquerna. Set entitats del tercer sector desenvolupen durant 7 sessions un repte, el qual persegueix generar un projecte que ha de garantir la continu茂tat i sostenibilitat econ貌mica de la seva causa.A la primera sessi贸 hem treballat els mapes mentals. Les entitats han descrit el seu prop貌sit a trav茅s d’un mapa. Els mapes mentals persegueixen diversos objectius:
  • Disposar de tota la informaci贸 a la vista, incorporant tota la informaci贸 necess脿ria per a la millor comprensi贸.
  • Promoure la participaci贸 de tots els membres de l’equip.
  • Compartir diferents punts de refer猫ncia (des de quina perspectiva s’aborda el tema).
  • Connectar amb m茅s facilitat els diferents conceptes. Agilitzar les connexions de les dues parts del cervell (la creativa i la racional). Treballem el pensament lateral.
  • Incrementem la nostra capacitat de memoritzar causa de que el nostre cervell treballa en la seva totalitat.
  • Millorem l’autoestima dels participants, ja que Incloem totes les opinions.
En definitiva, el mapa mental 茅s una eina que ens permet ser m茅s creatius. A thinquery t’ensenyem com aplicar-ho per aconeguir els teus objectius.

Blanquerna, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, din脿mica grupal, estrat猫gia, idees, innovaci贸, lab acci贸 social, lab blanquerna, lab innovaci贸, mapes mentals, organitzacions, pensament visual, projecte, repte, Repte Empresa, thinquery

LA RODA DE LA VIDA? NO! LA RODA DE LA FEINA Nous prop貌sits professionals

Quan comen莽a un nou any pensem en quins seran aquests nous prop貌sits i entre d鈥檈lls, segur hi ha els de la feina. A vegades ens trobem que estem malament a la feina i no sabem el perqu猫. Ens costa concretar i saber si all貌 est脿 en les nostres mans canviar-ho o no.Despr茅s d’un canvi laboral, molta gent em demanava qu猫 茅s el que em va portar a fer el pas. Vaig analitzar tots i cada un dels aspectes per mi eren importants a la feina, i si podia o no resoldre’ls.聽 Vaig fer tot el possible, per貌 finalment, no ho vaig aconseguir i vaig deixar la feina.Despr茅s de respondre a tantes preguntes i donar tants consells, vaig arribar a crear 鈥LA RODA DE LA FEINA鈥. Una eina 鈥渉omemade鈥 que ens ajudar脿 a analitzar qu猫 茅s el que hem de millorar i on hem d’intervenir abans de plantejar-nos un canvi.Com funciona?Aqu铆 teniu l鈥檈xemple que jo utilitzo, per貌 cadasc煤 es pot posar els conceptes i les particions que cregui convenients segons la seva situaci贸. Llavors valorem de l鈥1 al 10 cada un dels aspectes, tenint en compte que 1 茅s el que menys i el que est脿 al centre i 10 茅s el que m茅s que est脿 a l鈥檃ltre punta del centre. Aix铆 doncs, quan valorem dibuixem un punt sobre la l铆nia en funci贸 de la nostra valoraci贸. Llavors unim tots els punts mitjan莽ant l铆nies.Obtenim una vis贸 global que et diu com est脿s actualment. I 茅s a partir de llavors que has d鈥檌dear un pla de millora per poder aconseguir la roda de la feina que desitgem. Si som conscients de quins s贸n els aspectes que hem de millorar i treballem per solucionar-los aconseguireu estar b茅 a la feina!

avaluaci贸, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, eina, empresa, estrat猫gia, idees, innovaci贸, m脿rqueting personal, professional, roda de la feina, thinquery

Som una consultoria de desenvolupament de negoci. A trav茅s del nostre m猫tode thinquery acompanyem a les empreses a aconseguir els seus projectes i reptes innovadors i de creixement. Som un equip de professionals experts en planificaci贸 estrat猫gica, innovaci贸, m脿rqueting i creativitat en el m贸n de l鈥檈mpresa i les persones.