Etiqueta: m脿rqueting

Estrat猫gies d’innovaci贸 per tenir 猫xit en el mercat

El mercat escenifica cada vegada amb m茅s evid猫ncia la lluita darwiniana per trobar productes amb majors beneficis, funcionant pels mateixos principis que es regeix la Naturalesa: la competitivitat per uns recursos que s贸n escassos, prefer猫ncies del client per una innovaci贸 enfront d’una altra, i la millora de la competitivitat en cada nova generaci贸 de producte.

La innovaci贸 permet efectivament estabilitzar els preus per sobre dels costos, assegurar el rendiment per sobre del cost del capital i atreure la inversi贸. No obstant la innovaci贸 comporta altres conseq眉猫ncies: la neutralitzaci贸 a la diferenciaci贸 del competidor i la millora de la productivitat com a positives; les p猫rdues per innovaci贸, promogudes pel frac脿s, com a negativa.

El cicle vital de la innovaci贸 consta de cinc fases:

  1. Innovaci贸 i adopci贸 tecnol貌gica. 脡s el naixement de la nova tecnologia aplicada a productes i l’assimilaci贸 gradual per part del mercat.
  2. El mercat en creixement. Despr茅s de l’assimilaci贸 de la tecnologia, la demanda pels productes es mant茅 alta i amb alts marges de benefici.
  3. El mercat madur. Aqu铆 el creixement s’alenteix i s’inicia la generaci贸 de l’oferta (comodititzaci贸). Aquesta fase pot perllongar-se per temps indefinit, amb permanents renovacions.
  4. El mercat en declivi. En aquesta fase les oportunitats per innovar es fan m茅s escasses o fins i tot les empreses que dominen el mercat tenen dificultats per aconseguir beneficis, disminuint la inversi贸 i el rendiment del capital. A l’horitz贸 es comencen a albirar noves tecnologies.
  5. La fi del cicle vital, on la irrupci贸 d’una nova tecnologia es mostra com perjudicial i acaba per deixar obsoleta a l’existent.

Les empreses que volen aconseguir un avantatge competitiu hauran d’adequar aquesta estructura al seu negoci i adequar la forma d’innovaci贸 en funci贸 de la demanda en cadascuna de les fases.

Quan una empresa aconsegueix tenir 猫xit en la innovaci贸, l’煤ltim repte que li queda 茅s superar la seva pr貌pia in猫rcia organitzativa, 茅s a dir, superar la resist猫ncia al canvi d’una innovaci贸 anterior. Aqu铆 l’equip directiu ha d’abordar set passos:

1. Analitzar l’activitat actual

2. Assignar recursos per promoure el desenvolupament de nous projectes

3. Determinar de manera ambiciosa qu猫 s’espera d’ells i com es desenvoluparan

4. Coordinar i sincronitzar els recursos de l’organitzaci贸 per obtenir un pla com煤 coordinat

5. Crear sentit d’urg猫ncia per fixar-se a temps al mercat

6. Posar-se en marxa, concentrant tots els esfor莽os i accelerar la tasca dels l铆ders dels projectes

7. Mantenir-se en marxa, sense aturar-se, controlant els temps i l’execuci贸.

Aquests passos duts a terme com un bucle permeten mantenir en moviment constant tots els components d’una organitzaci贸, renovar cont铆nuament l’oferta al mercat i les capacitats del personal.

Font: El desaf铆o de Darwin

Geoffrey Moore

ISBN: 9781591842149

consultoria, creixement, estrat猫gia, 猫xit, innovaci贸, m脿rqueting, mercat, thinquery

Qu猫 entenem per la comunicaci贸 redundant?

Quan sentim la paraula redundant, pensem en repetici贸, concepte ent猫s, expressat ja de聽diverses聽maneres i que es聽sobreent茅n. 脡s important ser constant quan comuniquem. Hem de ser creatius per no avorrir. Estem en un moment聽en el qual聽les persones estem exposades a milers de missatges. Es diu, que nom茅s en publicitat, rebem 3.000 impactes diaris. Una de les claus de l’猫xit en la publicitat es deu a la repetici贸 del missatge que es vol transmetre. Moltes de les grans marques han aconseguit posicionar-se al capdavant amb la continuada reiteraci贸 del seu missatge, tant 茅s l’猫xit que hi ha marques que s贸n recordades en l’imaginar聽col路lectiu d’una 猫poca. Un exemple n’茅s el聽Colacao, amb la seva m铆tica can莽贸 de聽l’anunci聽“Colacaodesayunoymerienda” de l’any 1946. Actualment per貌 hi ha marques que tamb茅 es promocionen sent repetitives amb el seu missatge, com pot ser Coca-Cola amb聽la campanya“Compartefelicidad“. Si busquem un cas sorprenent aqu铆 a Catalunya, penso en la campanya de Platja d’Aro 365, que s’ha sabut posicionar i ser reconeguda arreu del territori. El que vol 茅s mostrar que Platja d’Aro no 茅s nom茅s un municipi costaner, destinaci贸 de temporada d’estiu sin贸 que 茅s un municipi per viure’l els 365 dies de l’any. Fa anys que la vila de Platja d’Aro aplica aquesta campanya a tots els nivells. Nom茅s entrar en aquesta vila, ja trobes la campanya integrada en el paisatge urb脿, banderoles als fanals, cartells de benvinguda i fins i tot s’incorpora a les rotondes de circulaci贸. Platja d’Aro aplica la marca 365 en la cartelleria, institucional, festiva… i fins i tot aconsegueix que el seu teixit associatiu l’utilitzi. 脡s constant i consistent, cosa que costa molt d’aconseguir en marques amb un abast tan gran. La ciutat 茅s coherent amb la marca i el missatge. Si hi vas un diumenge, el comer莽 est脿 obert, tant a l’estiu com a l’hivern. Sens dubte, quan visites Platja d’Aro la campanya et convida a tornar-hi m茅s vegades i comprovar que la vila 茅s viva els 365 dies de l’any. Aqu铆 us deixem un v铆deo de la campanya:

comunicaci贸, consultoria, creativitat, eines, empresa, estrat猫gia, idees, marketing, m脿rqueting, projecte, publicitat, redundant, repetir, repte, thinquery

Qu猫 fer quan no coneixem totalment als nostres clients objectiu

Una de les primeres preguntes que fem quan arribem a una empresa per treballar el pla de m脿rqueting 茅s: Qui s贸n els teus clients objectiu? Si la resposta no 茅s clara, aprofundim en el tema. Existeix una confusi贸 entre el client, el prescriptor i el consumidor o usuari.
  • El client: 茅s el que ens compra
  • El prescriptor: 茅s el que ens recomana
  • Usuari: 茅s el que fa 煤s del nostre producte o servei
Quan s鈥檈stableix un pla de m脿rqueting, hem de tenir en compte aquests tres p煤blics. L鈥檈strategia canviar脿 en funci贸 de qui ens dirigim. Per exemple: som fabricants d鈥檜lleres:
  • Client: l’貌ptic o el distribu茂dor (majorista)
  • Prescriptor: l鈥櫭瞤tic o podria ser un influencer, revista鈥
  • Usuari: la persona que compra i portar脿 les ulleres
Sembla l貌gic que no ens dirigirem de la mateixa manera als tres tipus de segments i tamb茅 que ens interessa arribar a tots tres. Per aix貌 茅s important con猫ixer b茅 als nostres clients. La nostra xarxa comercial ha de mantenir una estreta relaci贸 amb els clients i ha de transmetre aquesta informaci贸 a l’empresa. Aix貌 no sempre 茅s possible, sobretot si tenim xarxes comercials externes. Est脿 clar que la millor investigaci贸 de mercat 茅s el di脿leg continuat amb els clients objectiu, de forma individual i en grup. D鈥檃questa manera podem obtenir moltes idees i opinions. Aquestes converses informals, encara que s贸n molt valuoses, no s贸n suficients. Aqu铆 teniu una relaci贸 de diferents m猫todes. No tots s贸n v脿lids, ja que hem de tenir present el tipus de client que tenim i decidir sobre quin volem investigar.
  • Entrevistes en profunditat: trobades reiterades, cara a cara, entre聽 l鈥檌nvestigador i un o dos informants. L鈥檕bjectiu d鈥檃questes 茅s la comprensi贸 de les perspectives que tenen els informants respecte a les seves vides, experi猫ncies o situacions, tal com les expressen amb les seves pr貌pies paraules.
  • Grups de discussi贸 o focus groups: 茅s una t猫cnica de m脿rqueting on es conviden de 8 a 12 persones a participar en una conversa liderada per un moderador i per parlar d’un tema espec铆fic. Aquest tipus d’eina es fa servir per explorar, per貌 no ser脿 mai definitiva.
  • Enquestes: l’investigador desenvolupa un q眉estionari detallat que 茅s enviat i respost per una mostra representativa de la poblaci贸 objectiu. D’aquesta manera s’obtindr脿 una imatge adequada de les actituds de la poblaci贸 de la qual s’ha pres la mostra.
  • Comprador misteri贸s o mystery shopper: 茅s un m猫tode d’investigaci贸 de mercat en el qual es contracta a persones perqu猫 actu茂n com a clients ficticis i informin sobre les seves interaccions amb els empleats, infraestructures i sistemes de l’empresa. Aix铆 per exemple, un restaurant pot contractar compradors misteriosos perqu猫 dinin o sopin a l鈥檈stabliment i informin de les seves experi猫ncies. Les empreses es veuen amb freq眉猫ncia sorpreses pels errors que cometen els seus propis empleats en no tractar els clients de forma adequada.
  • Percepcions del consumidor: utilitzant la t猫cnica denominada “mapejat perceptual” o mapa de 鈥減osicionament鈥, l’investigador pot demostrar com els consumidors perceben diferents marques amb relaci贸 a una s猫rie d’atributs. Suposem que es demana als consumidors que puntu茂n les marques de cotxes en dues dimensions, estatus i fiabilitat. La investigaci贸 podria demostrar que el consumidor mitj脿 posicionaria el Jaguar com el d’estatus m茅s alt, per貌 mig en fiabilitat, i que puntuaria a Toyota com mig en estatus, per貌 alt en fiabilitat. Observant tots els autom貌bils en l’espai del mapa perceptiu, es podria concloure quins s贸n els competidors m茅s propers a una marca en particular.
  • Establir panells de consumidors i/o distribu茂dors: un panell de consumidors consisteix a establir un acord amb una s猫rie de clients que accepten ser entrevistats peri貌dicament sobre noves idees, productes o campanyes de publicitat o de relacions p煤bliques. Els membres del panell poden ser contactats per correu electr貌nic o postal, o b茅 telef貌nicament, i se’ls pot recompensar amb diners o productes. El panell ve a ser un grup de discussi贸 (focus group) que s’ha triat per representar a la poblaci贸 objectiu. Tamb茅 es poden crear panells amb distribu茂dors i prove茂dors, de manera que aportin un altre punt de vista sobre els assumptes d’inter猫s per a l’empresa.
  • Instal路lar un software de gesti贸 de la relaci贸 amb els clients (CRM) i dur a terme una prospecci贸 de dades. Les empreses estan recollint cada vegada m茅s informaci贸 sobre els seus clients, amb l’esperan莽a d’arribar a un coneixement m茅s profund d’aquests. De totes aquestes fonts d’informaci贸, les compres passades constitueixen la informaci贸 m茅s 煤til, perqu猫 indiquen les prefer猫ncies revelades dels consumidors.
Tenir un bon estudi del client ens permetr脿 ser capa莽os d’adquirir m茅s coneixement dels diferents segments que poden representar una nova oportunitat per a una empresa. Tamb茅 poden identificar tend猫ncies en productes, caracter铆stiques o serveis que podrien incorporar-se a la nova oferta d’una empresa. Bibliografia:聽 Los 10 pecados capitales del marketing, Philip Kotler

Carme Saez, client, client objectiu, consultoria, consumidor, creixement, eines, empresa, estrat猫gia, idees, m脿rqueting, organitzacions, prescriptor, repte, thinquery

Aico redefineix la seva marca com a fruit d’una reflexi贸 estrat猫gica

En poques ocasions es treballa una marca de manera tan completa i profunda com hem pogut fer amb AICO, l鈥橝ssociaci贸 d鈥橧nstal路ladors Catalans Oficials: des de l’estrat猫gia. Segons el llibre, 聽鈥淟es 6 regles per a聽 revitalitzar una marca鈥 de Larry Light i Joan Kiddon , la revitalitzaci贸 d’una marca passa per 6 fases. Aquestes fases s贸n les que s鈥檋an treballat amb AICO: Centrar l鈥檕rganitzaci贸 en aquest canvi: tot l鈥檈quip participa del projecte. Des de la planificaci贸 estrat猫gica fins a la selecci贸 del logotip i colors definitius. Les din脿miques participatives van ser la clau per implicar i motivar les persones en el projecte. Aconseguir la rellev脿ncia de la marca: quan es fa una renovaci贸 d’imatge corporativa, aquesta ha de ser notablement diferent d’altres marques, s鈥檋a de diferenciar. Per aix貌, l鈥檃plicaci贸 del disseny i tenir clar el posicionament que volem aconseguir 茅s clar. En el cas d鈥橝ICO, els colors representen el foc i l鈥檃igua, i les formes rodones, les conduccions, tant d’aigua, gas com els propis cables. Reinventar l鈥檈xperi猫ncia de marca: per aix貌 es va treballar a fons l鈥檈xperi猫ncia de client quan entra en contacte amb l鈥檃ssociaci贸. Des de l’aspecte cuidat de la fa莽ana i la retolaci贸, fins a la creaci贸 d鈥檜n CRM a mida per tal de controlar els productes i serveis m茅s demandats, les consultes recurrents i el temps d鈥檃tenci贸 i derivaci贸 del client amb l’objectiu d鈥檕ferir el millor servei. Refor莽ar la cultura orientada a resultats: a partir del pla estrat猫gic, es defineixen els objectius i els plans d鈥檃cci贸 i d’aqu铆 els indicadors. Aquest 茅s el primer pas per orientar les persones i crear la cultura orientada a aconseguir el que realment 茅s necessari per a l鈥檈voluci贸 de l’organitzaci贸. Apostar per la confian莽a en la marca: un dels factors que contribueixen al creixement de la marca 茅s com de forta 茅s, en base a com de coneguda 茅s. Per aix貌 AICO ha apostat per la comunicaci贸, per fer-se visible i contribuir encara m茅s a la tasca divulgativa i formativa de l鈥檃ssociaci贸. Millorar la coordinaci贸 global de la mateixa: per aix貌 cal construir un pla de m脿rqueting que s’enfoqui en donar visibilitat a la marca tant a nivell f铆sic, com digital. En el cas d鈥橝ICO, l’arquitectura de la marca era essencial per tal de definir la relaci贸 que existeix entre les diferents marques i els seus plans de comunicaci贸. Thinquery ha participat en el proc茅s de redefinici贸 de la marca no nom茅s des de l鈥檃specte est猫tic, sin贸 el que realment transforma: l鈥檈strat猫gic. La direcci贸 d鈥橝ICO i el seu equip han estat implicats en tot aquest proc茅s d麓una manera proactiva i el resultat ha estat tot un 猫xit!

aico, associaci贸, consultoria, creixement, empresa, estrat猫gia, instal路ladors, marca, m脿rqueting, Osona, projecte, redefinici贸, repte, thinquery

Experimenta amb les perspectives a trav茅s de la t猫cnica de creativitat dels 6 barrets

Seguim presentant-vos t猫cniques de creativitat. Avui us portem la t猫cnica dels SIX THINKING HATS d鈥橢dward de Bono. Aquesta t猫cnica ens permet veure des de diferents punts de vista i realitats totalment diverses una idea o projecte. Promou el pensament lateral o creatiu. Aquestes diferents perspectives ens aniran molt b茅 en el moment de presa de decisions abans de decantar-se per una idea o altra. Es pot utilitzar tant a nivell individual com en equip.
  1. Qu猫 necessitem per posar en pr脿ctica aquesta t猫cnica?
Imaginaci贸. Haur铆eu de tenir 6 barrets de colors diferents, per貌 com segurament no els tindreu, utilitzarem la imaginaci贸 i en cada part del proc茅s associarem els seg眉ents pensaments a cada barret:
  • Barret blanc: Pensament objectiu / informatiu / pragm脿tic / realista
  • Barret negre: Pensament cr铆tic
  • Barret vermell: Pensament emocional
  • Barret blau: Pensament facilitador
  • Barret verd: Pensament creatiu
  • Barret groc: Pensament positiu
2. Com funciona aquesta t猫cnica?
  • S鈥檋a de 鈥減ortar鈥 un barret en cada ocasi贸. Aix貌 vol dir, que pensem d麓una manera determinada en funci贸 del barret.
  • Tots porten el mateix color de barret davant de cada idea
  • Observar la idea des de la mateixa perspectiva del Barret que portem
  1. Per a qu猫 serveix?
  • Estalviar temps
  • Disposar de tots els arguments
  • Fer fora l鈥檈go
  • Estructurar el pensament, una cosa a cada moment, ordre i enfoc.
  1. Quan cal utilitzar-los?
  • Quan necessitem idees noves
  • Quan volem millorar alguna cosa o proc茅s
  • Quan hem d鈥檈scollir
  • Quan hem d鈥檃valuar alternatives
  • Quan volem desenvolupar una oportunitat
  • Quan volem avaluar un risc
  • Quan hem d鈥檃valuar un pla estrat猫gic
  • Quan hem de resoldre un problema
  1. En quin ordre utilitzarem els barrets?
Els barrets s’utilitzen de manera diferent en funci贸 de la necessitat que tinguem. No 茅s el mateix utilitzar-los per prendre una decisi贸 que per iniciar un proc茅s creatiu. Aquest seria un ordre coherent tot i que es pot fer tan llarg o tan curt en funci贸 de les nostres necessitats.
  • Blau: Pensament facilitador
  • Vermell: Pensament emocional
  • Blanc: Pensament objectiu
  • Groc: Pensament positiu
  • Negre: Pensament cr铆tic
  • Verd: Pensament creatiu
Doncs ara amb tot aix貌 us convidem a iniciar el proc茅s d鈥檌deaci贸 tot utilitzant els barrets! Si teniu qualsevol dubte al moment d鈥檃plicar-la des de thinquery us podem ajudar. Podeu contactar aqu铆 amb nosaltres.

6 barrets, brainstorming, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, din脿mica grupal, Edward de Bono, empresa, estrat猫gia, idees, innovaci贸, m脿rqueting, pensament lateral, projecte, repte, six thinking hats, thinquery

Els beneficis de construir una bona marca

Quan parlem de m脿rqueting, una de les coses que hem de tenir en compte聽 per tal de contribuir en l鈥櫭▁it del teu projecte dins el sector 茅s LA MARCA. Aquesta 茅s la que et marcar脿 la difer猫ncia entre tu i els teus competidors i tamb茅 aportar脿 valor afegit als productes o serveis que ofereixes. Per貌 la marca no nom茅s 茅s aix貌, sin贸 que tamb茅 t鈥檃judar脿 a una millor captaci贸 i fidelitzaci贸 dels teus clients, que a mig i llarg termini vol dir un augment dels beneficis. Com hem comentat abans, una de les principals raons per la qual 茅s important crear una marca 茅s per aconseguir que el nostre producte es diferenci茂 de la resta. Avui dia, hi ha una saturaci贸 de serveis i productes i captar l’atenci贸 del consumidor 茅s cada vegada m茅s dif铆cil, per la qual cosa 茅s essencial treballar la marca i aconseguir que aquesta transmeti la visi贸 de la nostra empresa. Per aconseguir una bona marca, has de tenir clar quin 茅s el servei o producte que ofereixes, cal analitzar als competidors i tamb茅 el nostre p煤blic objectiu. Aix铆 tindrem una bona idea de quins poden ser els atributs m茅s adequats per a associar a la nostra marca. Si la marca est脿 ben dissenyada i pensada pel teu p煤blic objectiu, 茅s molt f脿cil arribar a connectar amb els clients potencials. Aquests sentiran que s’estan tenint en compte les seves necessitats i que l’empresa est脿 dedicant tots els seus esfor莽os en satisfer-les. La marca d’una empresa no 煤nicament es fa servir com un element identificador, sin贸 que pot reportar altres beneficis, com per exemple, convertir-se en garantia de qualitat, i es que si el client ha tingut una bona experi猫ncia amb el qu猫 li ofereixes, aquest assumeix la satisfacci贸 i en properes vegades optar脿 i fins i tot recomanar脿 la teva marca. Si aconsegueixes posicionar-te b茅 i desmarcar-te tal i com hem comentat a l鈥檌nici pots arribar a聽 aconseguir que el client 茅s fixi en quelcom m茅s que el preu, sin贸 que aquest acabi decantant-se per altres aspectes qualitatius. Una bona marca no nom茅s li reporta beneficis a una companyia a nivell extern, sin贸 que a nivell intern tamb茅 pot sortir molt refor莽ada. A m茅s de generar confian莽a entre els teus clients, tamb茅 s’aconsegueix una major confian莽a i motivaci贸 dels teus treballadors, ja que aquests poden associar la marca amb un sentit de prop貌sit. Sentiran que el seu treball 茅s productiu, que els d贸na una imatge professional i d’猫xit i els motivar脿 a seguir esfor莽ant-se per millorar la visi贸 que els clients tenen de l’empresa per la qual treballen. Una vegada que saps quins s贸n tots els avantatges de crear una bona marca per al teu negoci, 茅s important que tinguis en compte alguns consells per triar un nom que t鈥檃sseguri 猫xits i que coneguis quins s贸n els passos que has de seguir per registrar-la. A thinquery t鈥檃judem i t鈥檃companyem per comen莽ar el teu projecte tot encaminant les teves idees per tal de definir聽 el teu negoci, la teva proposta de valor i tamb茅 la marca. Tamb茅 ajudem a aquelles empreses ja iniciades a redefinir la seva marca i a posicionar-la per a arribar a nous clients.

beneficis, bona marca, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, estrat猫gia, innovaci贸, marca, marketing, m脿rqueting, projecte, sostenible, thinquery

Thinquery participa en la conceptualitzaci贸 i desenvolupament del projecte experimental per impulsar l鈥檈xportaci贸 de les pimes osonenques

Comexcat 茅s el nom que se li ha donat a un projecte pioner a Catalunya que persegueix quatre objectius principals:
  1. L’aprenentatge del m贸n de l鈥檈xportaci贸 des d’una vessant multisectorial i variada
  2. Formaci贸 pr脿ctica per aprofundir en la iniciaci贸 a l’exportaci贸 de les empreses
  3. Compaginar el projecte amb la formaci贸 DUAL
  4. La possible incorporaci贸 d’un dels estudiants en alguna de les empreses interessades en el programa.
El programa Comexcat en la seva primera edici贸 ha estat experimental donat que no existia cap experi猫ncia pr猫via on es combin茅s un expert en exportaci贸 (Exportexpert), Thinquery com a expert en estrat猫gia de negoci i innovaci贸 i dos estudiants. A m茅s, Comexcat ha disposat d鈥檜n espai permanent destinat a oficina i amb visibilitat i marca pr貌pia. El programa es va inciar a principis de novembre de 2017,聽 realitzant entrevistes personals amb la totalitat de les empreses adherides per tal de contrastar l’inter猫s real d’aquestes en el programa i en l’activitat exportadora. Ha finalitzat a mitjans de juliol de 2018 i es preveu una segona edici贸 pel curs 2018-2019. La Fundaci贸 Dualiza Bankia, 茅s la que d贸na suport i finan莽ament per la Formaci贸 Dual i amb col路laboraci贸 del Departament d’Ensenyament de la Generalitat聽de Catalunya i la Cambra Oficial de Comer莽, Ind煤stria, Serveis i Navegaci贸 de聽Barcelona. Comexcat ha estat una oportunitat tant per a les empreses com per als estudiants. Per a les empreses, donat que han tingut un assessorament individual i un suport expert per a les seves operacions, consultes o inquietuds de mercats. Per als estudiants, perqu猫 els ha perm猫s introduir-se com a departament extern d’exportaci贸 en el negoci de les empreses i entendre millor el m贸n empresarial, acompanyats d’una experta. Thinquery ha participat en la conceptualitzaci贸 del projecte, la captaci贸 de les empreses, dotant de contingut i creant eines de seguiment per als alumnes i les empreses. Tamb茅 ha aportat la visi贸 estrat猫gica a les pimes assessorades.

bankia, comexcat, consultoria, creixement, estrat猫gia, exportaci贸, formaci贸 dual, innovaci贸, institut de vic, internacionalitzaci贸, iviccomexcat, m脿rqueting, organitzacions, Osona, pimes, projecte, thinquery

Carme Saez, experi猫ncia i coneixement al capdavant de thinquery

Som un equip de professionals experts en diferents disciplines vinculades a l鈥檈strat猫gia, la creativitat i la innovaci贸 en el m贸n de l鈥檈mpresa. Liderats per Carme S脿ez, vinculada a La Farga durant m茅s de 17 anys, ajudem les empreses en el proc茅s d鈥檌mplantaci贸 de la innovaci贸 i la creativitat per impulsar-les al creixement. S脿ez aporta a l鈥檈quip els coneixements adquirits al llarg de la seva 脿mplia traject貌ria en el m贸n empresarial. Llicenciada en Econ貌miques i MBA, inicia el seu recorregut professional en el m贸n de les vendes. Posteriorment, i despr茅s de formar-se en les millors escoles de negocis, s鈥檈specialitza en el m脿rqueting i, en aquest camp, desenvolupa tasques de m脿xima responsabilitat fet que li permet introduir-se en el m贸n de l鈥檈strat猫gia empresarial. Conven莽uda que la creativitat i la innovaci贸 s贸n dos factors decisius per a la superviv猫ncia de l鈥檈mpresa a llarg termini, s鈥檈ndinsa en aquest m贸n i exerceix el c脿rrec de directora d鈥檌ntel路lig猫ncia competitiva des del qual gestiona el proc茅s de R+D+I, els projectes d鈥檈nginyeria, la gesti贸 de la tecnologia, la millora dels processos i dels productes i el m脿rqueting estrat猫gic. Des del dia a dia a l鈥檈mpresa s鈥檃propa al m贸n de la recerca i el coneixement, ja que s鈥檈ncarrega de la relaci贸 amb les universitats i els centres tecnol貌gics. Tamb茅 tasta i s鈥檈namora del m贸n de la cultura amb la coordinaci贸 del projecte museol貌gic i museogr脿fic del Museu del Coure, del qual n鈥檃ssumeix la direcci贸. Una iniciativa que li permet descobrir sectors aparentment allunyats de les seves 脿rees, per貌 que connecta amb precisi贸 i n鈥檕bt茅 resultats excel路lents. Apassionada per la innovaci贸, tamb茅 lidera el programa La f脿brica de l鈥檌mpuls a la innovaci贸, en el marc de l鈥檃g猫ncia d鈥檈mprenedoria, innovaci贸 i coneixement Creacci贸 de la comarca d鈥橭sona. S脿ez exerceix el lideratge d鈥檜n equip que treballem de forma coordinada per oferir la soluci贸 m茅s adequada a cada companyia. La suma de talents ens permet tenir una visi贸 global de l鈥檈mpresa i les seves problem脿tiques i, conseq眉entment, ens permet oferir solucions globals, aportant els professionals m茅s adequats a cada moment.

creativitat, creixement, Econ貌miques, empresa, enginyeria, estrat猫gia, innovaci贸, intel路lig猫ncia competitiva, La Farga, m脿rqueting, MBA, Museu del Coure, processos, R+D+I, superviv猫ncia, talent, tecnologia

Som una consultoria de desenvolupament de negoci. A trav茅s del nostre m猫tode thinquery acompanyem a les empreses a aconseguir els seus projectes i reptes innovadors i de creixement. Som un equip de professionals experts en planificaci贸 estrat猫gica, innovaci贸, m脿rqueting i creativitat en el m贸n de l鈥檈mpresa i les persones.