Etiqueta: thinquery

MODEL D’INNOVACIÓ ÀGIL PER A INNOVAR EN TEMPS DE COVID-19

Aquests dies, a part de la situació econòmica, me n’adono de la importància de la necessitat d’haver treballat en 3 àmbits competencials:

1-la digitalització
2-la flexibilitat
3-la innovació

I és que el context VUCA-COVID (Volàtil, incert, complex i ambigu) a alguns els deixa paralitzats, a d’altres els omple de por i a altres, a reaccionar i a posar-se ràpidament a treballar aquests tres àmbits.
Amb la intenció de treballar ràpidament la innovació i tenint en compte les circumstàncies que ens acompanyen, he desenvolupat el que li dic Model d’innovació Àgil (MiA) de thinquery.

Aquest model consisteix en:

1-Observar el nostre entorn i tots els canvis que estan succeint
2-Autodiagnosi de capacitats, recursos i mercats
3-Identificació d’oportunitats i generació d’idees
4-Adaptació de capacitats, recursos i mercats pensant en la innovació que volem desenvolupar
5-Empatitzar amb el client
6-Crear la proposta de valor del nou producte o servei

Seguint aquestes passes, serem capaços d’adaptar les nostres capacitats al nou entorn. Moltes vegades innovar en temps de Covid-19 requereix recursos, i aquests no estan a la nostra disposició. Per això us recomano que per innovar sumeu les vostres capacitats i recursos a les d’algú o alguna altra empresa que us complementi. Una altra recomanació seria que no us quedeu amb la idea, avanceu al concepte. Aquest procés us ajuda a avançar fins a arribar a tenir un producte o servei.

Thinquery us acompanya en aquest procés. El model MiA ajuda a les empreses i als professionals a innovar i a desenvolupar productes i serveis.

Aquí us deixem el webinar que vam fer per ajudar a adaptar la proposta de valor del teu negoci a l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.

Contacta amb nosaltres

àgil, Carme Saez, consultoria, covid_19, digitalització, flexibilitat, innovació, thinquery

REAPRENDRE A TREBALLAR EN TEMPS DE CONFINAMENT

El teletreball ens presenta un nou escenari per a treballar des de casa. Evidentment, no és el mateix treballar a casa sol/a o amb la resta de la família … Treballar en un entorn convencional, implica treballar en un context on l’organització/empresa estandaritza les condicions laborals: horaris, espais, recursos… Tots/es treballem en entorns més o menys previsibles i estables. A casa, som nosaltres qui hem de posar aquestes condicions que es combinen amb les de la convivència amb la família.

Aquests dies de confinament ens deixarà APRENENTATGES. Sempre és bo tenir la doble visió. Us deixo el que he viscut aquests dies intentant veure el costat bo i el costat no tan bo, pensant sobretot en la sort que som els que podem teletreballar.

• Podem gaudir de la llar… a estones. Hem de distribuir-nos l’espai entre tots i en hores convingudes.
• Podem treballar en xandall, còmodes… teleconferències a les 8, a les 9 del matí. Millor mantenim una imatge.
• Aprofitem per menjar a casa, ni tupper, ni restaurant… passem una bona estona pensant en el que fem per dinar, preparant-lo i controlant la nevera.
• Ens podem formar en línia … buf!! Estem tot el dia connectats, més connexió? A sobre ens quedem sense xarxa, massa dispositius connectats
• Som més productius … treballem a tota hora, no hi ha separació entre la vida professional i personal.
• Evitem desplaçaments, ens reunim en un moment … reunions a hores poc convingudes (hores de fer menjar, hora de despertar als nens …).
• Estem gaudint de la família …. sorolls de fons, crits, plors, baralles, videoconferències amb nens en braços, interrupcions …
• Les empreses ofereixen eines per treballar a distància …. no sempre tenim tots els recursos per treballar a distància, es penja el servidor, no tenim els documents, massa enllaços i accessos remots.
• No tenim horari, tenim flexibilitat!… Alguns s’aixequen per al torn de 6 a 11 i es posen de 3 a 6 combinant la jornada amb la parella per tenir cura dels més petits.

Amb el teletreball hem de ser capaços de separar o incorporar les rutines, i ho hem de fer sols, tenint en compte les interferències de les dinàmiques d’altres companys, caps, clients… Que no tenen ni les mateixes circumstàncies professionals ni familiars que nosaltres. Hem de crear noves normes, pactar, hem de reaprendre a treballar. En aquest context hem de ser creatius en la manera de treballar i organitzar-nos, i també en el nostre estil de lideratge virtual si tenim persones a càrrec nostre. Hem d’acceptar aquesta situació i intentar fer-ho el millor possible.

aprenentatge, confinament, consells, coronavirus, covid_19, teletreball, thinquery, treballar a casa

THINQUERY VISITA FACEBOOK A SEATTLE: L’ESPAI DE TREBALL UNA DE LES CLAUS DE CAPTACIÓ I RETENCIÓ DEL TALENT

La setmana passada thinquery va poder fer una visita a les oficines de Facebook a Seattle. Us deixem un llistat de detalls inspiradors per compartir:

  • Espais pensats per treballar en qualsevol lloc, fins i tot a l’aire lliure.
  • Zones verdes interiors i exteriors: plantes, jardins verticals i terrasses per passejar i airejar-se.
  • Zones comunitàries molt àmplies per afavorir les trobades informals.
  • Buffet lliure gratuït, pels treballadors, familiars i amics ( per això vaig poder entrar!!), snacks de tot tipus: fruita, patates xips, xocolates…
  • Neveres amb aigua, llet, refrescs i fins i tot màquines industrials de cafè. No màquines de cafè amb monedes, màquines com les que trobem  a qualsevol cafeteria on cadascú es fa el seu cafè i disposa de diferents tipus de llet a la nevera per servir-se.
  • Elements de comunicació digitals a tots els espais.
  • Zona de cubículs tancats per a concentrar-se o fer conferències i sistema de reserva autònom ( pantalles per reservar). 
  • Sofàs, coixins, escales/grades, colors vius i agradables, art a les parets.
  • Lavabos amb productes d’higiene personal totalment gratuïts ( raspall i pasta de dents d’un sol ús, locutoris, fil dental, gomes de cabell, compreses…).
  • El treballador té un lloc fixe on treballar, la gent, en una empresa gran, ha de saber on trobar-te.

Tots hem vist alguns espais on podem trobar iniciatives aïllades. Però el concepte canvia radicalment quan veus un lloc de treball tan inspirador i que integra tots aquests aspectes junts, quan veus un ecosistema. Et dona la sensació d’estar en un espai més lúdic que de treball (un aeroport, un centre comercial). Els coworkings es comencen a dissenyar així, però és clar, allà no hi ha dependència jeràrquica, ni control horari i al final el negoci consisteix en la venda d’espai i aquest ha de ser atractiu per captar la demanda. Però si un coworking capta a les empreses amb un espai atractiu, perquè no ho ha de captar l’empresa als treballadors amb un espai així? A Seattle, com a San Francisco, la guerra pel talent IT és brutal, i el lloc de treball és una de les eines que utilitzen per captar-lo. Thinquery que visita moltes empreses, veu intents de fer canvis, però mai és un projecte global. Treballar en espais així implica un canvi de mentalitat per part del directius i propietaris. Vol dir acceptar que el treballador es mogui per diferents espais,  que treballi mentre està prenent l’aire a una terrassa i fins i tot quan està prenent un cafè amb un company. A thinquery estem convençuts que un ambient així impacta directament en la productivitat i també en la retenció del talent. Qui s’atreveix?

captació, Carme Saez, ecosistema, empresa, espai de treball, facebook, productivitat, retenció, talent, thinquery, treballar, visita, zones verdes

Estratègies d’innovació per tenir èxit en el mercat

El mercat escenifica cada vegada amb més evidència la lluita darwiniana per trobar productes amb majors beneficis, funcionant pels mateixos principis que es regeix la Naturalesa: la competitivitat per uns recursos que són escassos, preferències del client per una innovació enfront d’una altra, i la millora de la competitivitat en cada nova generació de producte.

La innovació permet efectivament estabilitzar els preus per sobre dels costos, assegurar el rendiment per sobre del cost del capital i atreure la inversió. No obstant la innovació comporta altres conseqüències: la neutralització a la diferenciació del competidor i la millora de la productivitat com a positives; les pèrdues per innovació, promogudes pel fracàs, com a negativa.

El cicle vital de la innovació consta de cinc fases:

  1. Innovació i adopció tecnològica. És el naixement de la nova tecnologia aplicada a productes i l’assimilació gradual per part del mercat.
  2. El mercat en creixement. Després de l’assimilació de la tecnologia, la demanda pels productes es manté alta i amb alts marges de benefici.
  3. El mercat madur. Aquí el creixement s’alenteix i s’inicia la generació de l’oferta (comoditització). Aquesta fase pot perllongar-se per temps indefinit, amb permanents renovacions.
  4. El mercat en declivi. En aquesta fase les oportunitats per innovar es fan més escasses o fins i tot les empreses que dominen el mercat tenen dificultats per aconseguir beneficis, disminuint la inversió i el rendiment del capital. A l’horitzó es comencen a albirar noves tecnologies.
  5. La fi del cicle vital, on la irrupció d’una nova tecnologia es mostra com perjudicial i acaba per deixar obsoleta a l’existent.

Les empreses que volen aconseguir un avantatge competitiu hauran d’adequar aquesta estructura al seu negoci i adequar la forma d’innovació en funció de la demanda en cadascuna de les fases.

Quan una empresa aconsegueix tenir èxit en la innovació, l’últim repte que li queda és superar la seva pròpia inèrcia organitzativa, és a dir, superar la resistència al canvi d’una innovació anterior. Aquí l’equip directiu ha d’abordar set passos:

1. Analitzar l’activitat actual

2. Assignar recursos per promoure el desenvolupament de nous projectes

3. Determinar de manera ambiciosa què s’espera d’ells i com es desenvoluparan

4. Coordinar i sincronitzar els recursos de l’organització per obtenir un pla comú coordinat

5. Crear sentit d’urgència per fixar-se a temps al mercat

6. Posar-se en marxa, concentrant tots els esforços i accelerar la tasca dels líders dels projectes

7. Mantenir-se en marxa, sense aturar-se, controlant els temps i l’execució.

Aquests passos duts a terme com un bucle permeten mantenir en moviment constant tots els components d’una organització, renovar contínuament l’oferta al mercat i les capacitats del personal.

Font: El desafío de Darwin

Geoffrey Moore

ISBN: 9781591842149

consultoria, creixement, estratègia, èxit, innovació, màrqueting, mercat, thinquery

Què entenem per la comunicació redundant?

Quan sentim la paraula redundant, pensem en repetició, concepte entès, expressat ja de diverses maneres i que es sobreentén. És important ser constant quan comuniquem. Hem de ser creatius per no avorrir. Estem en un moment en el qual les persones estem exposades a milers de missatges. Es diu, que només en publicitat, rebem 3.000 impactes diaris. Una de les claus de l’èxit en la publicitat es deu a la repetició del missatge que es vol transmetre. Moltes de les grans marques han aconseguit posicionar-se al capdavant amb la continuada reiteració del seu missatge, tant és l’èxit que hi ha marques que són recordades en l’imaginar col·lectiu d’una època. Un exemple n’és el Colacao, amb la seva mítica cançó de l’anunci “Colacao desayuno y merienda” de l’any 1946. Actualment però hi ha marques que també es promocionen sent repetitives amb el seu missatge, com pot ser Coca-Cola amb la campanya “Comparte felicidad“. Si busquem un cas sorprenent aquí a Catalunya, penso en la campanya de Platja d’Aro 365, que s’ha sabut posicionar i ser reconeguda arreu del territori. El que vol és mostrar que Platja d’Aro no és només un municipi costaner, destinació de temporada d’estiu sinó que és un municipi per viure’l els 365 dies de l’any. Fa anys que la vila de Platja d’Aro aplica aquesta campanya a tots els nivells. Només entrar en aquesta vila, ja trobes la campanya integrada en el paisatge urbà, banderoles als fanals, cartells de benvinguda i fins i tot s’incorpora a les rotondes de circulació. Platja d’Aro aplica la marca 365 en la cartelleria, institucional, festiva… i fins i tot aconsegueix que el seu teixit associatiu l’utilitzi. És constant i consistent, cosa que costa molt d’aconseguir en marques amb un abast tan gran. La ciutat és coherent amb la marca i el missatge. Si hi vas un diumenge, el comerç està obert, tant a l’estiu com a l’hivern. Sens dubte, quan visites Platja d’Aro la campanya et convida a tornar-hi més vegades i comprovar que la vila és viva els 365 dies de l’any. Aquí us deixem un vídeo de la campanya:

comunicació, consultoria, creativitat, eines, empresa, estratègia, idees, marketing, màrqueting, projecte, publicitat, redundant, repetir, repte, thinquery

Què fer quan no coneixem totalment als nostres clients objectiu

Una de les primeres preguntes que fem quan arribem a una empresa per treballar el pla de màrqueting és: Qui són els teus clients objectiu? Si la resposta no és clara, aprofundim en el tema. Existeix una confusió entre el client, el prescriptor i el consumidor o usuari.
  • El client: és el que ens compra
  • El prescriptor: és el que ens recomana
  • Usuari: és el que fa ús del nostre producte o servei
Quan s’estableix un pla de màrqueting, hem de tenir en compte aquests tres públics. L’estrategia canviarà en funció de qui ens dirigim. Per exemple: som fabricants d’ulleres:
  • Client: l’òptic o el distribuïdor (majorista)
  • Prescriptor: l’òptic o podria ser un influencer, revista…
  • Usuari: la persona que compra i portarà les ulleres
Sembla lògic que no ens dirigirem de la mateixa manera als tres tipus de segments i també que ens interessa arribar a tots tres. Per això és important conèixer bé als nostres clients. La nostra xarxa comercial ha de mantenir una estreta relació amb els clients i ha de transmetre aquesta informació a l’empresa. Això no sempre és possible, sobretot si tenim xarxes comercials externes. Està clar que la millor investigació de mercat és el diàleg continuat amb els clients objectiu, de forma individual i en grup. D’aquesta manera podem obtenir moltes idees i opinions. Aquestes converses informals, encara que són molt valuoses, no són suficients. Aquí teniu una relació de diferents mètodes. No tots són vàlids, ja que hem de tenir present el tipus de client que tenim i decidir sobre quin volem investigar.
  • Entrevistes en profunditat: trobades reiterades, cara a cara, entre  l’investigador i un o dos informants. L’objectiu d’aquestes és la comprensió de les perspectives que tenen els informants respecte a les seves vides, experiències o situacions, tal com les expressen amb les seves pròpies paraules.
  • Grups de discussió o focus groups: és una tècnica de màrqueting on es conviden de 8 a 12 persones a participar en una conversa liderada per un moderador i per parlar d’un tema específic. Aquest tipus d’eina es fa servir per explorar, però no serà mai definitiva.
  • Enquestes: l’investigador desenvolupa un qüestionari detallat que és enviat i respost per una mostra representativa de la població objectiu. D’aquesta manera s’obtindrà una imatge adequada de les actituds de la població de la qual s’ha pres la mostra.
  • Comprador misteriós o mystery shopper: és un mètode d’investigació de mercat en el qual es contracta a persones perquè actuïn com a clients ficticis i informin sobre les seves interaccions amb els empleats, infraestructures i sistemes de l’empresa. Així per exemple, un restaurant pot contractar compradors misteriosos perquè dinin o sopin a l’establiment i informin de les seves experiències. Les empreses es veuen amb freqüència sorpreses pels errors que cometen els seus propis empleats en no tractar els clients de forma adequada.
  •  Percepcions del consumidor: utilitzant la tècnica denominada “mapejat perceptual” o mapa de “posicionament”, l’investigador pot demostrar com els consumidors perceben diferents marques amb relació a una sèrie d’atributs. Suposem que es demana als consumidors que puntuïn les marques de cotxes en dues dimensions, estatus i fiabilitat. La investigació podria demostrar que el consumidor mitjà posicionaria el Jaguar com el d’estatus més alt, però mig en fiabilitat, i que puntuaria a Toyota com mig en estatus, però alt en fiabilitat. Observant tots els automòbils en l’espai del mapa perceptiu, es podria concloure quins són els competidors més propers a una marca en particular.
  • Establir panells de consumidors i/o distribuïdors: un panell de consumidors consisteix a establir un acord amb una sèrie de clients que accepten ser entrevistats periòdicament sobre noves idees, productes o campanyes de publicitat o de relacions públiques. Els membres del panell poden ser contactats per correu electrònic o postal, o bé telefònicament, i se’ls pot recompensar amb diners o productes. El panell ve a ser un grup de discussió (focus group) que s’ha triat per representar a la població objectiu. També es poden crear panells amb distribuïdors i proveïdors, de manera que aportin un altre punt de vista sobre els assumptes d’interès per a l’empresa.
  • Instal·lar un software de gestió de la relació amb els clients (CRM) i dur a terme una prospecció de dades. Les empreses estan recollint cada vegada més informació sobre els seus clients, amb l’esperança d’arribar a un coneixement més profund d’aquests. De totes aquestes fonts d’informació, les compres passades constitueixen la informació més útil, perquè indiquen les preferències revelades dels consumidors.
Tenir un bon estudi del client ens permetrà ser capaços d’adquirir més coneixement dels diferents segments que poden representar una nova oportunitat per a una empresa. També poden identificar tendències en productes, característiques o serveis que podrien incorporar-se a la nova oferta d’una empresa. Bibliografia:  Los 10 pecados capitales del marketing, Philip Kotler

Carme Saez, client, client objectiu, consultoria, consumidor, creixement, eines, empresa, estratègia, idees, màrqueting, organitzacions, prescriptor, repte, thinquery

Aico redefineix la seva marca com a fruit d’una reflexió estratègica

En poques ocasions es treballa una marca de manera tan completa i profunda com hem pogut fer amb AICO, l’Associació d’Instal·ladors Catalans Oficials: des de l’estratègia. Segons el llibre,  “Les 6 regles per a  revitalitzar una marca” de Larry Light i Joan Kiddon , la revitalització d’una marca passa per 6 fases. Aquestes fases són les que s’han treballat amb AICO: Centrar l’organització en aquest canvi: tot l’equip participa del projecte. Des de la planificació estratègica fins a la selecció del logotip i colors definitius. Les dinàmiques participatives van ser la clau per implicar i motivar les persones en el projecte. Aconseguir la rellevància de la marca: quan es fa una renovació d’imatge corporativa, aquesta ha de ser notablement diferent d’altres marques, s’ha de diferenciar. Per això, l’aplicació del disseny i tenir clar el posicionament que volem aconseguir és clar. En el cas d’AICO, els colors representen el foc i l’aigua, i les formes rodones, les conduccions, tant d’aigua, gas com els propis cables. Reinventar l’experiència de marca: per això es va treballar a fons l’experiència de client quan entra en contacte amb l’associació. Des de l’aspecte cuidat de la façana i la retolació, fins a la creació d’un CRM a mida per tal de controlar els productes i serveis més demandats, les consultes recurrents i el temps d’atenció i derivació del client amb l’objectiu d’oferir el millor servei. Reforçar la cultura orientada a resultats: a partir del pla estratègic, es defineixen els objectius i els plans d’acció i d’aquí els indicadors. Aquest és el primer pas per orientar les persones i crear la cultura orientada a aconseguir el que realment és necessari per a l’evolució de l’organització. Apostar per la confiança en la marca: un dels factors que contribueixen al creixement de la marca és com de forta és, en base a com de coneguda és. Per això AICO ha apostat per la comunicació, per fer-se visible i contribuir encara més a la tasca divulgativa i formativa de l’associació. Millorar la coordinació global de la mateixa: per això cal construir un pla de màrqueting que s’enfoqui en donar visibilitat a la marca tant a nivell físic, com digital. En el cas d’AICO, l’arquitectura de la marca era essencial per tal de definir la relació que existeix entre les diferents marques i els seus plans de comunicació. Thinquery ha participat en el procés de redefinició de la marca no només des de l’aspecte estètic, sinó el que realment transforma: l’estratègic. La direcció d’AICO i el seu equip han estat implicats en tot aquest procés d´una manera proactiva i el resultat ha estat tot un èxit!

aico, associació, consultoria, creixement, empresa, estratègia, instal·ladors, marca, màrqueting, Osona, projecte, redefinició, repte, thinquery

Experimenta amb les perspectives a través de la tècnica de creativitat dels 6 barrets

Seguim presentant-vos tècniques de creativitat. Avui us portem la tècnica dels SIX THINKING HATS d’Edward de Bono. Aquesta tècnica ens permet veure des de diferents punts de vista i realitats totalment diverses una idea o projecte. Promou el pensament lateral o creatiu. Aquestes diferents perspectives ens aniran molt bé en el moment de presa de decisions abans de decantar-se per una idea o altra. Es pot utilitzar tant a nivell individual com en equip.
  1. Què necessitem per posar en pràctica aquesta tècnica?
Imaginació. Hauríeu de tenir 6 barrets de colors diferents, però com segurament no els tindreu, utilitzarem la imaginació i en cada part del procés associarem els següents pensaments a cada barret:
  • Barret blanc: Pensament objectiu / informatiu / pragmàtic / realista
  • Barret negre: Pensament crític
  • Barret vermell: Pensament emocional
  • Barret blau: Pensament facilitador
  • Barret verd: Pensament creatiu
  • Barret groc: Pensament positiu
2. Com funciona aquesta tècnica?
  • S’ha de “portar” un barret en cada ocasió. Això vol dir, que pensem d´una manera determinada en funció del barret.
  • Tots porten el mateix color de barret davant de cada idea
  • Observar la idea des de la mateixa perspectiva del Barret que portem
  1. Per a què serveix?
  • Estalviar temps
  • Disposar de tots els arguments
  • Fer fora l’ego
  • Estructurar el pensament, una cosa a cada moment, ordre i enfoc.
  1. Quan cal utilitzar-los?
  • Quan necessitem idees noves
  • Quan volem millorar alguna cosa o procés
  • Quan hem d’escollir
  • Quan hem d’avaluar alternatives
  • Quan volem desenvolupar una oportunitat
  • Quan volem avaluar un risc
  • Quan hem d’avaluar un pla estratègic
  • Quan hem de resoldre un problema
  1. En quin ordre utilitzarem els barrets?
Els barrets s’utilitzen de manera diferent en funció de la necessitat que tinguem. No és el mateix utilitzar-los per prendre una decisió que per iniciar un procés creatiu. Aquest seria un ordre coherent tot i que es pot fer tan llarg o tan curt en funció de les nostres necessitats.
  • Blau: Pensament facilitador
  • Vermell: Pensament emocional
  • Blanc: Pensament objectiu
  • Groc: Pensament positiu
  • Negre: Pensament crític
  • Verd: Pensament creatiu
Doncs ara amb tot això us convidem a iniciar el procés d’ideació tot utilitzant els barrets! Si teniu qualsevol dubte al moment d’aplicar-la des de thinquery us podem ajudar. Podeu contactar aquí amb nosaltres.

6 barrets, brainstorming, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, dinàmica grupal, Edward de Bono, empresa, estratègia, idees, innovació, màrqueting, pensament lateral, projecte, repte, six thinking hats, thinquery

Els beneficis de construir una bona marca

Quan parlem de màrqueting, una de les coses que hem de tenir en compte  per tal de contribuir en l’èxit del teu projecte dins el sector és LA MARCA. Aquesta és la que et marcarà la diferència entre tu i els teus competidors i també aportarà valor afegit als productes o serveis que ofereixes. Però la marca no només és això, sinó que també t’ajudarà a una millor captació i fidelització dels teus clients, que a mig i llarg termini vol dir un augment dels beneficis. Com hem comentat abans, una de les principals raons per la qual és important crear una marca és per aconseguir que el nostre producte es diferenciï de la resta. Avui dia, hi ha una saturació de serveis i productes i captar l’atenció del consumidor és cada vegada més difícil, per la qual cosa és essencial treballar la marca i aconseguir que aquesta transmeti la visió de la nostra empresa. Per aconseguir una bona marca, has de tenir clar quin és el servei o producte que ofereixes, cal analitzar als competidors i també el nostre públic objectiu. Així tindrem una bona idea de quins poden ser els atributs més adequats per a associar a la nostra marca. Si la marca està ben dissenyada i pensada pel teu públic objectiu, és molt fàcil arribar a connectar amb els clients potencials. Aquests sentiran que s’estan tenint en compte les seves necessitats i que l’empresa està dedicant tots els seus esforços en satisfer-les. La marca d’una empresa no únicament es fa servir com un element identificador, sinó que pot reportar altres beneficis, com per exemple, convertir-se en garantia de qualitat, i es que si el client ha tingut una bona experiència amb el què li ofereixes, aquest assumeix la satisfacció i en properes vegades optarà i fins i tot recomanarà la teva marca. Si aconsegueixes posicionar-te bé i desmarcar-te tal i com hem comentat a l’inici pots arribar a  aconseguir que el client és fixi en quelcom més que el preu, sinó que aquest acabi decantant-se per altres aspectes qualitatius. Una bona marca no només li reporta beneficis a una companyia a nivell extern, sinó que a nivell intern també pot sortir molt reforçada. A més de generar confiança entre els teus clients, també s’aconsegueix una major confiança i motivació dels teus treballadors, ja que aquests poden associar la marca amb un sentit de propòsit. Sentiran que el seu treball és productiu, que els dóna una imatge professional i d’èxit i els motivarà a seguir esforçant-se per millorar la visió que els clients tenen de l’empresa per la qual treballen. Una vegada que saps quins són tots els avantatges de crear una bona marca per al teu negoci, és important que tinguis en compte alguns consells per triar un nom que t’asseguri èxits i que coneguis quins són els passos que has de seguir per registrar-la. A thinquery t’ajudem i t’acompanyem per començar el teu projecte tot encaminant les teves idees per tal de definir  el teu negoci, la teva proposta de valor i també la marca. També ajudem a aquelles empreses ja iniciades a redefinir la seva marca i a posicionar-la per a arribar a nous clients.

beneficis, bona marca, Carme Saez, consultoria, creativitat, creixement, estratègia, innovació, marca, marketing, màrqueting, projecte, sostenible, thinquery

Idees fresques amb la tècnica random word d’Edward de Bono

Tal i com vam publicar en el post passat, l’estiu és un bon moment per generar bones idees, ens relaxem, llegim més i estem més receptius a coses noves: tenim la ment més oberta. Per això us volem introduir algunes tècniques de creativitat i avui us presentem el RANDOM WORD! Aquesta tècnica s’utilitza quan volem tenir idees “disruptives”, fora d’allò que pensem normalment. Ens ubica en un context diferent i genera noves connexions. El nostre cervell “s’activa”. Aquesta tècnica va molt bé quan necessitem inspirar-nos o estem bloquejats. La tècnica consisteix en triar una paraula a l’atzar, com ho farem?
  1. Definim clarament el repte que volem resoldre, o el focus on posem l’atenció i on necessitem idees.
  2. Podem escriure entre tots paraules en papers petits i ficar-les en una bossa. Una persona extreu la paraula. Una altra manera de fer-ho és obrint un diccionari i triant la primera paraula que trobem. Han de ser paraules riques en contingut. També podeu trobar generadors de paraules aleatòries a internet: www.palabrasque.com/palabra-aleatoria.phpwww.palabrasaleatorias.com.
  1. Un cop escollida la paraula, aquesta es converteix en el centre dels nostres pensaments. Posem l’exemple de la paraula CASA. L’anotem ben gran en una pissarra i automàticament comencem a escriure en un altre paper totes les idees que ens evoca la paraula casa. Us deixem un exemple:
REPTE: “Incrementar el nombre de persones que entren a la nostra botiga” De la paraula CASA ens venen al cap: família, espais, confort, protecció, descans,…
  1. Un cop tenim aquests passos fets, es tracta de relacionar el repte/focus/problema inicial i lligar-ho amb cadascuna de les paraules que han sorgit amb la relació de la paraula CASA. Per exemple: aconseguir que les famílies senceres vinguin al nostre establiment a partir d’una promoció de descomptes si són més d’un membre de la família que compra.
L’objectiu d’aquest procés és forçar les connexions entre els atributs de la paraula i el repte, aportant idees. Farem exactament el mateix amb tantes paraules com sigui necessari i finalment exposarem totes les connexions. Us emplacem a provar aquesta tècnica! És gairebé com un joc i comprova que partint d’aquesta base, tots som creatius! Si teniu qualsevol dubte o voleu que us ajudem a aplicar la tècnica podeu contactar amb nosaltres aquí.

brainstorming, creativitat, creixement, Disseny, empresa, estratègia, idees, innovació, random word, repte, Repte Empresa, tècniques, thinquery

Som una consultoria de desenvolupament de negoci. A través del nostre mètode thinquery acompanyem a les empreses a aconseguir els seus projectes i reptes innovadors i de creixement. Som un equip de professionals experts en planificació estratègica, innovació, màrqueting i creativitat en el món de l’empresa i les persones.